Dos centenars de persones han participat en el tram final de la cercavila de l’Home dels Nassos, aquest matí al centre de Terrassa, tot demostrant que aquesta tradició nadalenca (realment nascuda el 2002) es consolida any rere any.
Es tracta de la festa de l’Home dels Nassos, un personatge mitològic que té tants de nassos com dies té l’any. La peculiaritat és que s’indueix els nens a buscar una persona amb 365 nassos… Quan realment, a 31 de desembre, l’any tot just té un dia per davant.
Si bé aquesta festa té certa anomenada a Barcelona, la seva “recuperació” a Terrassa data de l’any 2002. Va ser llavors quan l’associació Comerç Centre va començar a organitzar una festa, durant el matí de Cap d’Any. A principis de la dècada del 2010, però, la Coordinadora de colles de Cultura Popular va assumir la seva organització.
Des de llavors ha anat guanyant múscul i ja és una cercavila esperada per nens i nenes, que esperaven l’arribada de la comitiva itinerant al seu pas per carrers com la Font Vella, la Plaça Vella i el Raval.
Ball dels pastorets / LLUÍS CLOTET
L’Home dels Nassos s’afegeix a un seguit de tradicions recuperades o creades en els darrers anys a Terrassa. Només fa quatre dies que es va estrenar la Baixada de Vaques, fent honor a l’antic carrer Pau Claris pel qual circuàven els animals cap a les lleteries. També cal destacar el Ball popular de gitanes, que es va estrenar aquest febrer de 2024 amb més de 130 balladors a la plaça Vella; així com la Cantada de caramelles a l’Antic Poble de Sant Pere, estrenada el 2023. Igualment, s’ha d’apuntar la creació de dues figures noves del bestiari de la ciutat en els darrers anys: La Mulassa, La Hipodragona i l’Àliga de Terrassa.
Igualment, la recuperació de capgrossos antics, com ha estat enguany el cas de l’Anglès, ha estat una novetat; juntament amb la ballada de tots els Nans i Capgrossos existents per primer cop durant la Festa del Ginjoler, aquest novembre al pati de la Casa Alegre de Sagrera. La resistència de la revetlla de Sant Joan (amb l’única foguera oficial a tot Terrassa i que encara crema mobles antics) també és destacable, així com el grup de foment de la glosa (cant improvisat), que ja ha celebrat tres mostres anuals.
Artur Moncal, president de la Coordinadora, sosté que “aquestes recuperacions demostren que la cultura popular té un gran potencial, tant per traure gent nova com forjar vinculació amb la ciutat”.
