Miguel Ángel Moreno Félix (Ciudad Real, 30 de setembre del 1962) ocupa des de fa unes setmanes la regidoria d’esports de l’Ajuntament de Terrassa. Un escenari que li resulta nou pel que fa a la gestió política però on se sent còmode per provenir del sector esportiu després de més de 26 anys com a directiu del San Cristóbal i vuit a la presidència de l’entitat.
Com van aquests primers dies al capdavant de la regidoria d’esports?
Ara estic aterrant, coneixent l’estat de la realitat de la regidoria, coneixent gent. M’he trobat de seguida amb la Festa Major, l’obertura de la piscina de Vallparadís per l’onada de calor, els World Roller Games. I estic intentant tenir contacte ja amb el màxim nombre possible d’entitats.
Com i perquè arriba Miguel Ángel Moreno a la política?
Vaig rebre la proposta de Jordi Ballart fa més d’un any. Entenc que estava fent una tasca de suport a l’esport de la ciutat com a president del San Cristóbal i penso que aquesta és una gran oportunitat per fer quelcom més per l’esport de Terrassa, per canviar coses en aquests pròxims anys i aplicar els objectius que apareixen al programa de Tot per Terrassa.
Quina fotografia em faria del moment actual de l’esport local?
El que necessita inicialment és personal per afrontar la feina d’aquest departament. I pressupost, sobretot. Hem de fer un estudi de les instal·lacions esportives de la ciutat, però tots tenim clar que és necessari millorar-les. Les deficiències són visibles. Per disposar d’un esport de qualitat hem de tenir unes instal·lacions de qualitat. Hem de donar a la gent la possibilitat que pugui fer esport en les millors condicions.
En aquesta legislatura han d’afrontar alguns temes força significatius. El primer d’ells el Mundial de hockey. Què pensa?
L’alcalde ja va signar un document de ciutat abans de les eleccions en el que es donava suport a la candidatura de Terrassa al Mundial. Hem d’estudiar el tema en detall i jo encara no tinc prou informació, però existeix un compromís del mateix alcalde. Dijous vam tenir una primera reunió amb el president de la Federación Española de Hockey, Santi Deó, ens vam conèixer i se li va reiterar la nostra posició. Fins al novembre la Federació Internacional no prendrà una decisió i aquest temps de marge ens anirà bé per informar-nos de tot el projecte.
Una patata calenta és el conflicte entre l’Ajuntament i la Fundació Terrassa FC. Hi ha hagut una sentència i la Fundació haurà de pagar el cànon per l’explotació dels equipaments de Les Palmeres en un terreny municipal.
En aquests moments aquest és un tema administratiu i jurídic. Em falten detalls pe fer un plantejament de futur i trobar alguna solució. De moment el que sabem és que la Fundació no ha presentat recurs al Suprem i ara els serveis municipals estan fent els informes corresponents arran la sentència per procedir a fer la reclamació formal del deute que existeix. L’equip de govern rebrà un informe amb les conclusions del que administrativament procedeix. Ara mateix no tinc una solució, encara que és fonamental dir que l’activitat esportiva del Jabac està garantida.
També haurà de fer front al període de renovació de la gespa artificial de la major part dels camps de futbol.
És evident que aquest tema necessita una inversió econòmica. Ara estem treballant amb el pressupost de 2019, quan ens posem amb el del 2020 haurem de mirar quins recursos es poden destinar. En el mandat anterior es va fer una auditoria sobre l’estat de les instal·lacions i establirem les prioritats d’actuació que entenguem necessàries. No tots els camps estan en les mateixes condicions.
El Pla de l’Esport va concloure que la dotació econòmica pel manteniment de les instal·lacions esportives és insuficient.
Penso que és una conclusió que tant l’equip de govern com tots els grups polítics tenen clara. Necessitem més pressupost. I cal aconseguir-ho. Si l’esport aporta salut i valors a la població, cal donar-li la importància que té. Sabem que hi ha, per exemple, poca dotació pel manteniment del parc d’instal·lacions esportives i intentarem millorar-ho augmentant el pressupost.
Estem en desavantatge en inversió esportiva en relació a altres ciutats similars?
