(Per Mercè Boladeras i Domènec Ferran)
De vegades el patrimoni de les ciutats reserva sorpreses agradables. Aquest és el cas, per exemple, del cambril de la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Catedral del Sant Esperit. S’hi accedeix, a través de dues portes integrades al retaule, als laterals de l’altar, pràcticament invisibles. Un cop s’obren, hi ha unes escales que ens duen cap a un oratori (abans sagristia) decorat amb grans pintures dels artistes terrassencs Joaquim Vancells, Tomàs Viver i Ramon Cortés.
La construcció de la cambra de la Moreneta al Sant Esperit s’inspira, funcionalment, en la magnífica basílica de Montserrat. És a dir que la talla de la verge té un mecanisme que pot girar 360 graus de manera que també pot presidir una celebració litúrgica en el petit altar del cambril i al mateix temps ser venerada pels fidels.
L’espai, amagat en el dia a dia (només s’obre els dissabtes de 19 a 20 hores i el dia 27 de cada mes, a la mateixa hora, per pregàries) permet gaudir d’unes obres, pintades a l’oli sobre tela, inspirades en la muntanya santa d’una dimensió notable. A la paret de l’esquerra s’estén el plafó de Joaquim Vancells, en col·laboració amb Dionís Baixeras, que és protagonitzat per tres pastors, amb vestit i calçat tradicionals, acompanyats d’un petit ramat d’ovelles, que van camí de Montserrat. Dels tres, dos estan dempeus i un d’ells agenollat. Tots tres, d’esquena, miren el paisatge montserratí que es desperta, sota una boira que s’esvaeix, amb molta naturalitat i proximitat.
Al seu costat, enfront del petit altar, hi ha la pintura de Tomàs Viver, que pren un sentit més espiritual. L’obra evoca una romeria, amb la Moreneta sobre l’espatlla, pels camins de la muntanya santa. El seguici, que acull la presència d’un bisbe i un mossèn, aplega un grup de persones que porten ciris a les mans i que van amb el vestit de mudar. Al seu pas, és observada per dues dones, una de les quals s’agenolla per honorar la verge. En aquesta obra, l’acte litúrgic n’és l’essència, el primer pla, mentre que el paisatge montserratí queda més diluït.
Finalment, la decoració pictòrica es tanca amb una obra, de proporcions més reduïdes, de Ramon Cortés, que ofereix una perspectiva de Montserrat, amb la capella de la Cova.
De tot el conjunt cap posar l’accent en les pintures de Vancells i Viver, grans paisatgistes i mestres d’aquest gènere de la seva època (finals del segle XIX i principis del XX) a la ciutat, on van crear escola i van ser reconeguts sobretot a Terrassa, Barcelona i altres indrets. Cal admirar cada una de les seves composicions en deteniment i el traç de la seva pinzellada amb el tractament dels colors, de la llum i de la figura humana.
Cal afegir que en les tres pintures no consta la data de la seva realització. En les consultes efectuades, hem trobat que la pintura de Vancells és de l’any 1930 i que la va portar a terme per encàrrec de l’església del Sant Esperit. Això permet intuir que es va salvar dels efectes devastadors de la Guerra Civil i que es va ressituar un cop es va reconstruir la capella l’any 1947. De les que hi ha al costat, les de Viver i Cortés, no hem pogut trobar la data malgrat la informació llegida.
El cambril completa la seva decoració amb una finestra vitrall sense signar, en una paret lateral, que també al·ludeix a la iconografia de la Verge de Montserrat. La imatge es representa amb mantell i vestit, com era tradició en totes les talles de culte des del segle XIII, i s’acompanya a la part superior de l’escut montserratí combinat amb les quatre barres catalanes. Al costat del vitrall s’hi exposa el vestit, de color blanc i brodat amb fil de plata, que va portar la verge el 1880, any que es va erigir el primer espai a la figura santa.
