Després d’un 2024 tranquil, sense treure música… Com estàs? Com t’ha anat?
Bé, m’ha anat molt bé. Compto que no vaig treure ni música l’any passat. Més que res, perquè volia posar-ho tot a lloc, no tenir pressa per tornar a treure música, i fer les coses amb calma. Sobretot, volia dirigir bé cap on volia anar i quina direcció volia prendre, i no treure música per treure, sinó pensar-ho, meditar-ho, i quan hagués de sortir, que sortís.
Aquest nou disc, “Bentornat”, ja ens avisa que tornes bé… Què més ens pots explicar d’aquest nou disc?
Bof! És un disc molt guapo. Crec que he trobat un equilibri, que em costa molt de trobar, de vegades, entre pop i música que em donin ganes de ballar. I després… Les barres que es donin i a rapejar. És un disc que em recorda molt més el primer, els singles del 2019 i el 2020. Tota aquesta onada molt més de rap, perquè em venia molt més de gust rapejar que cantar. I va ser com: “Vaig a fer temes, i quan en tingui suficients, trio quins m’agraden”. He fet, potser, vint o més demos, de les quals he triat poquíssimes. Perquè vull que els temes que surtin tinguin la direcció a la qual vull anar i, sobretot, intentar fixar-me en el que crec que sóc bo realment, que és rapejar.
Això et volia dir… Recorda una mica als inicis, amb “Flors mentre visqui” o fins i tot, “Mentrestant”… Podria ser?
Sí, 100%. “Mentrestant”, crec que és una fixació que he tingut bastant quan estava fent diversos temes, no perquè sigui el tema que més m’ha funcionat, però sí que és un dels temes que canto sis anys més tard en directe, i és un “missil”. I no és que sigui un dels temes més coneguts ni de lluny, però és un tema que em fa feliç cantar-lo, i cada cop que l’escolto dic: “Buah! Aquí vaig estar bé”. Llavors, és un de diversos temes que he agafat que crec que brillo més, i tot el disc té una cadència similar. Evolucionada, perquè estem al 2025, i he fet moltes coses, i estic en un altre punt vital diferent, però veu d’aquí, sí.
Al “Ball de la Civada” hi ha missatges directes i reivindicatius. Tenies ganes com d’alçar la veu?
Doncs sí. Fixa’t que jo mai he sigut la persona més reivindicativa a les cançons. Crec que he fet política sense fer política, és a dir, parlar de moltes coses sense dir quins són els bons i quins els dolents. Però sí que era moment. Estàvem fent el “Ball de la Civada”, que era agafar un tema tradicional; parlàvem de les nostres arrels, i vaig creure que aquí li encaixava molt també la coordenada aquesta de reivindicar el per què ho estic fent en català. I veient la resposta que ha tingut aquest tema, entrant a Instagram o a TikTok i veient tots els comentaris, penses que és més necessari que mai. Estem al 2025, joder! L’únic que dic en aquest tema és que estic fent música en català: m’agrada i així ho sento. I això no és un missatge d’odi cap a Espanya ni contra ningú. Però la gent així s’ho ha pres. De cop, bueno, el més fi que em diuen és nazi. Per dir això, eh? Per dir quatre tonteries. Però està bé.
Parlant del català… com veus la situació del català en l’actualitat?
Si mires sempre les notícies o el que passa al món des del teu cercle, jo et diria que el català està perfecte. Però després mires les dades oficials de com s’està perdent l’´s del català, sobretot a les escoles i entre els joves, i és, com a mínim, preocupant. Puc pensar que tampoc tinc la solució, ni crec que hagi de ser jo qui la tingui, però potser per aquest motiu també estic una mica més reivindicatiu amb la llengua. Penso: “Joder! Si cada vegada anem a menys, el mínim que puc fer és intentar fotre-li canya i fer-ho en català. Així prenc consciència en què el que abans era un tret característic o alguna cosa que simplement ho feia perquè em sentia millor o més còmode i era com pensava, ara s’ha convertit en una reivindicació.
El “Ball de la Civada” és un títol d’una cançó típica catalana… Penso també en altres cançons teves com “Serrallonga” o “Tirant-lo Blanc”. Com se t’acuden aquests noms que ens toquen tant la fibra als catalans?
