Carles Cuadrat Xiqués (50 anys) s’ha proclamat aquesta temporada campió de la lliga índia de futbol com a entrenador del Bengaluru. Format com a jugador a la pedrera del FC Barcelona, on també va treballar com a tècnic en el futbol base, ha estat assistent de Frank Rijkaard al Galatasaray turc i a la selecció d’Aràbia Saudíta. També ha format part del cos tècnic de la selecció de El Salvador. Fa uns dies va participar a Terrassa en el campus Dani Olmo.
Fa molts anys que coneix Dani Olmo. Com veu la seva progressió?
Està en camí de fer-se un nom important en el món del futbol a tots els nivells. Està fent coses molt bones. El Campionat d’Europa sots- 21 ha estat un gran aparador per ell, però en el món futbolístic ja fa temps que el coneixem. Té molta capacitat futbolística i el cap molt ben moblat. La seva feina defensiva amb la selecció espanyola va ser espectacular. Des de fora es van valorar molt els tres gols que va marcar, però era el primer a baixar a defensar.
Quin consell li donaria ara que s’està coent el seu futur?
El següent pas que donarà a la seva carrera serà important. Quan ell i la seva família van decidir anar al Dinamo de Zagreb van fer una aposta arriscada. Jo he sentit molta gent de l’entorn Barça dient que s’havia equivocat, però els fets han demostrat que va ser un encert. L’important ara és jugar i la decisió no és fàcil. L’oportunitat de jugar a grans equips al llarg de la seva carrera les tindrà.
En aquesta selecció sots-21 campiona d’Europa no hi havia cap jugador del Barça. Què vol dir això?
​
Explica una mica la manera de funcionar en els últims anys que, potser, no ha estat la que havia donat tants èxits en el passat. El club no ha apostat tant pels jugadors de la casa i segurament els Olmo van veure aquesta realitat i van decidir marxar. Gestionar grans clubs és complicat, però és un símptoma que l’únic jugador que ha passat per la pedrera porti uns anys fora. Això vol dir coses i cal reflexionar perquè no es pot perdre el que és l’essència del club.
Aquesta situació és reversible o cal un temps de recorregut per donar-li la volta?
És reversible, perquè el futbol és un món on preval el treball i el rendiment. Els escenaris són cíclics. Semblava, per exemple, que l’Ajax no tornaria a competir amb els millors i aquest darrer any ha estat lluitant per tot. Els clubs que treballen bé acaben obtenint resultats. Recordem l’època en que Xavi semblava que no servia per al primer equip o els cinc anys sense guanyar títols, un escenari que canvia per algunes apostes determinades com les que va fer Rijkaard donant minuts importants a futbolistes com Mesi i Iniesta. Després Guardiola va ser el gran motor veient coses més difícils de veure com era el potencial de Busquets o Pedro. Són apostes d’autor. I no són fàcils. El treball de base sempre existirà en el Barça, però hi ha petits detalls que determinen el futur.
Vostè va treballar amb Rijkaard al Galatasaray. La feina de l’holandès ha quedat una mica menyspreada?
Tothom estava molt desesperat en aquella època i el seu fitxatge era una aposta complicada. Ajuntar la il·lusió d’un jugador com Ronaldinho amb el cap de Rijkaard ens va donar aquells anys tan bons. Guardiola sempre ha dit que va aprendre molt d’ell.
Està gaudint de la seva experiència a l’Índia?
M’ho estic passant molt bé en l’àmbit esportiu, perquè és una competició molt atractiva, molt ben organitzada. Cada tarda hi ha un partit, en horari de “prime time”, amb una mitjana de públic de vint mil persones. He signat dos anys més i pel camí perds coses. Però professionalment és molt interesant viure aquesta experiència. A més, guanyar la Lliga en el primer any com a entrenador de l’equip ha estat magnífic.
Té futur el futbol indi?
Fa tres anys que treballo allà i he vist jugadors que han fet un salt impressionant en la seva evolució. Però cal veure quina inversió farà el país. En una lliga de deu equips som tres entrenadors catalans i quatre espanyols, els jugadors de fora són un exemple pels indis i ara cal veure si això es pot mantenir en el temps. Països potents de la zona que ara tenen un bon nivell, com el Japó, han estat vint anys treballant fort. L’Índia s’ha de plantejar fer el mateix camí. La lliga professional índia només fa cinc anys que funciona, per tant cal mantenir-la.
Vostè ha guanyat aquest any el títol i superant a la final el Goa del terrassenc Sergio Lobera.
Ha estat un triomf català, de l’escola Barça. Perquè jo he guanyat la Lliga i el Sergio la Copa. Va ser molt maco jugar contra ell en una final després d’haver coincidit fa molts anys en el Barça. I els dos amb jugadors catalans.Ell també ha fet una gran temporada.
