La capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral del Sant Esperit, que disposa de cambril, està situada a la dreta de la nau, al costat de la capella del Crist jacent. L’espai fou remodelat totalment després de la Guerra Civil seguint un projecte dels dissenyadors terrassencs Jeroni Font i Casals i Eduard Blanxart i Pàmies. La reobertura de l’oratori tingué lloc coincidint amb les festes d’entronització de la verge que es van celebrar l’any 1947.
L’espai on se situa el retaule i l’altar, construït pel Taller de Salesians de Barcelona, presenta una volta d’aresta decorada amb cornises i nervadures motllurades en relleu. De la clau de volta surten quatre flames amb querubins als extrems. Al mur lateral dret, hi ha dues obertures, una gelosia de fusta a baix i una finestra a la part superior.
Nebridi Aróztegui
Al bell mig s’erigeix la Verge de Montserrat. La talla policromada, que reposa dins d’una fornícula daurada, és una figura en posició de “Majestat” amb el nen Jesús, asseguda al seu tron, fidel al model montserratí de l’època. A cada costat hi són presents les imatges esculpides de Sant Antoni de Pàdua i Sant Roc. La verge és obra de l´escultor terrassenc Esteve Casanovas i Gaju, també autor de la imatge que el mateix any, el 1947, es va ressituar a la Casa Bosch de Basea del Raval de Montserrat.
Nebridi Aróztegui
A la part superior, el retaule està coronat per un cimall amb un tríptic de pintures de la muntanya de Montserrat i el monestir al centre. A la part inferior hi ha un arrambador de marbre, amb les dues portes d’accés al cambril, a banda i banda, amb un escut ovalat al centre.
Una mica d’història
La capella que ara honora la Moreneta es remunta a l’any 1644. Primer estava dedicada a Sant Salvador i, a partir de 1880, a la Verge de Montserrat. Al llarg d’aquests quatre segles de vida, fins avui, l’espai ha sofert grans transformacions. En una primera fase es va aprovar l’ampliació de la capella per dotar-la d’una sagristia (actual cambril), així com unes portes d’accés per entrar-hi i una finestra.ç
Nebridi Aróztegui
Per dur a terme el projecte es va fer una subhasta i s’adjudicaren a Guillem Martell, mestre d’obres de Terrassa, per la quantitat de 1.450 lliures. El cost fou finançat per prohoms gremials de la ciutat i de fora d’ella: Miquel Badrinas, cap dels paraires (els qui preparaven la llana pel seu teixit) de Terrassa, Francesc Fontanet, de la Cofraria dels Sabaters de Barcelona i Bartomeu Massaguer, cap dels fusters de la nostra ciutat.
En una segona fase es va obrir una gran arcada que comunica amb la capella del conjunt escultòric renaixentista del Crist jacent i amb la capella del Santíssim (obra de l’insigne arquitecte modernista Lluís Muncunill). També es va fer un pas cap a la rectoria. Per últim, la tercera reforma, la més important, es va fer a la dècada dels quaranta després de les destrosses que van afectar a l’interior del gran temple a causa de l’incendi que va tenir lloc durant la Guerra Civil.
