
Els amants de la música mètal en català potser no són tan nombrosos com ho poden ser els del rock o l’estesa música urbana, però tenen un bon ventall de referents per a seguir i admirar.
I entre ells, sobresurt Vidres a la sang, la banda terrassenca que presenta el seu sisè àlbum: “Virtut del desencís”.
Ho faran dissabte a la sala La nau, de Barcelona (a partir de les 21 hores), en una vetllada en la que també actuarà una altra banda referent del death metal com Udol.
Arriben en un moment de màxima exposició mediàtica, doncs la revista Enderrock l’ha considerat el millor disc mètal en català de 2024. Però sobretot, perquè van ser esmentats a la sessió d’investidura de Salvador Illa al Parlament de Catalunya, en el famós discurs (i contraràpliques) sobre gustos musicals. “I i de cop i volta dius, ‘hòstia…’”, expliquen els membres de la banda.
Des de 2002
Originària de Terrassa, la banda va néixer el 2002 de la mà d’Eloi Boucherie, qui actualment la lidera, i Carles Olivé, bateria. Van adoptar el nom d’un llibre de Miquel Martí i Pol, “Amb vidres a la sang”. Les referències al poeta no es quedarien aquí: “Donada la nostra poca destresa per escriure textos propis, vam pensar que ens faria de pararaigua per poder fer temes amb convicció”, explica Boucherie, sobre laclara petjada del poemari de Miquel Martí i Pol.

Eloi Boucherie i Carles Olivé / ACN
“A partir d’aquí ja vam anar teixint el nostre petit univers, en el qual més endavant vàrem començar a escriure nosaltres els nostres propis textos”, afegeix el cantant. La seva aposta per introduir el català en els seus temes buscava fugir dels clixés estereotipats que rodegen la música mètal, i on avui dia trobem diversos grups que han seguit els seus mateixos passos, com Udol o Santa Creu.
No tan famós com el trap
En aquest sentit, reconeixen no tenir-ho tan fàcil com altres estils musicals més populars, com ho pots ser la música urbana, que solen programar en emissores generalistes, i que en els darrers anys s’ha aconseguit fer un forat també en llengua catalana. “El que passa amb aquest tipus de música és que es parla molt d’un mateix, del barri, de la teva gent, i si has parlat en català tota la vida, és la manera d’expressar-te millor”, admet Albert Martí, guitarra del grup.
Tota manera, Enderrock i la investidura de salvador Illa cal afegir l’impuls d’haver estat esmentats per personatges mediàtics com la cuinera Maria Nicolau, ser nominats als premis de la Fundació Lluís Llach… I enregistrar un tema del darrer disc, “Màrtirs”, amb Arnau Tordera. “Necessitem més inputs com aquests per fer un pas més endavant pel que fa a notorietat i de normalització d’una música que, ens agradi o no, és molt minoritària”, afegeix Boucherie.
El cantant admet que per edat i recorregut no es podran dedicar exclusivament mai a la música mètal, però també sosté que no renunciaran al seu objectiu.
