La Lliga de la Divisió d’Honor masculina té a tres grans dominadors, tots catalans, i dos de locals. Es tracta de l’Atlètic, el Club Egara i el RC Polo, que han aconseguit entre els tres quasi bé cinquanta títols. El CD Terrassa, per la seva banda, també té un títol de Lliga a les seves vitrines, l’assolit la temporada 1975-1976, mentre que l’altre el va guanyar el Gaviria de San Sebastián, la campanya 1959-1960.
El conjunt amb millor palmarès en aquest sentit és l’Atlètic, que suma vint títols de la Divisió d’Honor masculina, tot i que va ser l’últim que va estrenar el seu caseller. Els de Can Salas, que quan es va disputar la primera edició, tenien només uns cinc anys d’existència, van conseguir el primer torneig la temporada 1982-1983, en el que va ser l’inici ‘un període prodigiós per l’equip, que va imposar-se durant nou anys consecutius, ratxa que va trencar l’Egara el 1992.
De 2004 fins a 2007 i de 2009 fins a 2012, l’Atlètic també va encadenar dues ratxes de quatre lligues consecutives, la última tallada amb el relleu del RC Polo, que va guanyar tres competicions seguides. L’Egara, però, va trencar el predomini dels barcelonins i, desprès de quinze anys de sequera, va imposar-se a la final de la temporada passada.
Els del Pla del Bon Aire també han viscut bonança de títols de forma consecutiva, concretament als inicis de la década dels setanta, amb cinc lligues seguides, o de la temporada 1997-1998 fins a la 2000-2001, amb quatre. Els egarencs, en total, tenen catorze lligues al seu palmarès, però han estat molt a prop d’aconseguir-ne alguna més en les últimes finals.
Competició femenina
Pel que fa a la femenina, la Divisió d’Honor com a tal, s’instaura de cara a la temporada 1985-1986, en la que es va imposar la Real Sociedad. Llavors, fins que van arribar els “play off” com a sistema per a determinar al campió, es disputava una lliga a dues voltes, i al concloure l’última jornada el campió era el que sumava més punts.
Abans, des de la temporada 1933-1934, la competició s’anomenava Primera Divisió, i es jugava de forma diferent a la d’ara. El primer campió va ser l’Atlético de Madrid, mentre que el CD Terrassa és l’únic conjunt local que l’ha guanyat, concretament en tretze ocasions, amb períodes de gran producció, com a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, en què va aconseguir sis edicions seguides.
Amb la denominació de Divisió d’Honor, el clar dominador és el Club de Campo. El club madrileny té a les seves vitrines fins a quinze títols de la Divisió d’Honor femenina. Aquest equip ha viscut moments d’una autoritat incontestable a la Lliga, especialment des de la temporada 1986-1987 fins a la 1991-1992, amb sis títols consecutius, i de la temporada 2008-2009 fins a la 2014-2015, període en què va aconseguir aixecar el trofeu dels campions quatre vegades consecutives.
El segueix la Real Sociedad, amb set lligues, tres d’elles seguides, de la temporada 1996-1997 a la 1998-1999, i després va arribar una etapa d’hegemonia del CD Terrassa, que va desbancar les guipuscoanes, i va sumar tres títols consecutius, les tres temporades següents. Les de Les Pedritxes, va sumar dues lligues més, les temporades 200-2005 i 2007-2008, aquest remuntant a semifinals i final del “play off” i amb el factor camp en contra. En total, les terrassenques tenen cinc títols al seu sarró.
Finalment, San Pablo Valdeluz, actual campió de la competició, i RC Polo, amb dues lligues cadascun, tanquen la llista de cinc equips que, com a la competició masculina, i fins avui en dia, han assaborit l’èxit en aquest torneig.