“L’adversari”
Dissabte, 30 de novembre
Teatre Principal
Actors: Pere Arquillué i Carles Martínez. Director: Julio Manrique. Adaptació: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique
Ovacions més que merescudes pels dos actors terrassencs, Pere Arquillué i Carles Martínez, per la seva interpretació de “L’adversari”, d’Emmanuel Carrère, al Teatre Principal. El duet va brillar en la posada en escena d’aquesta peça que narra la història d’un home atrapat en la mentida i que va acabar matant a tota la seva família per escapar de la veritat. Arquillué, que va obtenir el Premi Max al millor actor el 2023 per aquesta obra, i Martínez s’hi deixen la pell defensant el text i ofereixen un “tour de force” de gran intensitat emotiva i colpidora.
“L’adversari” és la primera novel·la del prestigiós autor francès, Emmanuel Carrère, que no és ficció. Es basa en el cas d’un home anomenat Jean-Claude Romand que el 9 de gener de 1993 va posar fi a la vida de tota la seva família; la seva dona, els dos fills i els seus pares. En el procés judicial es va descobrir que Romand feia dues dècades que enganyava a tot el seu entorn. Ni era metge ni investigador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com deia a tothom. Ni treballava de cap altra cosa. Romand marxava de casa i es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, al bosc. Però ningú va sospitar res d’aquest personatge que, a més, va tenir un gran habilitat per viure com un rei, fins que un dia ja no va poder mentir més i va decidir executar el múltiple crim abans d’enfrontar-se als seus per explicar la realitat.
Carrère es va interessar per aquest assassí, va recollir els retalls de premsa i va establir correspondència amb ell. L’autor francès va construir la seva història al llarg de set anys i la va publicar l’any 2000. El director teatral i també actor, Julio Manrique, la va llegir i va fer-ne l’adaptació dramàtica amb Marc Artigau i Cristina Genebat. Es va estrenar a la Temporada Alta ara fa dos anys i després va fer temporada a Barcelona. Ara està de gira. L’èxit que va tenir el primer dia es repeteix a cada funció pel text, tant dur com provocador, i sobretot pel magnífic treball dels dos actors de casa nostra.
La història, tan increïble, però certa, atrapa des del principi fins al final. I captura, especialment, per la manera com s’explica. Arquillué és l’escriptor i Martínez, l’assassí. Però Arquillué és també tot l’entorn del mentider i criminal.
Posa la veu de la seva dona, dels seus fills, dels seus pares, del seu amic, de la seva amant, del fiscal… L’actor desplega una varietat de personatges i de registres amb gran facilitat i comoditat. I cadascun d’ells ens arriba amb tots els matisos i amb totes les inquietuds possibles sense que res trontolli ni es confongui. Arquillué sedueix per la seva capacitat dramàtica, per la seva energia, per la seva vitalitat. l seu costat, Martínez va destapant la seva altra identitat, la d’un personatge obscur que s’ha endinsat en solitari a les tenebres i camina cap als inferns. També captiva amb aquesta doble vida, la d’un personatge normal que, en realitat, és un estafador amb totes les lletres. Un personatge estrany fins i tot per ell mateix perquè no té cap resposta a la seva farsa i posterior crueltat. Tots dos actors mostren complicitat i creen, a través del diàleg i del silenci, la tensió necessària perquè l’espectador no perdi el fil. El treball de Arquillué i Martínez en aquesta tràgica història de Jean-Claude Romand té nota molt alta. Ambdós compten en una llarga trajectòria en drama i comèdia i ara estan en la plenitud de la seva carrera artística. El seu joc teatral dalt de l’escenari convida a participar-hi sense cap excusa perquè és magnífic. Destacar també el bon encert dels recursos escènics.
Les projeccions a la part superior en primer pla de cadascun dels actors reforça la seva mirada, gest i actitud sobre la situació inversemblant d’espiral a la qual estan immersos. Així com els cops de martell que se senten, estridents, per incrementar la pressió de l’ambient. A “L’adversari” no hi ha temps per desconnectar perquè cada pregunta i resposta és un pas més per esbrinar el comportament d’un home amb una actitud que no té justificació ni es mereix cap compassió. Al contrari. Fa molta por pensar que el cas del que som espectadors directes sigui real.
