La flautista panamenya resident a Barcelona, Anggie Obin, fa parada per primer cop a la Nova Jazz Cava amb una formació intergeneracional: la bateria de Cassà de la Selva, Estefania Chamorro; el saxofonista i flautista Gorka Benítez i el contrabaixista Horacio Fumero. Obin es va formar al Berklee College of Music de Boston i ha compartit escenari amb artistes com Rubén Blades i el també panameny Danilo Pérez.
Donat que tens els teus orígens a Panamà, quin pes té el folklore de la teva terra en les teves composicions a l’hora d’interpretar peces jazzístiques? Sí que tenen a veure, i bastant, amb la forma d’inspirar-me a l’hora de compondre avui en dia. Tota la música llatina -que és la que m’ha envoltat des de la criança-, és present. Partir des d’aquesta arrel ha estat molt important per mi.
Una de les singularitats més destacades del projecte que presentes avui és la presència de dos flautes. Suposo que la tria dels músics té a veure amb la sonoritat que busques? És una de les peculiaritats? N’hi ha moltes! Per començar, la flauta és un instrument molt poc habitual en aquest gènere musical. És fàcil de veure en la música clàssica, en la cubana, la brasilera. Però en el jazz no gaire! Sí que hi ha jazzistes que fa servir la flauta i els admiro molt. Però es poden comptar amb els dits de les mans. Com ara Gorka Benítez, del que estic contentíssima que m’acompanyi. Va ser idea seva, ell es va proposar per tocar també la flauta. I evidentment li vaig dir que sí! De fet, farem un tema que ell mateix ha compost… A dues flautes! I això sí que és molt, però que molt poc, comú.
L’any passat vas venir al Pícnic Jazz per tocar amb Las de Barcelona. Mentre que avui t’estrenes en una sala com la cava. Què prefereixes? Espais oberts o recintes tancats? La flauta sona millor en un lloc que no pas en l’altre? Al contrari! A cada lloc li dona diferents matisos. Guanya en cadascun dels llocs. És cert que a la Nova Jazz Cava, perquè es genera un ambient més íntim. Però també és cert que l’any 2024 em sentia a casa, al parc de Vallparadís! Suposo que va ser pel fet d’estar envoltat de tanta gent. Em va sorprendre, no m’esperava que hi hagués tanta gent! Dit això: Canvia gaire la sonoritat, indoor o outdoor? Jo crec que no canvia gaire, mentre tinguis un molt bon enginyer de so, que sàpiga com matisar i balancejar els sons que hi ha en una agrupació…
A banda del Pícnic, havies estat en altres ocasions a Terrassa? Tinc moltes amistats que han tocat aquí. Però per mi és la primera vegada a la Cava! Valentí Grau sempre m’ha dit “sí, sí”. Però fa dos anys, per qüestions de dates, no va poder venir el baixista de Nova York que havia de venir i ho vam deixar passar. Total: que vinc ara, al 2025. I amb una gran banda, que és com tocar amb un Ferrari!
Doncs parlant de la banda: Vas tocar amb Lucia Fumero, ara toques amb el seu pare Horacio Fumero…! M’encanta molt! Amb Lucia he tocat bastant i és una alegria. I a l’Horacio, l’admiro molt. És com un llibre, amb moltes pàgines, del que sempre n’aprens. Em fa molta gràcia perquè Lucià viu a la part de baix de la casa i Horacio a la de dalt. I un dia que vaig anar a assajar amb Horacio, Lucia va venir i li vaig dir “ja que hi ets, toca el piano!”. I ens vam posar tots!
També has tocat amb Magalí Datzira, que actua a Terrassa a l’abril. Sí, amb totes les de Las de Barcelona. Estic molt agraïda, perquè quan em vaig mudar a Barcelona, des de Nova York, ells em van donar les primeres oportunitats de tocar. De fet, he de dir que la majoria de les primeres oportunitats que he tingut a Catalunya són de grups de noies. És curiós! No havia vist tanta quantitat de grups de noies… O liderades per noies, com aquí a Barcelona. Sempre m’han donat un cop de mà.
Quina fornada de jazzwomen: Rita Payés, Alba Pujals, Alba Careta…! Eva Fernàndez, Magalí Datzira, Lucia Fumero… Totes elles encapçalen els seus projectes! I projectes molt interessants. Cadascuna ha desenvolupat el seu so. No ho he vist en altres llocs. Ni als Estats Units.
Parlant dels EUA. Com vius des de la distància els amenaces del president electe Donald Trump sobre l’annexió del Canal de Panamà? No sé fins a quin punt es farà… Em sembla bastant surrealista. Això realment està passant? Trump moltes vegades diu ‘hi-hi, ha-ha’, i són més ‘fake news’ que una altra cosa. No ho sé.
Per acabar, què tocareu a la Cava? Farem composicions meves. Ja he gravat alguns temes, que estic rodant… I vull treure un àlbum l’any vinent!
