El terrassenc Albert Luque Martos (11 de març de 1978) ocupa des del mes de maig el càrrec d’adjunt a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol. Internacional absolut en 17 oportunitats i subcampió olímpic, ha jugat al Mallorca, Depor, Málaga, Newcastle i Ajax. Ahir va visitar el campus Dani Olmo i dilluns el de persones amb capacitats diverses.
Com li va en aquesta nova activitat a la Federació Espanyola?
Estava fent televisió a Mediapro i em va arribar la proposta del president Luis Rubiales. Ho vam parlar un parell o tres de vegades i al final em vaig decidir a fer el pas per estar com a adjunt al president, ajudant-lo en la seva agenda i també participant en la direcció esportiva amb José Francisco Molina.
Esperava un oferiment d’aquest tipus?
Fa molts anys que conec Luis Rubiales, i la seva trucada em va arribar després de tres anys molt a gust a la televisió. Quan em va dir el que volia de mi, perquè coneixia la meva personalitat, em va convèncer. Ell entenia que la meva aportació li vindria molt bé a la Federació. I així vaig fer el pas. Ara estic més a Madrid que a Barcelona.
Quins són els reptes que té al davant?
La selecció espanyola ha estat campiona de tot. I el que volem es seguir sent una referència mundial. No és fàcil, perquè Espanya va tenir una fornada de jugadors extraordinaris. Però s’estan fent moltes coses bé i tenim la possibilitat de seguir entre els millors. A més, acabem de ser campions d’Europa sots-21, en futbol femení s’ha passat la primera ronda d’un Mundial per primer cop i considero que la feina que es fa és positiva. Rubiales, com a exfutbolista, és la persona indicada per dirigir aquesta etapa de canvi perquè sap perfectament com funciona el futbol.
És bo que siguin els exfutbolistes els qui dirigeixin el futbol en tots els seus estaments?
Qui ha estat futbolista coneix un vestuari i les situacions que es viuen en un terreny de joc. I quan s’han de prendre decisions pots parlar de forma més directa amb la gent important, com en aquest moment puguin ser jugadors com Sergio Busquets o Sergio Ramos, que també han de donar la seva opinió perquè són els que viuen les situacions del dia a dia. Això fa que la relació entre tots sigui més propera. En la meva època, per exemple, era diferent i teníem un president més executiu que entrava poc en el vestidor. Ara tenim gent com Molina o Pablo Amo, que és el seu segon, que fan que l’àrea executiva i l’esportiva estiguin més unides.
Han hagut que afrontar d’inici un tema delicat com la situació personal del seleccionador, Luis Enrique Martínez i el seu relleu.
La paraula que defineix aquest tema és delicat. El futbol és molt important, però per sobre d’això està la família. Luis Enrique ha viscut un tema greu, se l’ha respectat en tot moment el que ens ha demanat perquè enteníem que era el millor i ha arribat un moment en que s’ha hagut de prendre una decisió promoguda per ell mateix. I qui millor que Robert Moreno per trobar una solució semblant, ja que ha treballat al seu costat durant molts anys. Se li va preguntar si es veia capacitat i amb forces per portar l’absoluta i ens va dir que sí.
Ha estat, probablement, la solució més arriscada de totes. S’haguera entès millor el fitxatge d’un entrenador contrastat?
Pel públic igual és la més difícil d’entendre. Però és fàcil d’explicar. Si portem un seleccionador amb noves idees i nous plantejaments, significaria començar de zero un altre cop. El treball de Luis Enrique, dedicat les 24 hores del dia a intentar millorar la selecció amb Robert al seu costat, ens encantava. I per això considerem que s’havia de mantenir la mateixa línia. Pensem que el que havia al mercat no milloraria el que ja teníem. Per tant, perquè inventar? Els resultats diran si ens hem equivocat o hem encertat però entenem que era el més idoni.
En tot cas, mantenir el nivell de fa uns anys és força difícil.
Estem parlant d’una generació extraordinària. Per exemple, teníem com a centrals Puyol i Ramos, que eren els millors del món. I al centre del camp Xavi, Xabi Alonso, Busquets i Iniesta també formaven la millor línia del món. I davant igual amb Torres, Villa, Pedro o David Silva. Amb tot això pots guanyar títols. No dic que ara el que tenim és dolent, perquè ni molt menys és així, però s’ha de treballar si es volen guanyar campionats. I tenim futur, perquè pocs creien en la selecció sots-21 i ara és campiona d’Europa. No sé si tornarem a guanyar, però sí que Espanya estarà fins als partits finals i després ja dependrà tot de petits detalls.
I en aquesta generació de futur veu al terrassenc Dani Olmo?
Dani Olmo és un gran valor del futbol espanyol. Quan tenia 16 anys va prendre una decisió amb els seus pares que uns van aprovar i altres no, però els resultats li han donat la raó. Ha hagut de tenir molta qualitat i molt caràcter per ser ara una referència en l’àmbit espanyol i mundial. La Federació Espanyola té molt ben considerat Dani Olmo i entenc que serà un dels grans representants del futbol espanyol a escala mundial. Penso que no ens decebrà.
Li donaria algun consell ara que pot entrar en una nova dimensió?
Que tingui el mateix caràcter i humilitat que fins ara. La vida li canviarà cent per cent d’aquí a poc, però que no oblidi les seves arrels, la seva forma de treballar perquè això li permetrà seguir millorant. Amb la gent que té al seu costat, sobre tot el seu pare, estic segur que no es desviarà. Penso que anirà a un equip gran, on la dificultat per jugar serà més gran però té la qualitat suficient per jugar on sigui.
La banqueta no l’ha acabat d’atrapar?
Tinc el títol UEFA Pro per entrenar a qualsevol equip però durant aquests anys als mitjans de comunicació, on he estat molt content, ni m’ho he plantejat. I ara tampoc, perquè entenc que aquesta etapa a la Federació pot ser llarga.
S’acabaran les guerres entre la Federació Espanyola i la Lliga de Futbol Professional?
La gent de futbol vol tranquil·litat per treballar. Rubiales està lluitant per coses que controlava la Federació en el passat i que per descuit d’Ángel Maria Villar han anat a parar a la Liga de Futbol Profesional. Està clar que Tebas ha fet molt pel futbol espanyol, però la Federació és qui ha de dirigir el futbol sense cap tipus de guerres.
