De què es parlarà l’any 2025? Més que una “porra”, obrim un catàleg de futuribles. Però que en gran part provenen dels debats que enfronta el moviment feminista.
Abordatge de les agressions sexuals
Un dels debats que marcaran el 2025 serà la forma en la qual abordem les agressions masclistes: A grans trets, dividit en una línia més aviat punitivista o antipunitivista. De fet, no deixa de ser la continuació del debat que va esclatar com un tsunami al 2024, arran del best-seller “El sentido de consentir”, de Clara Serra. Un llibre que justament es presentarà a la llibreria Synusia el dia 21 de gener, de la mà de la politòloga sabadellenca Georgina Monge.
Alcira Padín explica: “hem de veure com pensem el consentiment, no només des del marc penal i del càstig. I sortir del binarisme punitivisme versus antipunitivisme. Com diu Judit Butler i les companyes ‘chicanas’, hem de pensar des dels mateixos contextos”.
La darrera novetat editorial sobre el tema és “Conflicte no és el mateix que abús”, de Laura Macaya (editorial Caliu), en línia no punitivista. A més a més, llibres publicats amb anterioritat com “Alianzas rebeldes” (Bellaterra) continuen sent plenament vigents en aquesta cruïlla del pensament feminista. I una mica abans, “El buen sexo mañana” (editorial Alpha Decay).
L’assaig de Laura Macaya / N. ARÓZTEGUI
Cas Errejón: com es gestiona la denuncia?
En el marc de les agressions també s’obre el debat entorn de com les dones poden fer la denúncia. Un debat suscitat arran del Cas Errejón, destapat per les denúncies rebudes “on-line” per Cristina Fallarás al seu compte d’Instagram.
La raó és què com s’aborda la denúncia també ha fet divergències en el moviment feminista. En tot cas, Cristina Fallarás ha publicat el llibre “No publiques mi nombre” (editorial Siglo XXI), amb epíleg de Nerea Barjola (considerada una autora en línia més aviat punitivista).
Gestió subrogada
El feminisme també confronta més debats, alguns d’ells amb la navalla a la mà. El de les maternitats subrogades n’és un. La publicació fa pocs mesos de “Sueños y vasijas”, de June Fernández (Consonni) reobre un debat que s’amplia a altres arestes: Hi poden haver altres models de família? Pequem de la “blanquitud”, en el feminisme, sobre les realitats no europees?
Quins paral·lelismes té amb les treballadores sexuals i les persones trans? Es parla des de l’acadèmia universitària, sense fer cas a les persones afectades?
El llibre també aborda el mercat reproductiu (com les inseminacions i la fecundació in vitro per quedar-se embarassada), una realitat en auge en les societats actuals, on l’edat de maternitat és cada cop més avançada.
Layla Martínez també n’ha parlat a bastament, al seu “Gestación subrogada: Capitalismo, patriarcado y poder” (editorial Pepitas de calabaza).
“Miradas transversales desde los feminismos”, de Kaótica Libros, “ajuda a eixamplar les bases del feminisme”, diu la llibretera Alcira Padín.
I un apunt: Mer Gómez presentarà també a Synusia el pròxim 15 de gener el seu “Las hermafroditas del siglo XXI” (Bellaterra), en relació amb la despatologització i la “desarmarització” de les persones intersex.
Alcira Padín, a Synusia / N. ARÓZTEGUI
La bretxa orgàsmica en les dones
Va adquirint cada cop més pes l’empoderament públic sobre el plaer femení en el sexe, analitzat a “La bretxa orgàsmica” (editorial Katakrak) i que explica que el 65% de les dones no arriba a tenir orgasmes, en relacions hetero. I la raó és que quasi cap dona arribi a l’orgasme exclusivament des de la penetració vaginal, sinó des del plaer del clítoris. Una mostra, una desigualtat estructural a l’hora de gaudir del sexe, que remet com sempre a prioritzar el plaer de l’home, la cosmovisió fal·locèntrica de què és el sexe i la subalternitat de la vulva, com a forat “complementari” d’uns altres genitals.
Al respecte, Liv Strömquist en parla a la seva novel·la gràfica “El fruto prohibido”, amb la vulva com un forat per omplir, la manca de representació de la masturbació a les ficcions, la menstruació en quelcom lleig i que cal amagar; la invisibilitat del desig sexual de les dones, i quan s’hi neguen és que “frígides”, la “complementarietat” de la vulva cap al penis, en comptes de ser uns genitals en sí, la invenció de la dona “histèrica” com a malaltia…
Emergència climàtica al Sud Global
El futur no està escrit”, sosté Alcira Padín. “De fet, hem de reivindicar que podem imaginar altres futurs, i hem de veure què som capaços de pensar”. Se’n parlarà molt el 2025 de la llibreria Synusia, avança Padín. Posa exemples com “La ecologia de la libertad”, de Murray Bookchin, malgrat ser un llibre de 1982. I “Futurs (im)possibles”, de Pol·len Edicions. “Hi ha una mirada ecosocial al capitalisme colonial, extractivista, envers el Sud Global”, afegeix.
Efectivament, l’emergència climàtica afectarà encara més els països del Sud. “Ho estem veient amb la guerra del liti al Perú i té a veure amb el cop d’estat, de com el capitalisme necessita extraure materials pels nostres ordinadors, smartphones, etc”. Tota manera, Padín apunta una nova fornada: “En comptes de parlar-ho des de l’assaig, moltes escriptores d’Amèrica Llatina ho estan abordant des de la literatura. I és un lloc molt xulu des del qual parlar, ja que et dispara a futurs possibles”, diu. I cita “Miseria” (Alfaguara) i “Cometierra” (Sigilo), de Dolores Reyes, com a possibles lectures.
I en aquest marc de geopolítica, cita els llibres sobre Palestina. “No hem de deixar mai de parlar de Palestina”. Una novetat és “Tras los frentes, crónicas de una psiquiatra y piscoterapeuta palestina bajo la ocupación”, de Samah Jabr (editorial Hojas Monfies).
El col·lectiu Projecto Una publica “La viralitat del mal” (editorial Descontrol) / N. ARÓZTEGUI
Islamofòbia (difressada de “feminisme”)
Connectant amb el món àrab, una altra temàtica serà la de l’expansió del “feminacionalisme” o “homonacionalisme” des de tesis d’ultradreta com Aliança Catalana. Es tracta de l’estratègia de defensar els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+ per atacar la cultura musulmana “per endarrerida”. I així atiar el discurs islamòfob. Una lectura al voltant podria ser “Excepcionalismo sexual”, de Gabriele Dietze (Katakrak).
I continuant amb la ultradreta, com expandeixen el seu discurs a les xarxes socials? El col·lectiu Projecto Una ho desmunta a “La viralitat del mal” (editorial Descontrol).
Controlar l’algoritme?
Primer van ser els algorismes que recomanaven sèries o pel·lícules. Després, els que proposaven a la parella sentimental més adequada. Ujué Agudo i Karlos G. Liberal exploren aquestes vies a “El algoritmo paternalista. Cuando mande la inteligencia artificial” (Katakrak). Tota manera, la digitalització de les nostres vides, de com ens han raptat l’atenció i de l’impacte de la Intel·ligència Artificial està treballada abastament en altres assajos de 2024.
