El pla seqüència està de moda. O el “one shot”, com s’escriu en anglès. Ho demostra l’èxit internacional de la sèrie “Adolescencia”, de Netflix. Molt comentada per la problemàtica entorn dels adolescents incels, també destaca per ser una minisèrie rodada en pla seqüència. “O sigui, cadascun dels seus quatre capítols està rodat en anglès plans seqüència d’una hora cadascú”, explicava ahir el cineasta Joan Paüls.
Justament aquesta és la peculiaritat del festival “One Shot”, de factura terrassenca, i del qual ahir se’n va fer la presentació oficial de l’edició de 2025. Va ser a una trobada a la vella i encantadora sala de teatre del Coro Vell, que és on anualment es projecten els curtmetratges a concurs.
Un acte en el qual el president del festival, Jordi Escursell, va anunciar que durant els primers minuts d’obertura de les plataformes digitals -ahir mateix- s’havien rebut ja nou propostes de curtmetratge. “Hi ha gent que té apuntat quin dia obrim el termini de recepció i ho espera”, explicava ahir, satisfet. La data límit de presentació de curtmetratges és el pròxim dia 29 de setembre. Serà llavors quan el jurat, presidit pel veterà cineasta i escultor Jan Baca, farà una selecció d’entre 60 i 70 films que entraran a concurs. És aquesta una feina ingent, ja que anualment es reben al voltant de 2000 curtmetratges.
Posteriorment, els seleccionats seran projectats durant el festival, que tindrà lloc a finals de novembre de 2025.
Entre les novetats, està la creació del nou premi al millor curtmetratge en llengua catalana. “Sense dubte, fem aquesta creació al bon saber de boca que ens va deixar David Millán i el seu projecte ‘Que els petons no ens tapin la boca’, que va concursa l’edició passada”, reconeixia Escursell, en base a la pintura de Carmen Valverde.
També es manté el premi a millor curtmetratge terrassenc. De fet, afavorir la presència local és una de les dèries dels organitzadors, enguany. “Aquest any han participat joves de sis escoles de Terrassa, que és més que altres anys. Però estem segurs que poden participar de 10, 15 o 20 escoles, per la dimensió que té la ciutat de Terrassa”, es posava com a repte Joan Paüls.
