La peça “Suéltalo ya, coño!” és un monòleg que combina la comèdia, el clown, la tragèdia clàssica, el grotesc i l’acrobàcia. I amb molta reflexió.
Dius que el teu monòleg vol desmuntar els ideals imposats de bellesa i perfecció de les pel·lícules de Disney. Quins són? Disney el que fa és embolicar la merda d’aquesta societat. Tot allò que és caspós avui en dia, com pel que fa al masclisme. I no només d’homes, també de mares, professores… Perquè està molt inculcat. Diferenciar entre nens i nenes. Tenim aquest deix. Està molt present a Disney. I ho fan per eslògans i imatges.
A banda de la factoria Disney, hi ha d’altres narratives audiovisuals que també ho reprodueixen? Sense anar més lluny, totes les pel·lícules espanyoles amb les dinàmiques familiars que reprodueixen… Encara sort que ara hi ha films com “Casa en flames” i “La Casa”, que posen veu a dinàmiques tòxiques familiars. I ho posen de manifest. També pots pensar en la Barbie, que et dona missatges com “pots ser tot el que et proposis”. D’acord, puc ser astronauta, però i si els meus pares volen que hereti les propietats i estigui tranquil·la a casa? Sabent el que és el masclisme, el que fem ara és no dir coses masclistes.
Vols dir que els homes “es tallen” en públic, per tal que no els cridin l’atenció? Cent per cent. És com ara dir “jo vaig a teràpia”. I tothom “Que bé”. Està bé anar a teràpia. Però no s’arriba a parlar de què és terapèutic, que no; què és humà…
De l’imaginari de les princeses (que vertebren la teva peça teatral), en salves res? Tinc molt mala relació amb les princeses Disney i amb el rosa. De petita havia de ser tan nena, que fugia d’això. I encara ho tinc girat. Em costa molt veure-les res salvable, perquè per a mi han estat un trauma. No he estat mai una nena primeta, que li agradés pentinar-se i parlar de nois… No era això. I m’amargava. Perquè em deien: Ja tens nuvi? I sembla una pregunta innocent. Però no ho és. Jo em portava més amb els nois que amb les noies. “És que ets amic del meu nuvi!”. I jo pensava: “Clar, és que em cau millor que tu”. Potser tenia més interessos en comú, com jugar a la Play Station. No era una nena, ni un noi. Era una “marimacho”?
Vols dir que en ple 2025 continuem igual? Ara veig un canvi en Disney, però crec que impulsat per la societat. Perquè si avui en dia tornen a fer una “Blancaneus”, no sé si ningú hi portaria els seus fills. Revisa’t! Són noies de 15 anys que les estan casant amb homes de mínim 30 anys. Viem que són dibuixos animats i diem “ok, estarà bé”. Suposo que es pot salvar alguns valors com voler ser bones amb els altres, amb els animals… Però jo em pregunto: i per què han de ser tan bones elles, tota l’estona? Més que contra elles, és contra la imatge que de perfecció que projecten.
Aida Picón, dilluns, a l’entorn del Vapor Ros / ALBERTO TALLÓN
Quina gràcia. Si dius “la perfecció que projecten” al costat de la paraula “Instagram”, la frase funciona igual… No tinc cap dubte que totes les princeses serien “instagrammers” i es posarien bòtox. I farien un “Reel” en pla: “Avui m’he alçat escoltant els ocellets, aquí en el meu balcó, on visc segrestada. La meva mare només vol que em casi, però que xulo el cel blau. Que cuqui”. I fa molta por, començar a Instagram i acabar a Only Fans. I de petits, també: Jo a Primària estava jugant amb els Hot Wheels… I ara juguen a comprar-se el Max Factor, per a maquillar-se.
El títol del teu espectacle “Suéltalo”, és una referència a “Frozen”. Elsa és salvable? Uff, “Frozen” és la pitjor! Perquè és la de la transició. Elsa: la reina que no es casa… Ja, però mira quin maluc més estret que té! Una dona independent? Però si està traumada, quasi mata la seva germana, no es parla amb ella, està tancada a l’habitació… I necessita anar a teràpia? La segona part dels films de Disney haurien de ser veure com el personatge va a teràpia.
Els nois/homes, també estan afectats pels ideals de Disney? Han de ser salvadors de la dona. Han d’estar a tot gas, tant físic com emocionalment. Tòxic.
I quin paper creus que han de jugar ells? Sortir del bucle viciós. Com les dones. Només amb sortir al carrer i mirar al del costat i revisar-nos, ja estaria bé. No cal anar a l’Àfrica a salvar ningú. Salva’t a tu mateix. No cal complir amb el paper que ens demana la societat, que ens fa ser infeliços en una màscara d’infelicitat. No és sostenible. I així que després tenim una mala salut mental. És normal que la gent peti. No sempre és que siguin persones tòxiques o masclistes, sinó que tenim actituds. Per encaixar.
Has fet una queixa a Instragam (que ha tingut una certa repercussió) en la que lamentes l’escassa venda d’entrades per al “bolo” d’aquest dissabte. A què ho atribueixes? Desinterès ciutadà pels espectacles de pagament? Veig clarament el factor dels ajuntaments. Sempre hi ha cultura de primera i de segona classe. La de primera és la programació que ha triomfat a Barcelona, que saps que si la portes, ompliràs. La cultura de segona doncs és la resta.
Qui sou els de segona? Som els que no només venim a fer un únic “bolo”, després d’estar al TNT. I l’Ajuntament de Terrassa no dona ajudes a la cultura de segona. I quan els pregunto a la gent de l’Ajuntament, em fan un somriure amable i segueixen caminant. Veig una manca d’interès. Hi ha falta de promoció molt heavy per part de l’Ajuntament. Perquè amb els 30 euros que costa una obra de “primera”, pots si vols anar a veure 3 obres de les nostres.
