Ja ho deia un titular del Diari de Terrassa. “La ermita y la masia de Ca n’Anglada, un conjunto histórico poco conocido”. Però és un títol de setembre de… 1986! Tanmateix, encara té sentit avui en dia. I no és massa just, tenint en compte que dona nom a un dels barris més cèlebres de terrassa: Ca n’Anglada. I que és una de les poques masies urbanes a la ciutat: envoltada d’edificis d’habitatges.
Ara bé, la seva transformació en un espai de residències artístiques pot ser el revulsiu no només de l’edifici, sinó de la zona. La imminent obertura d’aquest centre cultural està prevista pel maig, tot i que entrarà en funcionament a mitjans de març amb l’arribada del primer artista. I ho farà en un edifici de categoria. De fet, l’any 2009 va estar rehabilitat pels arquitectes Ferran Pont, Carles Gelis i l’enyorat Francesc Bacardit. I des de llavors que ha anat acollint diversos usos. Durant anys ha estat la seu de les entitats del Districte 2.
Ha estat magatzem de la figura d’El Bitxu (una colla de cultura popular), dels trabucaires, d’un pas de Setmana Santa, de materials de la Fira de l’Oliva de Ca n’Anglada… En els darrers temps s’hi havia afegit una part de les oficines del Server de Via Pública, reubicades temporalment. Tanmateix, van tornar a les seves dependències la tardor de 2024. De les entitats que hi ha passat fins ara, només hi segueix la sala destinada a Acau, una ONG d’ajuda a dones en situació vulnerabilitat.
De fet, la regidoria de Cultura ha anat mediant, per tal de reubicar les entitats en altres instal·lacions públiques. I La Masia de Ca n’Anglada està ara mateix buida. Com un pis nou per entrar a viure. De fet, la qualitat arquitectònica de l’equipament és notable. No només per l’estructura de masia (que data del segle XV), sinó per la rehabilitació de 2009.
Els forjats interiors són de bigues de fusta, mentre que la coberta és de teula àrab. Un espai espectacular i molt confortable climàticament (que acostuma a ser un dels principals hàndicaps dels tallers de creació artística novells: la manca de calefacció).
La façana principal orientada cap a migdia, amb portal d’arc de mig punt adovellat. Des d’antic havia tingut un rellotge de sol, ara desaparegut. I com a afegitó, el soterrani de la masia compta amb un celler, on encara es conserven diversos cups, amb un sistema de canalització de per decantar i trasbalsar el líquid d’una a l’altra.
