Feliu Formosa és sorneguer, quasi militant. “La següent presentació és el dia 5. Ja vindré si soc viu”, amolla amb gest seriós, però un explícit bon humor. Parafrasejava així Liv Tolstoi, en un vespre en el qual es van citar no pas pocs autors clàssics.
La Temerària. Primer pis. 25 metres quadrats per a 50 persones. Una ràtio prou densa com per a mostrar l’expectativa generada per la presentació d’“Aproximacions”, el nou assaig de Feliu Formosa (1934).
“Són 120 flaixos en la vida de Feliu, 120 perles. Cadascuna no fa més de 10 línies de Word. Però ho fa en un estil diferent del Dietari. I és que Feliu es planteja cada llibre com un nou repte”, explicava Jaume c. Pons Alorda, el seu editor al segell mallorquí Lleonard Muntaner.
El primer pis de la llibreria La Temerària, batejada dilluns com Sala Feliu Formosa / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Unes “aproximacions” que també ho són a les ciutats que han marcat la vida de Feliu Formosa: Sabadell (on va nàixer), Terrassa (on va viure amb la seva dona Maria Plans), l’alemanya Hidelberg (on va ampliar estudis), Terrassa (on va treballar a l’Institut del Teatre i on van néixer les seves filles), Barcelona (on va viure a la mort de Plans) i Igualada (on vivia fins fa poc amb la seva actual dona Anna).
“Propagau-lo, exaltau-lo”, va instigar al públic l’editor Jaume c. Pons Alorda, de Lleonard Muntaner
Uns breus textos alabats per Jaume c. Pons Alorda, editor i també poeta, qui ens portava a la memòria un vers del llevantí Blai Bonet: “Recordar és tornar les coses al cor”. També citava el poeta coetani i “poc reconegut” Josep Maria Llompart. Fa tans d’anys que no els tenim que semblaria fossin d’una altra època. Però tan sols van néixer 10 i 9 anys abans que Formosa, respectivament.
Feliu Formosa, parlant / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Tots tres titans de les lletres catalanes, ja siguin illenques o peninsulars. “Propagau-lo, exaltau-lo”, va instigar Jaume c. Pons Alorda al públic, entre el qual hi havia les escriptores Laura Pinyol i Tessa Julià, el cineasta Antoni Verdaguer, l’exdirector del Festival TNT i actor Pep Pla, l’actriu Rosa Cadafalch, Pau Monterde… De fet, companys de la seu terrassenca de l’Institut del Teatre, pels quals Formosa va ser un referent.
L’editor Pons Alorda prossegueix: “Perquè Feliu és com JV Foix: no es considera poeta, sinó un investigador en poesia”.
L’al·ludit contesta: “Josep Carner deia que els Déus et donen el primer vers. I després has de treballar tu”.
“Josep Carner deia que els Déus et donen el primer vers. Desorés has de treballar tu”, explicava Formosa
Tanmateix, hi va haver uns anys en què Feliu Formosa creia que la poesia l’havia abandonat. Però ha tornat. De fet, ja està a impremta el seu llibre de poemes (no li agrada el mot “poemari”) “El quadern groc”.
De fet, encara treballa. Treballa molt. Ara des de la seva habitació a la residència de gent gran on resideix a Terrassa. “Hi ha silenci. Cadires de roda. M’agradaria morir-me abans d’estar així. Perquè tinc la sort de tenir el cap pla. Però no sé quant duraré. La següent presentació és el dia 5. Ja vindré si soc viu. Com deia Tolstoi…”.
Feliu Formosa, entre Jaume c. Pons Alroda (esquerra) i Àkvar Masllorens / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I li comença a sonar el telèfon mòbil, assegut entre el seu editor i el llibreter Àlvar Masllorens, perquè és una persona sol·licitada. I sorneguera, que és una forma intel·ligent i elegant d’assumir l’inexorable decurs de la vida.
Un 2025 ple de novetats de Feliu Formosa
L’editorial mallorquina Quid Pro Quo ha reunit aquest gener tres dels seus dietaris en un únic volum: “Diaris complets”. A més a més, també es publica una antologia de poemes de Paul Klee a LaBreu, traduïts per Formosa. No és pas l’única traducció: També n’ha fet una de l’autora Rosa Auslander. I de Bertolt Brecht, ha traduit “Cartilla de guerra alemanya i altres poemes”. Editorial Trípode. I a més, està entrant a la impremta “El quadern groc”, de poesia, amb Edicions 96. I avancen que el 12 de març es presentaran quatre obres a Sabadell.
