Cada poble té qui el documenti, si bé el seu perfil ha anat evolucionant. Al llarg del segle XX eren els erudits. “Podríem dir que eren més aviat els intel·lectuals, que s’emmirallaven en les grans acadèmies, societats científiques i la vella tradició ateneística”, descriu Vicenç Relats, director de la revista “Vallesos”.
Com ara el cas dels prohoms que van iniciar la pionera Fundació Bosch i Cardellach, creada l’any 1942 a Sabadell. “D’alguna manera, l’alcalde Marcet donava sortida a les persones erudites de la ciutat per fer els seus treballs, mantenint-los sota control”, explica l’actual directora de la fundació, Glòria Dalmau, a preguntes del mateix Relats. Entre els quals Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia catalana.
I si Sabadell té el títol de pioner, li segueix a una dècada de distància el Centre d’Estudis de Granollers (1952). El seu actual president, Jaume Dantí, sosté: “Si la memòria popular no es recull, es perd tot un patrimoni”.
El cas de Jaume Dantí és paradigmàtic, ja que té “doble barret”, en paraules de Vicenç Relats: “És catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, per tant, ve del vessant acadèmic; però també ha fet tota la vida el seu voluntariat al Centre d’Estudis de Granollers”.
I és aquí on ve el segon vessant, més popular. Ja que la Transició també va portar la democratització de les possibilitats de dedicar-se a l’estudi (reservat fins a cert moment a les classes benestants, en tant que s’ho podien permetre econòmicament). I van esclatar els centres d’estudis arreu del Vallès.
Precisament acaben de dedicar el llibre-revista d’hivern a radiografiar els centres d’estudis al Vallès Occidental i Oriental, dels quals han constatat l’existència d’uns 35. “Ho són tots els que hi són, però hi són tots els que ho són”, diu Relats, davant la possible existència de més entitats o comissions de patrimoni no detectades a priori.
CEHT egarenc
En el cas egarenc, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa es funda el 1987. Presidit en l’actualitat per Marcel Taló, precisament presentarà aviat la seva edició anual de la revista “Terme”.
De tota manera, no es pot considerar que el CEHT sigui l’equivalent exacte terrassenc de la Bosch i Cardellach (que té un perfil més oficial).
També es pot citar l’Arxiu Històric de Terrassa, l’Arxiu Tobella, la Fundació Torre del Palau i els centre d’Estudis Llibertaris Josep Padilla com entitats documentalistes, cadascuna amb la seva idiosincràsia.
En tot cas, l’eclosió dels centres d’estudis també ha estat afavorida per una concepció moderna de que englobem sota el paraigua de patrimoni. “Fins fa uns anys, semblava que calia tenir un castell per poder parlar de patrimoni”, sosté Narcís Figueras, president de la Coordinadora de centres d’estudis de parla catalana, a la revista “Vallesos”. “De fet, de l’any 2000 ençà hi ha una nova fornada: gent que veu que en poc temps el seu poble està canviant molt i que s’agermana per recollir-ho”, remata Vicenç Relats. “És gent que sap coses, potser sense tenir gaires títols”.
Savis locals, vaja.
