(Per León Guerrero)
La nova obra de Ramon Madaula aterra aquest divendres a LaFACT Cultural. Es titula “Els Bons” i ens explica la història de dos amics polítics, amb comptes pendents entre ells, que es retroben a l’escenari on de petits interpretaven “Els Pastorets”. Sota direcció de Paco Mir, està protagonitzada pel mateix Madaula i per Jordi Boixaderas. Dos actors valleans (Ambdos són de sabadell) amb una àmplia i consolidada carrera en el món de la interpretació.
Hi ha cap record o experiència teatral amb “Els Pastorets” que us marqués en els vostres inicis? Madaula: Ni el Jordi ni jo hem fet mai “Els Pastorets”. Però els dos hem vingut a veure els de la Joventut de la Faràndula. En el meu cas, em van inocular el verí del teatre. M’hi portava la meva àvia quan tenia entre quatre i set anys i m’impressionava molt. Em van deixar marcat i van iniciar la meva afició al teatre.
Jordi, la teva veu és molt reconeguda pel teu treball en el doblatge. Què t’atrau més: actuar a l’escenari o donar veu a grans actors? Boixaderas: No hi ha incompatibilitat entre una cosa i l’altra. Tota la vida he fet les dues coses i es complementen l’una amb l’altra. El que aprens en un lloc et serveix per millorar a l’altre.
Ramon, d’on sorgeix la idea d’escriure aquesta obra? Madaula: És un homenatge al teatre amateur que havia vist des de petit a Sabadell. La idea primigènia era fer una obra en un escenari sense la necessitat d’un decorat; és així de prosaic. Al final, Paco Mir, el director, sí que ha afegit molts elements, però la idea era aquesta.
Com “Els Buonaparte”, és un text amb dos personatges. Què t’aporten aquestes històries amb poc repartiment en comparació a la resta? Madaula: És una raó molt prosaica, ho faig per trobar productor. A mi m’agradaria escriure obres amb molts personatges, a més a més, crec que és molt més fàcil escriure-les. Obres de dos són complicades. Aquesta, per exemple, és una escena d’una hora entre dos personatges. Al final intento crear obres amb poca gent perquè sé que serà fàcil tirar-les endavant.
Quina diferència trobeu entre treballar al teatre i fer doblatge o cinema? Madaula: La continuïtat. El teatre és una cursa, donen el tret de sortida i fins que no s’acaba el “gran premi” no pots frenar. I això et transmet una adrenalina i un vertigen que al cinema i la televisió, ple de talls i descansos, no existeix. En definitiva, els ritmes i els temps són molt diferents.
L’obra parla d’un duel entre dos personatges. Com ha estat aquest duel en l’àmbit interpretatiu? Madaula: El Jordi i jo ens coneixem des de fa molts anys. És com agafar-se de la mà i saber que tens un bon company que no et deixarà caure en cap moment. Aquesta sensació s’agraeix molt.
Interpretar Sant Miquel i Satanàs durant anys influeix a l’hora de ser actor? Boixaderas: L’obra parla una mica d’això però en to de broma. Madaula: L’intercanvi de rols és una metàfora que ens parla de qui són els bons i qui són els dolents. Per a certes persones, Trump és dels bons i per d’altres el dimoni. Avui dia és molt difícil discernir on està el bé. I per això, a l’obra, hi ha aquest joc on el bo no és tan bo ni el dolent tan dolent.
Continuant amb aquesta idea de bons i malvats, sobretot en els mons del poder dels que tracta l’obra. Creieu que la bondat existeix? Madaula: Jo no vull caure en la innocència que he caigut en altres moments. Durant molts anys he confiat amb gent que tenia poder pensant que hi havia bondat rere els seus actes. Amb l’edat m’he adonat que soc un descregut amb això. On sí que m’he trobat gent bona és a peu de carrer.
Si haguéssiu de convèncer algú que no acostuma a anar al teatre perquè vingui a veure “Els Bons”, què li diríeu? Boixaderas: Què és una obra curta, això és molt important [Riu].
Què penseu de l’escena cultural i teatral avui dia? Ha canviat molt des dels vostres inicis? Boixaderas: De la part que jo visc, trobo que hi ha unes iniciatives privades que són les que donen part de la vida cultural. Des del meu punt de vista, els projectes culturals han de tenir ànima.
