Aquest dissabte 5 d’abril estava marcat al calendari de moltes colles, grups i associacions del món de la cultura popular de Terrassa. Grans i menuts s’han aplegat a la plaça de Can Roca per admirar, però sobretot per participar, en les activitats de la diada número 15 de la Culturassa. “La cultura popular a Terrassa és molt potent” afirma amb rotunditat Jordi Serra, president de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa (CGCPTCT), i la mostra d’això és la gran quantitat d’entitats que hi han participat. Hi havia gegants, diables, bestiari popular, bastoners, castellers, sardanistes… En total més d’una trentena de grups han estat presents a la jornada.
La Culturassa porta quatre edicions que s’ha “descentralitzat” i va canviant de barri. D’aquesta manera, ensenyen el que fan als ciutadans de totes les zones de la ciutat i ajuden a fer que més gent s’hi sumi a les colles o grups que més els agradin. En aquest sentit, l’àmplia oferta d’activitats i de “maneres de fer” de la cultura popular catalana facilita que cadascú trobi el que més s’ajusti als seus gustos. Per altra banda, des de la Coordinadora, pretenen que les entitats de barri, no només les culturals, sinó també les socials, s’impliquin més en la confecció d’aquests esdeveniments i aportin idees perquè la Culturassa sigui una festa que vagi evolucionant.
Durant la jornada, ha hagut diversos lluïments de les colles i grups de la cultura popular catalana de Terrassa / Lluís Clotet
Enguany, els amfitrions ha estat la colla del Bitxo del Torrent Mitger, del barri del Poble Nou Zona Esportiva, que celebren que la seva bèstia fa 40 anys. La Mireya Piqué, membre de la colla del Bitxo, assegura que “el barri està molt interessat en la cultura popular catalana”, una cultura popular que “és fonamental” per a la zona. L’afluència de famílies i veïns de la zona subscriuen les seves paraules. El Salvador i la Carme han vingut a una Culturassa per primera vegada aquest any per veure els seus nets, que estan als Geganters de Terrassa, i han vist un ambient “molt animat”. Van ser ells, els avis, els que van proposar-los entrar a la colla, ja que són aficionats a la cultura popular catalana. Una altra adepta és la Judith, que s’ha traslladat fins a la plaça de Can Roca des del centre amb tota la família per presenciar la cercavila i infondre els seus fills i filles de l’esperit de la cultura. En conjunt, tothom ha esta satisfet amb la festa d’enguany: “he quedat encantat amb la rebuda del barri”, ha afirmat el president de la CGCPTCT.
Un futur prometedor…
Ara per ara, però, no sembla que hi hagi un problema de relleu a la cultura popular catalana de Terrassa. “Hi ha colles amb llista d’espera”, explica Serra, que descarta que la cultura popular a la ciutat s’estigui desgastant. El president de la Coordinadora ressalta que les entitats estan obrint nous horitzons i fent col·laboracions fora del mateix món cultural. Ho exemplifica amb la colla dels Gegants Bojos, els quals han portat el Manelic, la seva figura principal, al Senegal. Per la seva banda, la Mireya Piqué també és optimista respecte del futur de les colles culturals terrassenques. “Hi ha moltes colles familiars a la ciutat, per tant, els infants i adolescents es queden”, explica, i afegeix que la cultura popular catalana no és quelcom tancat, sinó que està oberta a qualsevol persona, sigui quin sigui el seu context cultural o social.
Moltes colles són familiars, cosa que facilita que els joves s’hi quedin i continuïn amb la tradició / Lluís Clotet
… però no exempt de perill
Tot i la mirada positiva, hi ha un consens generalitzat en què cal treballar per mantenir-se ferms davant les amenaces. Piqué demana que es promoguin més les iniciatives com la Culturassa perquè facilita l’accés de noves persones en aquest món. Per la seva banda, Serra lamenta que el que més el preocupa “és el futur polític de la cultura popular catalana”, al·ludint als partits d’extrema dreta que cada vegada agafen més influència a la societat. També remarca que la cultura catalana “necessita protecció de tots els estaments polítics del país, tant dels ajuntaments com de les diputacions i la Generalitat” i també “l’esforç de la societat”. “Si no ho defensem nosaltres, ningú ho farà”, sentencia.