La inversió en relació als habitants ha estat sempre molt baixa si ens comparem a altres ciutats. Si som la tercera ciutat de Catalunya, haurem de ser-ho també en esport.
Què cal fer amb l’esport d’elit?
L’administració municipal ha d’estar per donar un servei als ciutadans i no a l’esport d’elit, que ha de subsistir per altres mitjans.
Però l’administració no pot jugar un paper de motor de les inquietuds d’aquests clubs?
Estarem al servei de què se’ns demani, però sabem quines són les nostres limitacions en aquest camp.
Existeix una manca de pavellons?
Sí, és indiscutible. I en aquest sentit cal tenir en compte la possibilitat de dotar d’aquests espais als centres escolars. A Ca n’Anglada teníem un projecte al respecte que no es va acabar fent i que ens agradaria reactivar. Tenim dèficit de pavellons i també de piscines cobertes. Entenc que hem d’apostar per pavellons d’ús diari, adequats a les necessitats de la ciutat. Després ja veurem si ens podem plantejar una instal·lació emblemàtica d’altres característiques.
Em parlava també de manca de piscines cobertes.
Cal aprofitar les que tenim ara. En aquest sentit està previst cobrir la de Les Arenes i fer el projecte de la piscina del Bon Aire, encara que en aquest segon cas el finançament correspondria a la Generalitat perquè és un equipament de la seva propietat. És important dir que la Generalitat és qui té les competències en equipaments i fa deu anys que no inverteix a Terrassa. Si no es va fer el pavelló del districte 2, per exemple, va ser per aquest motiu donat que la Generalitat havia d’aportar dos terços del pressupost. Hi ha una paràlisi total i són els ajuntaments qui han afrontat aquesta tasca.
Amb la Generalitat hi ha temes pendents.
Hem demanat una reunió amb el secretari general de l’esport per tractar dels compromisos que van adquirir. Un és l’aportació d’un milió d’euros que la Generalitat ha de posar per la finalització de l’obra del camp de futbol i rugbi de Les Fonts; el segon és la gespa de l’estadi de hockey Martí Colomer, perquè està en molt males condicions, i hi havia pendent una convocatòria de subvencions que no s’ha produït; i el tercer és el poliesportiu de Can Palet Can Jofresa, que és propietat de la Generalitat i sobre el que també es van comprometre a fer un concurs de projecte, obra i gestió, amb la participació de la iniciativa privada. Tot això ho volem parlar de forma directa.
Ha parlat de l’estadi de hockey Martí Colomer, fins ara gestionat pel CAR. Haurà canvi en aquest sentit?
Jo penso que és bo que la gestió correspongui a un club de la ciutat. I el Línia 22 ja ha presentat documentació sol·licitant la gestió de l’estadi. En pocs mesos podria estar aquest tema resolt, no esperarem que la Generalitat faci el canvi de gespa. El Línia 22 és el principal usuari d’aquest estadi i existeix una opinió comuna que és la millor alternativa.
El Terrassa FC també espera unes noves condicions d’ús del Camp Olímpic. Fins i tot ha parlat de la possibilitat d’assumir el cost del canvi de la gespa si la concessió és més favorable als seus interessos.
És un terreny a explorar. La llicència d’ús dependrà de la inversió que faci el Terrassa. Les cessions d’equipaments es fan, normalment, per quatre anys. A no ser que l’entitat usuària faci una inversió, com ha passat en el local que s’ha cedit al club de tenis taula Els Amics. És necessari que es faci una inversió per ampliar el termini. El que passa és que aquest tema pot estar condicionat pel Mundial de hockey, donat que s’hauria de canviar la gespa de futbol a hockey i després de nou a futbol. Tècnicament és possible però el cost pot ser superior i marcaria el calendari d’obra.
La quantitat d’entitats esportives de la ciutat és un valor a cuidar?
Per descomptat, però els clubs també han de pensar en la conveniència de trobar punts de connexió. De vegades, de tres entitats petites pot sorgir una de gran amb moltes possibilitats. Els recursos són més grans i cal potenciar aquesta línia d’actuació. El hockey, per exemple, ha trobat punts de col·laboració que es poden exportar. És millor unir-se com ha passat en altres ciutats. Una entitat tindrà més recursos si és més gran. Però això depèn de la voluntat dels clubs.
