Jordi Catalán (Terrassa, 2013) és el coprotagonista del film “Wolfgang”, dirigida per Javier Ruiz Caldera. També ha estrenat “El último día en Tremor” a Netflix. I ha rodat el darrer film de Julio Medem, “8”, que arribarà al llarg de l’any 2025.
Com et vas preparar el paper de “Wolfgang”? Jordi Catalán: Doncs tenia una “coach” amb mi durant tot el rodatge. Es diu Clàudia. I m’ajudava a memoritzar els diàlegs.
Vas conèixer nens amb autisme per acostar-te a la situació? O potser ja tens algun amic amb aquesta diversitat? J.C.: No, no coneixia ningú. Però em van explicar com són. Tenen problemes per comunicar-se.
Com va anar el rodatge? J.C.: He tingut molta sort amb els directors i els actors. El rodatge de “Wolfgang” m’ha encantat.
Al film, toques el piano. Com t’ho vas fer? J.C.: Doncs a mi em van posar un professor de piano i vaig aprendre a tocar-lo una mica. Però també tenia un doble de mans que feia les escenes més difícils.
El director Javier Ruiz amb Jordi Catalán / ALBERTO TALLÓN
Voldràs seguir rebent classes? J.C.: La veritat és que m’agrada, continuaria tocant. Però no sé si faria classes.
Per a què tens temps per fer d’extraescolars i durant el temps lliure? J.C.: Faig gimnàstica artística, a Terrassa.
De gran… Voldràs ser actor exclusivament o fer interpretació i altres estudis, com a pla B? J.C.: A mi m’agradaria estudiar interpretació, perquè m’agrada molt. (Javier Ruiz Caldera): I té fusta, té fusta per fer-ho, a més a més.
Què et diuen els companys a classe? Hi ha una mica d’enveja sana? J.C.: No! De vegades em diuen que han vist el tràiler de la pel·lícula o la sèrie… Però tampoc em diuen tantes coses.
Creus que algú més de l’escola voldrà ser actor, inspirat per tu? J.C.: No ho crec, ningú m’ha dit que vulgui ser actor, ni que li agradi.
Ja et reconeixen per Terrassa? J.C.: Mmm… Alguna vegada, quan he anat a veure la pel·lícula al cinema, sí que m’han reconegut. Però pel carrer crec que no.
Què és el que més t’agrada de la ciutat? J.C.: Quan vaig al cinema, vaig al Parc Vallès. I de vegades, també al Cinema Catalunya, que de vedades hi anem amb el “col·le”.
A Terrassa també ha sorgit un altre nen actor, Antonio Molero, que té 10 anys. Que us coneixeu d’altres càstings? J.C.: La veritat és que no.
Jordi Catalán / ALBERTO TALLÓN
Ara tu, Javier: vau veure uns 700 nens al càsting … Per què vau triar Jordi Catalán? J.R.C.: Sabia que seria l’ànima de la pel·lícula i que es tiraria el film a les seves esquenes. Tot i que això mai no li vaig dir, al Jordi. Per tal que no tingués pressió. Ara que m’està escoltant, ja ho sap! (Riu) Vam fer un càsting, durant més de nou mesos. I efectivament, vam veure uns 700 nens. Vam buscar a escoles de piano, lògicament; a associacions de nens amb Asperger, que volguessin actuar, nens amb altes capacitats, nens actors… I entre tots ells, va aparèixer Jordi Catalán, com el millor “Wolfgang” que podria haver-me imaginat.
Quins valors havia de transmetre el seu personatge? J.R.C.: Jo vaig començar a imaginar en Wolfgang quan en Jordi va aparèixer, al càsting. Vaig voler aprofitar aquesta mirada que té ell, amb aquells silencis… La tendresa immediata que transmet… I també té molt de sentit de l’humor. Intel·ligència en la seva manera de mirar… Més que buscar-los jo (perquè cada nen és diferent i aporta un “Wolfgang” diferent) jo el que vaig veure en Jordi és que si ell feia Wolfgang, sortiria una pel·lícula molt poderosa. I això és el que vaig intentar potenciar.
Poses la mirada infantil al centre, quan predomina una societat molt “adultista”… J.R.C.: Feia temps que buscava explicar la història d’un nen, perquè m’interessa particularment confrontar la mirada infantil amb la de la paternitat. Ho trobo especialment adient, com a director. Probablement, perquè he estat nen i ara soc pare. I d’aquest xoc generacional, pensava que podria sortir una pel·lícula emotiva… I divertida també.
