Si l’any 2024 es va dedicar al col·lectiu LGTBIQ+, el cicle anual Terrassa Comissariat reflexionarà el 2025 sobre el concepte de “reciprocitat”.
“Allò recíproc és el que ens uneix, tant en el pla polític, social… I genera vincles més enllà del mateix sector artístic”, explica la curadora i comissària d’aquesta edició, Veronica Valentini.
Per visualitzar aquests vincles, Valentini fa servir la metàfora del miceli, que és un fong que genera una xarxa de filaments i que és fonamental en els ecosistemes, ramificant les comunitats subterrànies. “Aquest cicle està inspirat en el comportament del miceli, d’aquesta xarxa subterrània que connecta, nodreix i comunica ecosistemes sencers”.
Uns ecosistemes que, aquí i ara, són una metàfora viva de les relacions artístiques i institucionals. “I dels espais de trobada, on les pràctiques i els processos col·laboratius s’entrellacen, generant nous vincles i aprenentatges”, afegeix Valentini.
Ella és la curadora de tot el cicle, que està compost de mitja dotzena de projectes artístics (tant exposicions com trobades físiques) que s’exposaran a la sala Muncunill al llarg de l’any 2025.
I precisament s’estrenarà demà dissabte amb “Pa”, de l’artista Lúcia Prancha. Serà a la Sala Muncunill, a partir de les 12 hores, on també hi serà l’artista resident actualment a l’Hospitalet de Llobregat.
El pa industrial
A partir del seu interès en la pel·lícula homònima “O Pão”, de Manoel de Oliveira (1959), “Pa” investiga les relacions entre el treball, la tecnologia i la terra en el sector de producció de pa a la ciutat portuguesa de Porto.
Tanmateix, aquest interès li va arribar mentre vivia a una altra ciutat, Los Angeles. “Era l’any 2018. I tot d’una d’arribar als Estats Units, vaig sentor que el pa allà era molt dolent, molt industrial”, sosté.
“Precisament, allà vaig llegir un text de Bertolt Brecht, “Rei del pa’, que dècades abans explicava el mateix contrast que havia sentit en arribar a Los Angeles”. Una reflexió, doncs, prenent el pa com a objecte polític.
