Per llegir aquestes línies, cal posar en la “playlist” algunes cançons de Django Reinhardt (1910-1953), virtuós de la guitarra que va fusionar el swing amb la tradició musical dels gitanos de l’est europeu, donant peu al “Gypsy jazz”.
Formant part d’una de les famílies més conegudes del jazz sinti, els Rosenberg, creus que el teu destí era ser músic en aquest estil per continuar amb el llegat familiar? Quan vaig començar a tocar la guitarra als 6 anys, el meu germà Stochelo, 16 anys més gran que jo, just iniciava la seva carrera internacional amb The Rosenberg Trio, i el meu somni era seguir els seus passos. Així que sí, crec que és el meu destí, i amb tota modèstia, es pot dir que el nom Rosenberg és, des de fa 35 anys, el més famós en el món del Gypsy Jazz.
Vas aparèixer en un programa de televisió amb només set anys. A què atribueixes aquesta precocitat? Havent nascut en la comunitat sinti, la música en directe era present gairebé cada dia, i el meu pare, tiets i veïns eren grans músics. Així que podia veure i escoltar regularment músics virtuosos tocant. Això em va inspirar a passar moltes hores estudiant la guitarra, i l’èxit mundial del meu germà Stochelo va ser una motivació molt poderosa. L’any 1996, quan tenia 13 anys, el meu trio i jo vam tenir el plaer de conèixer el gran teclista i compositor Joe Zawinul al North Sea Jazz. Els seus comentaris i la seva admiració per nosaltres com a joves músics van ser una altra gran inspiració i motivació per continuar el nostre camí per convertir-nos en professionals. George Benson és un altre gran músic que he tingut el privilegi de conèixer.
Quines influències contemporànies incorpores al teu estil de Gypsy Jazz? Bossa nova, flamenc, el cançoner americà amb els seus preciosos estàndards de jazz, i també el bebop (escolteu la meva composició Mozology).
En el teu concert al Festival de Jazz de Terrassa estaràs acompanyat per un violinista, un contrabaix i una guitarra rítmica. Per què t’agrada actuar amb aquests instruments, i amb quins altres has tocat o t’agradaria tocar? La formació de solista + guitarra rítmica + contrabaix és, de fet, l’estàndard en el Gypsy Jazz. Al mateix temps, m’agrada molt col·laborar amb altres grans músics com Ludovic Beyer a l’acordió, Costel Nitescu, Florin Niculesco i Sandro Roy al violí, Giacomo Smith al clarinet i saxòfon, entre d’altres. Trobo essencial explorar nous horitzons amb altres músics virtuosos, ja que per a mi la música és un viatge continu.
Toques la guitarra clàssica. Has tingut connexions prèvies amb guitarristes espanyols o catalans? Què signifiquen per a tu? Tinc entès que vas conèixer Paco de Lucía quan tenies 13 anys… De fet, no toco el repertori de guitarra clàssica, però m’apassiona profundament el flamenc espanyol. He tocat diverses vegades amb guitarristes flamencs com Rafael Cortés pare i fill, i vaig tenir el plaer i l’honor de conèixer el gran Paco de Lucía a una edat molt primerenca.
Tenim grans referents com el Festival Django Reinhardt a Samois-sur-Seine i tot el moviment del Hot Club de France. Creus que el Gypsy Jazz gaudeix de bona salut i encara està present en l’imaginari popular? A Espanya potser és menys conegut que altres gèneres musicals… El Gypsy Jazz està més viu que mai arreu del món. No només a Europa, sinó també als Estats Units, Sud-amèrica i Àsia, on fem concerts i impartim tallers. A més, el meu germà Stochelo i jo tenim un ampli repertori de composicions pròpies. No només interpretem estàndards de Gypsy Jazz de Django Reinhardt, i això ens permet arribar a un públic ampli d’amants del jazz. Un dels nostres últims projectes, per exemple, consisteix en interpretacions d’algunes de les composicions més boniques de Charlie Chaplin. Tenim un nou àlbum en preparació i molts concerts ja programats per aquest emocionant projecte.
Europa està experimentant un ressorgiment de la xenofòbia, inclús als Països Baixos. Això et preocupa, especialment com a membre de la comunitat gitana? No, en absolut. Estem completament integrats en la societat neerlandesa, i amb els concerts que fem rebem molta atenció i apreciació positives. Això és el meravellós de la música: connecta les persones!