He de dir que ho fa molta gent això. Però, no sé, innegablement estic arrelat a la cultura tradicional catalana. Si tu te’n vas als Estats Units i agafes molts artistes, el que fan és beure del soul, del jazz, del gospel, aquesta música negra i afroamericana. El que no tindria sentit és que estigués “samplejant” a gent americana. Crec que l’autèntic és que tenim un folklore súper potent, una cultura superpotent. El que hauríem de fer aquí és samplejar aquesta cultura o agafar-hi més noves referències: a nivell estètic, a nivell visual,… El que és raro és aquest globalisme. Veus la gent d’aquí parlant com si fos de fora. No dic que no, però tenim una cultura molt rica aquí, i agafar idees i universos d’altres llocs és com menysprear el que tens aquí.
A la nova cançó que trauràs aquesta setmana, “A Contracorrent”, també sonen missatges molt directes. Tu, de què vas a contracorrent?
Sense ser la persona que vagi més a contracorrent del món… Considero que durant tota la meva vida he fet moltes coses diferents de com s’esperaven. Sí que he fet passes bàsiques d’estudi. Però, bé, vaig deixar la feina amb 22-23 anys, que era una cosa… Tampoc vull dir que sigui jo aquí una gran cosa… Però bé, he pres passes a contracorrent del que estava establert: amb les formes de vestir, certes maneres de parlar, a l’hora de fer temes, a nivell de temàtiques que he tocat de vegades, de sons que he fet servir…
Què és el que volies buscar amb aquest “Bentornat”?
Sant Jordi tornant al castell després de matar el drac, saps? He acabat la qüestió principal, i torno a casa: el que jo volia amb la música que he aconseguit, ja està. Ara me’n vaig a casa i vaig a fer qüestió secundària, vaig a fer “side quest”. A més, aquest any anem amb banda, un dels canvis que hem fet. Tenim un mix d’electrònica i banda.
Ara sona moltíssima música urbana, en català, però podríem dir que tu vas ser com un dels pioners en introduir la llengua en aquest gènere… Hi ha més gent, evidentment… Però tu et sents una mica amb aquesta responsabilitat de ser un dels primers?
Tenim la Pawn Gang, i si vas més enrere At Versaris. Flashy Ice Cream també hi era…. Entenc el punt, perquè sí que vam començar a picar pedra tots aquests, quan potser no hi havia tanta cosa. I ara veure que s’està generant una indústria i que la gent ha passat per la dreta és molt maco. Hi ha entrevistes meves del 2018- 2019 on ho dic, que si estem fent això és perquè ara vingui gent i la faci més grossa i ens passi per la dreta. I això ha passat i és maco de veure. Responsabilitat cap. De fet, aquest disc també va a contracorrent del que s’està fent ara. Perquè ara tothom està passant aquest núvol difós que es diu música urbana i de cop tothom està tirant cap al reggaeton, cap a aquest pop, que jo ja hi he estat – no dic que no -, i ara jo vaig a contracorrent. A mi el que em ve de gust ara és rapejar. Quan tothom està fent això, a mi el que em ve de gust ara és tirar barres i tornar-me a enganxar a la música per aquí.
Has fet alguna col·laboració que et faci il·lusió per aquest disc?
I tant. Però no ho puc anunciar perquè un mes o així ja sortirà. El tercer “single”, que és l’últim del disc, és una col·laboració molt guai, però molt guai i el tema està increïble.
La presentació del disc… El 9 de maig, a la Rasa, Terrassa. Per què?
I per què no? És Sant Jordi tornant al castell. Em venia molt de gust. Terrassa m’ha vist créixer, els primers bolos els he fet aquí a Terrassa… Ja farem cosa a Barcelona, a Tarragona, a Girona, però volia que aquesta estrena fos aquí, a Terrassa.
Sempre tens algun record per Terrassa en els teus discos, alguna menció… Tindrem picadeta d’ull a “Bentornat”?
Tinc diverses frases. Al tercer single hi ha una que és molt icònica, de Terrassa. Molt guai.
A banda de la presentació, et faria il·lusió tornar a actuar a Terrassa? Per exemple, a la Festa Major?
Home, he actuat diverses vegades i sempre es maco. I més amb el plantell que hi ha aquí a Terrassa. Crec que Terrassa té l’autonomia suficient per posar un cartell de Festa Major amb els grups d’aquí. Llavors seria increïble.
