“No ho recordo gaire”, reconeix Emma Arquillué. “Però és cert que els meus pares em van portar a veure ‘Un matrimoni de Boston’ en el muntatge anterior, quan jo tenia 10 anys”.
I ara, fregant els 30 anys que complirà a l’estiu, Emma Arquillué (Matadepera, 1995) ha passat de ser una joveníssima espectadora a coprotagonitzar l’obra.
“La meva germana i jo teníem la sort que els nostres pares ens portaven a veure totes les obres de teatre que podíem”, recorda Arquillué. I efectivament, una d’aquelles obres va ser el muntatge de l’any 2005 protagonitzat per l’enyorada actriu Anna Lizaran.
La seva desaparició va moure les peces interpretatives: Emma Vilarasau va passar a fer el personatge de la Lizaran, Marta Marco el de Vilarasau… I Emma Arquillué s’incorporava a l’obra en l’antic paper de Marco.
“Marta tenia la meva edat quan va fer el paper… I clar, va quedar enlluernada per Lizaran i Vilarasau, a les quals admirava. I Justament això és el que m’ha passat a mi amb elles!”, reconeix la matadeperenca.
“Així que d’alguna manera, aquest moviment d’actrius és com tancar el cercle… O qui ho sap, fins i tot obrir-lo i que en el futur torni a passar!”, diu divertida.
La gira de “Matrimoni de Boston” va arribar ahir divendres a la funció número 100. “Com que també he fet projectes més petits, amb menys funcions, valoro molt el recorregut que ha tingut aquesta obra!”, sosté Arquillué.
Aquest dissabte, precisament, la gira aterra a Terrassa. El teatre Principal acollirà una doble sessió, a les 19 i a les 21.30 hores. I demà diumenge es tancarà per sempre aquest muntatge.
Dones independents
“Un matrimoni de Boston” narra la relació de convivència de dues dones en l’època victoriana nord-americana, a principis del segle XX. “No volien dependre dels homes, estar sotmeses i no poder cultivar-se intel·lectualment. Volien estar en cercles literaris, fer pinya entre dones…”, descriu Arquillué.
Casualment, avui en dia també es viu una situació amb certes similituds: La bretxa entre el nombre d’homes i dones amb valors feministes i estudis similars és tan àmplia que obliga a un terç de les dones heterosexuals d’aquestes característiques a no tenir parella”, segons l’estudi de la sociòloga Maike van Damme.
