I si “La Pàjara” hagués estat un home? Probablement hauria perdut gran part de la seva transgressió sexual. Tanmateix, va ser una opció que al seu creador, Josep Vallhonrat, reconeix que li havia passat pel cap. Tot i això, els anys vuitanta la va descartar ràpidament. Una altra cosa és que l’any 2010, en un conjunt d’esbossos que va realitzar, en fes dos dibuixos especulant com hauria estat una Pàjara masculina. Es pot veure un home amb ales vermelles, el mateix tronc inferior de cua de serp… I una tita ben visible.
I és que la transgressió sexual és una de les peculiaritats d’aquesta figura del bestiari de Terrassa, així com dels dies del Carnestoltes en general. “Si és una dona, com vols que la dibuixi?”, responia aquesta setmana, preguntat per les mamelles sense cobrir, la gran peculiaritat que fan de “La Pàjara” una figura icònica.
Tanmateix, hi ha més variacions. També podia haver estat… Una Pàjara amb cap d’àliga, en comptes de l’actual dragona, considerada una “víbria” femella. Així es contempla en els esbossos que es poden veure a l’exposició retrospectiva de la Sala Paüls.
De fet, un cap d’àliga és un element propi de l’imaginari de la cultura popular. “Però no era per anar dibuixant nenes boniques. Havia de ser més grotesc”, explica Vallhonrat. “La idea era fer alguna cosa una mica barroera, de mots gruixuts”, afegeix.
Ep! Però encara hi ha una hipòtesi més: que hagués tingut un cap de llop. Així ho va esbossar Vallhonrat, en un dibuix datat del 2010 (com de La Pàjara masculina).
Tanmateix, el resultat final va ser l’actual dragona. Inicialment, la va treballar amb una paleta de colors sobre verds i blaus. “Però era una mica cursi”, reconeix. I a poc a poc va sorgir la identitat definitiva de La Pàjara, impulsada des de l’ambient de la colla de Diables de Terrassa (en què Vallhonrat participava, com també a Minyons).
Només queda per saber: com se li acut el nom? El mateix Vallhonrat explica: “Jo havia fet el dibuix, com un ocellot. I va venir un conegut, ho va veure i va dir: Ostres, quina pàjara! I així es va quedar”. Dit i fet.
Forjada l’any 1983 per Joan Ignasi Ros al seu taller “el Mussol”, al carrer Topete, celebrarà aquesta Festa Major els seus 42 anys.
