“Romancero sonámbulo”
Companyia Antonio Najarro. Coreografia: “Romance sonámbulo”, inspirat en el poema de Federico García Lorca.
Música: José Luis Montón (guitarra), Thomas Potiron (violí), Maria Barreja (cant), Juan Carlos Aracil (flauta) i Josué Barrés (percussió).
22 de febrer de 2025. La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT).
Va ser una nit màgica la del dissabte al vespre a LaFACT. La companyia de dansa d’Antonio Najarro ens va revisitar amb la coreografia “Romance sonámbulo” inspirada en versos del mateix títol i altres de Federico García Lorca. I diem màgica perquè el conjunt de ballarins, amb unes qualitats i tècniques perfectes, van saber transmetre la poètica dramàtica del poeta universal en una dansa que va tocar el cor. A més, varen tenir la sort de gaudir del seu ball en música en directe composta pel guitarrista José Luis Montón, liderant un quintet format per violí, flauta i percussió i la veu de Maria Barreja. I a tot, cal sumar-hi el vestuari, elegant i sobri, i l’encert de l’escenografia visual i lumínica evocant la ciutat de l’Alhambra.
“Romance sonàmbulo” està ambientat en la Granada que va viure el poeta i que respirava, encara ara, el pòsit de les cultures hispanoàrab, la jueva i la cristiana que han deixat empremta en el poble andalús. En aquella ciutat, presidida per l’Alhambra, i cases senzilles que s’enfilen cap amunt, Lorca hi va imaginar la història d’un contrabandista que, malferit, busca refugi a casa de la seva estimada, una noia gitana, a qui troben sense vida abans que ell mateix acabi morint.
La companyia d’Antonio Najarro va encisar el públic / LLUÍS CLOTET
La coreografia dansa sobre els versos de manera plàcida i confortable. Els ballarins mesclen ballet espanyol, flamenc, i contemporani sense que res hi faci nosa. Cada dansa, bé sigui intimista en forma duet, o coral, s’acomoda com anell al dit. Cada escena està plena d’expressivitat i de plasticitat. Cada ball és una sorpresa perquè està plena de força i emotivitat.
No hi ha dubte que Najarro ha sabut captar l’essència poètica de Lorca i coreografiar-la amb delicadesa i sensibilitat. Hi ha trams de l’obra que atrapen com el ball d’un conjunt de ballarins simulant l’entrada d’uns cavalls que demanen pas o la d’un conjunt de ballarines de blanc evocant la feminitat i la puresa. Però no seria just quedar-se amb aquestes dues escenes perquè, en realitat, tota l’obra ens va semblar una petita gran meravella.
A “Romance Sonámbulo” s’aprecien tots aquells temes presents en l’obra de Lorca. Hi són els conceptes de la vida, la mort, l’amor, la frustració, el paisatge, el pas del temps, les relacions i els pensaments prohibits… I hi són amb el seu simbolisme. Els ballarins es troben sovint amb l’aigua, signe de vitalitat si llisca i no està estancada, i amb la lluna, mirall de felicitat, fertilitat, però també d’adversitat i foscor. I hi són presents colors vius, com el vermell, que es pot commutar per festa i alegria a la vegada que tristesa i mort. I tot al servei d’una música i d’un recital de versos que acompanya i reforça el que és viu i se sent a escena.
Tot és dins de la poesia del poeta granadí i tot es respira en la dansa de Najarro, gràcies a una obra del tot creativa que no perd la mirada a les arrels del ball espanyol del qual és un gran coneixedor com a ballarí professional reconegut i premiat, i director artístic. Najarro, ho podem dir, ja és un clàssic de la programació de LaFACT. El van conèixer al davant del Ballet Nacional d’Espanya i a partir de 2022 amb la seva pròpia companyia ha presentat ja vàries coreografies. Aquesta vegada, amb el “Romance Sonámbulo” ens ha fet partícips del misteri i de l’embruix del poeta, i hem passejat atents amb la seva companyia i els seus músics, sota la lluna, pels carrers de la seva Granada. El passeig ha estat un plaer.
