Potser vius en un edifici construït damunt un terreny on abans es conreava vinya. De casa teva se’n feia un vi!
Tanmateix, difícil d’imaginar, ja que avui en dia no es veu cap vinya per enlloc. Però certament, el Vallès va ser una comarca especialitzada en el seu conreu, superior fins i tot al Penedès.
Així es pot veure a l’exposició “Al Vallès, som gent de vinya!”, inaugurada aquesta setmana a l’Espai Montserrat Roig – Els Costals, a Castellbisbal. Es pot visitar fins al 4 de maig.
Tal com explica la museògrafa Maria Marín Gelabert, l’exposició és originalment obra del Museu de Ripollet. “La van inaugurar l’any 2022, amb motiu del centenari de la construcció del Celler Cooperatiu de Ripollet. I veient que havia estat tan bona idea, es va estendre a altras poblacions del Vallès”.
Valentí Dulcet i la seva família cullen raïm de la vinya de Can Sant, a Mas Rampinyo / Autoria desconeguda
Concretament Montcada i Reixac, Rubí, Cerdanyola del Vallès… I ara Castellbisbal, que tancarà el cercle.
Arriba la fil·loxera
Una exposició que explica que el motiu pel qual el Vallès Occidental es va convertir en una potència en el món del vi es deu a l’aparició de la fil·loxera a França, carregant-se la seva producció i obligant el mercat internacional a buscar altres regions productores. Així, al llarg dels segles XVIII i XIX, la vinya s’expandeix al Vallès, superant el tradicional conreu de cereals i ferratges.
Tanmateix, la fil·loxera era una pandèmia en moviment. I també va entrar a Catalunya, fins a arribar al Vallès. A Montcada i Reixac, de fet, estan documentats els primers ceps afectats l’any 1883.
La fil·loxera va destruir la pràctica totalitat de vinyes al Vallès, ja que el seu impacte és comparable a la d’una covid-19 per als éssers humans. Però anys després experimenta una lenta recuperació, gràcies sobretot a la introducció de ceps americans resistents a la plaga.
Cellers cooperatius
És llavors quan neix un nou corrent associacionista entre la pagesia, donant lloc a la constitució de cooperatives agrícoles, sindicat i unions de pagesos. Amb la Unió de Rabassaires com a culminació, l’any 1922.
Celler Cooperatiu de Ripollet els anys seixanta. Autor desconegut / Fons fotogràfic L’Abans / Cessió de la família Casamitjana-Roque
I va tenir una translació física: la construcció de cellers cooperatius a diversos pobles del Vallès. De fet, la seva existència és una prova del passat vitivinícola del Vallès. I també una reminiscència de l’arquitectura modernista. Els cellers de Sant Cugat (1921), Rubí (1921) i Ripollet (1923); tots tres obra de Cèsar Martinell.
A Terrassa també es va construir un celler, anomenat Celler del Sindicat Agrícola. El seu manteniment no ha estat tan espectacular com els altres casos. I ha arribat als nostres dies tot acollint el supermercat Talló.
Segle XX: La industrialització
Però el procés d’industrialització va accelerar l’èxode rural cap a les ciutats, on els pagesos podien entrar en un vapor i tenir un sou (que si bé miserable, era més segur que el de l’esclava i imprevisible pagesia).
La vall de Vallençana, cap al 1910 / Associació cultural Montcada – fons Josep Martí Centellas
Si durant unes dècades, vinya i indústria van poder conviure, finalment els camps de cultiu van ser ocupats pel creixement urbà, les naus industrials i les infraestructures. L’asfalt. I a poc a poc, la imatge rural dels municipis es va esvair.
Qui fa vi al Vallès, avui dia?
Avui destaca el celler Can Morral, a Ullastrell, liderat per Maria Font. A prop, i de manera simbòlica, a Ca n’Oliveró també vinifiquen una mica de vi (Castellbisbal). A Terrassa trobem 300 ceps a Can Font de Gaià i 1,6 hectàrees de Rabassaires a (Mossèn Oms). L’Olivera es troba a Sabadell i Collserola (vins Arraona) i a Sant Llorenç Savall es troba el celler 5 Quarteres. A Cerdanyola i Sant Cugat i a ceps de Rabassaires.
