En entrar al rebedor de la Factoria Cultural de Terrassa, veig nenes petites lliscar per les baranes mentre esperen per entrar a veure el 18è Circ de l’Any. El que fan em sembla divertit i addictiu, alhora que una mica arriscat. Em sorprèn, en primer lloc, l’aprovació dels pares, però més endavant ho entenc. Es tracta del públic del circ; deuen estar habituats a veure o fins i tot practicar les disciplines més arriscades. Mentre els assistents fan cua, les nenes continuen pujant i baixant amb una destresa i agilitat envejables. El públic també ha d’escalfar. És clar!
L’espectacle, organitzat per Tub d’Assaig 7’70 comença amb molt d’humor a l’Auditori Alfons Vallhonrat. Els Clowns per un Tub s’encarreguen de presentar la gala entre riures: “Caballeros y caballeras…” La primera companyia a actuar es diu Legran Maelle i ve d’Aragó. Les dues integrants sorprenen combinant la bola d’equilibris i la perxa xinesa. De la seva actuació, criden l’atenció la lleugeresa i la plasticitat dels cossos en moviment.
Cia Legrand Maelle | Lluís Clotet
Després, és el torn de Cesar Pons, que ve des de Nou Barris amb el seu monocicle. Muntat en l’aparell és capaç de tocar la guitarra i l’harmònica. Per si no fos suficient, una vegada s’incorpora a l’escenari, decideix fer una demostració de malabars. Comença amb tres i n’acaba gestionant. Tota una exhibició de multitasking! La segueix l’acròbata Marine de Grandmaison, que ha viatjat des de París, per deixar bocabadat el públic amb la seva roda Cyr. Si bé és freqüent de veure aquest aparell a algunes places de l’Estat, la professional ha incorporat un pas més enllà: s’ha vestit i posat un jersei, mentre donava voltes dins el cèrcol.
Marine de Grandmaison | Lluís Clotet
El següent en actuar ha estat David Candelich, qui ha desafiat tota mena de superfícies inestables amb el seu sentit de l’equilibri. Dalt d’una plataforma elevada dins de l’escenari, ha combinat tota mena d’objectes per exhibir els seus dots amb la rola bola. Per acabar, tres joves de la companyia local De Tal Palo han aportat frescor i creativitat amb la seva bàscula trampolí i els seus portés acrobàtics. Un gran final.
La tensió de tornar-ho a intentar
Confesso que era la meva primera vegada veient circ i m’ha agradat bastant el format. L’espectacle ha durat prop d’una hora i ha inclòs cinc actuacions amb disciplines diferents. Els sis pallassos de Clown per un Tub han sabut donar ritme a la gala, separant les diferents interpretacions amb accions divertides. Han deixat grans moments com el descobriment d’una caixa amb llum, que ha acabat circulant per tot l’Auditori, o la recollida dels arbres de Nadal, que sempre acaba allargant-se a les cases. Sense dubte ha estat una molt bona manera d’arrencar el 2025.
El 18è Circ de l’Any ha estat ple de moments impactants i sorprenents. M’he sentit absorta, quasi com quan miro Reels o vídeos curts, un rere l’altre. Petits fragments, dissenyats per a captar l’atenció i fondre’t el cervell. En aquesta ocasió, diria que en el bon sentit.
Cesar Pons | Lluís Clotet
Em fa la impressió que, el circ, a part d’entretenir, acaba donant grans lliçons de vida: no passa res per equivocar-se o caure; l’important és reaccionar i afrontar els errors amb seguretat i confiança. N’hi ha hagut uns quants durant l’espectacle, però no s’ha acabat el món. Ben al contrari, una caiguda a temps amb la música pot convertir-se en un moment màgic. Un intent fallit pot esdevenir una nova oportunitat que deixa a tothom expectant. El públic del circ empatitza. Està habituat al risc, però valora molt l’esforç al darrere. Per això, aplaudeix quan un malabar cau i anima a seguir sense perdre l’admiració i el respecte.
