La parròquia de la Sagrada Família havia de servir d’escenari (i a la vegada protecció) per presentar el FAGC a Terrassa. Era l’any 1977 i a Barcelona ja s’havia celebrat la mítica primera manifestació gai, amb les icòniques fotos de la fotògrafa Colita, preses per les Rambles. “Però els partits encara eren il·legals, si bé els vam convidar a tots a venir, també a les entitats i veïns”, recorda Lluís Rambla, destacat activista gai de la Terrassa de la Transició. A la parròquia de Ca n’Aurell hi van aparèixer la gent de Bandera Rosa, la del PSAN… “Va ser un acte definitiu: Allà vaig entendre que érem imparables”, rememora ara Rambla.
Aquesta és una de les fites del moviment per l’alliberament sexual a Terrassa, que quedarà recollit al flamant nou Arxiu LGTBIQ+. I és que els partits s’adherien a l’acte amb un manuscrit, donant suport a la causa. Tots ells ha estat sota custòdia de Lluís Rambla, a més d’altres cartells històrics de protestes, fotografies de la època, actes de reunions, pàgines escrites del mateix Rambla…
Aplegades en dues capses grosses que rambla conservava a casa seva, les acaba de cedir a l’Arxiu de Terrassa per tal que engrossin el nou fons documental de temàtica LGTBIQ+ de Terrassa, que serà un dels pioners a l’Estat espanyol.
Montse Cuyàs, nova directora de l’Arxiu de Terrassa, el defineix com un arxiu comunitari. “Tal com ja es va fer amb les protestes del 15-M de 2011 i del temps de la Covid-19, s’ha fet una crida oberta a la ciutadania i entitats perquè facin les aportacions de materials que tinguin a casa seva”. L’objectiu és guardar-ho de forma segura a les instal·lacions de l’arxiu al carrer de Baldrich. I que serveixi per estudis posteriors i salvaguardar la memòria. “Encara més des del punt que, per raons de repressió, molts d’aquest material no havia sortir a la llum”, afegeix Cuyàs.
Marxa al juny de 1977 per Barcelona / COLITA
Aquest Arxiu LGTBIQ+ és “bastant insòlit”, explica Cuyàs, a nivell que existeixen poques iniciatives similars a l’Estat. Els materials de Lluís Rambla s’afegeixen als que va cedir Roser Ampurdanès, de l’entitat en defensa dels drets de les lesbianes Dona més Dona; així com Ángeles Ruiz i Gema Sánchez, de l’entitat Acord, en defensa del matrimoni igualitari entre persones del mateix sexe.
Pacte DASIG
Ho van fer en un acte recent de celebració dels 10 anys del Pacte DASIG, que és el full de ruta del Servei LGTBIQ+ de l’Ajuntament. El tècnic Bernat Chueca explica que el seu paper ha consistit en interlocutar amb les entitats del ram, per convidar-les a aportar materials. “A Terrassa, una de els especificitats del moviment és que les dones han tingut més presència amb els seus col·lectius, que no pas els homes gais”, explica Chueca, en una correlació de forces que no quadra amb la de Barcelona ni d’altres zones metropolitanes.
Alguns dels materials ja dormen a l’Arxiu de Terrassa. De fet, l’investigador en memòria LGTBIQ+ João França ha començat el seu estudi, per fer un relat interpretatiu i accessible dels fets. També ha entrevistat a Rambla. El seu text serà inclòs a la nova edició de 2025 de la Revista Terme, que publica el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT). “Esperem presentar la revista al gener”, confirma el seu president, Marcel Taló. “S’explicarà la història de diferents col·lectius que avui en dia estan normalitzats, però que temps enrere éren criminalitzats; un tema que no estava gaire parlat”, explica.
Primera part expositiva de “permafrost”, a la Sala Muncunill / ALBERT0 TALLÓN
Sala Muncunill
Tot plegat neix, però, de la iniciativa artística “Permafrost”, a la Sala Muncunill, que ha tingut lloc al llarg de 2024. Imma Vilches, directora de Terrassa Arts Visuals, explica: “Els artistes van fer una crida inicial a rebre materials per construir un projecte artístic. I resulta que hi va haver un retorn de moltíssima documentació. O sigui, la iniciativa va agafar un volum més ample del que esperàvem”, sosté Vilches.
D’aquí que posteriorment es contactés amb l’Arxiu de Terrassa i prengués l’impuls actual, en el que passarà a convertir-se en un fons documental específic a l’equipament municipal.
Agressió homòfoba a la Rasa
Aquest mateix dissabte, el jove Jordi Montserrat denunciava una agressió física homòfoba per part d’uns joves al carrer la Rasa, durant un moment d’oci nocturn. “Me das asco, maricón, no me toques”, li haurien dit. També li van donar algunes empentes i va caure a terra. Montserrat sosté que té un esquinç al canell i les lumbars adolorides. Així ho ha traslladat al Servei d’atenció a les víctimes de l’Ajuntament, amb el qual es va reunir dimarts a la tarda. “Crec que és important donar veu a aquestes situacions. Si no fos per les meves amigues, no sé on seria, perquè la policia no hi va fer res”, assegura el jove terrassenc.
