Cultura i Espectacles

Uns vells amics de Granollers

(Per Eduard Garcia Vilanova)

Diumenge passat vàrem tenir la visita d’uns vells coneguts, el grup de teatre de Granollers “Quatre per quatre”, que aquest cop ens posaven en escena l’obra de teatre “El Tartuf” de Molière. He dit vells coneguts perquè, tal i com la pròpia companyia ens recorda en el seu programa de mà, enguany celebren 40 anys d’existència.

Amb ganes de retrobar-nos amb els nostres amics, varem assistir a la seva proposta. Sincerament faltarien paraules i espai per descriure-ho: Quatre per quatre ens va oferir una representació sòbria però efectiva, histriònica però alhora continguda, trepidant però convenientment alentida.

Semblen expressions contradictòries però no ho són, ja que l’enorme encert del muntatge precisament es aquest: sobrietat en la posada en escena, però aconseguint un gran encert en la seva efectivitat. Res no sobra ni tampoc res es troba a faltar; els actors transiten, cavalcant el seu personatge amb molta disciplina, amb una gran expressió corporal i una dicció exquisida, amb un histrionisme sense abús, degudament contingut.

I amb un ritme escènic que viatja a la velocitat en tot moment justa, trepidant en alguns moments però alentida quan cal. Em sembla que no fa falta afegir gran cosa més, a banda de treure’m el barret (que no porto) i felicitar a Quatre per quatre de forma efectiva, histriònica i trepidant.

A nivell actoral, tal I com ens té acostumats, Quatre per quatre destaca per comptar amb un elenc de gran nivell que ens faciliten i ens fan entrar en la trama argumental sense gairebé donar-te’n compte, però tanmateix seria injust no destacar el paper de la minyona, la Francina, representat per la Marga Alerm, que literalment vola per damunt de l’escenari, oferint una interpretació d’una gran riquesa, plena de matisos, amb una dicció extraordinària i una expressió corporal immensa, cal felicitar-la, cal fer-ho i és de justícia.

Tanmateix, cal destacar que quan el ritme escènic, la il·luminació i el treball de grup destaca, és per que darrera hi ha un bon treball de direcció, feina de direcció que, a voltes passa desapercebuda, però que en aquest muntatge cal destacar: moltes felicitats per aquests 40 anys tant ben portats, que en siguin molts més i que els puguem veure.

El ciutat de Terrassa segueix diumenge vinent amb el clàssic “Maria Rosa”, d’Àngel Guimerà, a càrrec del GRUP ACR de Fals, com sempre a les 18 hores.

Uns vells amics de Granollers
To Top