Quan a finals de juliol de 2014 es va fer oficial el fitxatge de Dani Olmo pel Dinamo de Zàgreb, el telèfon de Miquel Olmo, el pare del futbolista, es va col·lapsar. Centenars de trucades i de missatges de persones que volien saber si aquella sorprenent notícia era certa, si havien decidit deixar el confortable futbol base del Barça per emprendre una aventura arriscada a Croàcia, el destí que ningú escollia en un futbol on les promeses emergents sortien preferentment cap al futbol britànic atretes per les milionàries ofertes recaptadores de talent. Miquel Olmo va escoltar de tot en aquelles hores i moltes persones van qualificar de bogeria l’aposta de la família de portar un nen de 16 anys cap a Zàgreb, a un futbol de segona fila a Europa i en un entorn desconegut.
“Estàvem convençuts del que fèiem des del primer moment. I el temps ens ha donat la raó”, ha dit Dani Olmo ara que ha triomfat a l’Europeu sots-21 d’Itàlia on s’ha convertit en un dels talents més desitjats del mercat continental. El seu gol a la final a Alemanya ha fet la volta al món i va ser un element més per ser escollit el millor jugador del partit, on el seu futbol en benefici del col·lectiu va ser valorat de forma unànime. El Dinamo va fer una aposta per un nen de 16 anys i aquest estiu farà el traspàs més important de la seva història. “El que volíem era un projecte esportiu. Al Barça no ens els donaven i al Dinamo sí”, diu Miquel Olmo, exentrenador de diferents equips, entre ells el Terrassa FC.
Cap a Croàcia
La família Olmo va empaquetar les seves il·lusions tot just acabar l’etapa cadet, on Dani havia destacat poderosament i ja formava part de les seleccions espanyoles en categories formatives. El seu destí al Barça era el juvenil “B”, a la Lliga Nacional. El futur presentava incògnites donat que a la seva posició a la banda dreta la competència, de present i de futur, era duríssima i les apostes de la direcció esportiva del Barça semblaven anar en altres direccions. En aquest context, l’oferta del Dinamo de Zagreb tenia al·licients indiscutibles, ja que se li reservava plaça al segon equip de l’entitat amb participació en el dia a dia de la plantilla professional.
En aquell entorn, Dani va madurar més ràpidament del que hauria fet en qualsevol altre club. Va tastar el futbol professional (el Dinamo és el millor equip de Croàcia i participa de forma regular en competicions europees) i va progressar com no ho hauria fet en el Barça. “No sé si ara estaria on estic si no hagués pres la decisió de marxar a Croàcia”, explica Dani Olmo. De fet, el Barça no ha tingut cap jugador a la selecció espanyola campiona d’Europa sots-21. Només ell ha passat pel seu planter, encara que s’ha fet gran lluny del Camp Nou.
Aquest procés de creixement al Dinamo, no exempt de moments difícils, no ha estat nou pel Dani. Conviure amb jugadors de més edat ja és el que va fer de ben petit, quan va començar a jugar a futbol en els equips formatius del Terrassa FC. Dani tenia tres anys quan el seu pare va apuntar el Carlos, el germà gran, al futbol base del club egarenc que en aquell moment estrenava les instal·lacions de Les Palmeres. Dani estava descatalogat, no tenia edat per jugar encara. Però era impossible retenir-lo en algun altre lloc que no fos la gespa del camp de futbol. I jugava amb els “patufets” sent el més “patufet” de tots. Amb la samarreta vermella del Terrassa FC que tant ha marcat la trajectòria familiar.
En categoria benjamí va marxar del Terrassa a l’Espanyol. I poc després, quan ja era aleví, al Barça. A La Masia es va anar formant en tots els sentits, fins que en acabar l’etapa cadet va agafar la porta de sortida, de forma incompressible per molts en aquells moments, de forma valenta ara per la majoria un cop vist el resultat de l’aposta.
Fer-se gran
A Zagreb el procés de maduració futbolística ha estat constant. Sempre amb el suport dels seus pares, Miquel i Dora que han fet de Zagreb la seva segona ciutat, Dani ja va debutar amb el primer equip amb només 16 anys. Va ser en un partit contra el NK Lokomotiva el 7 de febrer de 2015. Aquella temporada, encara que jugava al juvenil, va intervenir en cinc partits de la Primera Divisió. El segon any va ser el més difícil, donat que només va jugar un partit amb el primer equip, mentre que amb el segon signava quinze aparicions i un gol. A la temporada 16-17 comença a veure un canvi: 14 partits amb el primer equip, un gol i cinc assistències, encara combinat la seva participació amb el segon equip. I a la 17-18 l’escenari canvia de forma radical. Es fa amb un lloc al primer equip, juga 26 partits a la Primera Divisió i marca 8 gols, els mateixos d’aquesta darrera temporada en què ha estat escollit el millor jugador de la lliga croata.
Als 21 anys, Dani Olmo ja pot presumir d’una vitrina plena de títols. Al Dinamo ha guanyat quatre lligues de Croàcia i tres Copes. I ara, amb Espanya, és campió d’Europa sots-21.
