“Incendis”
Grup de Teatre d’Amics de les Arts. Direcció, Toni Garrich.
Amics de les Arts / 17 de novembre
Alguna cosa estratosfèrica està passant a la pujadeta del carrer de la Rasa cap al Teatre Principal. I es diu “Incendis”.
És l’obra de Wajdi Mouawad que el Grup de Teatre d’Amics de les Arts està representant aquest mes de novembre, en una adaptació que supera la prova de foc que significa atrevir-se amb un text colossal i complex com “Incendis”.
Desvetllarem l’inici, sense espòilers: la lectura del testament causa una certa sorpresa pel seu contingut, perquè encarrega a cadascun dels seus dos fills una missió: a Jeanne, buscar al seu pare i lliurar-li una carta. A Simon, trobar al seu germà i lliurar-li una carta. Només llavors, un cop complerta la darrera petició, es trencarà el silenci i podrà descansar en pau.
A partir d’aquí, l’enigmàtica història de Nawal s’anirà desgranant en dues narracions paral·leles (present i passat), que tendiran a convergir.
Representació d'”Incendis” / JOSEP GUINDO
Ara bé, “Incendis” està construïda més aviat com un trencaclosques, en una línia narrativa aparentment una mica caòtica, ple de salt temporals cap endavant i darrere.
I justament aquí, en aquest joc de pistes calidoscòpic amb l’espectador on l’obra capta l’atenció sense estridències i deixant caure els detalls que acabaran per donar sentit al mosaic final.
L’escriptor Eduard Màrquez ens ho va explicar així, fa anys: “Escric la trama de forma lineal, la trossejo en escenes que escric en paperets… I quan estic al Metro, vaig jugant a endreçar les cartes, de forma discontínua”. Així li va sortir “L’últim dia abans de demà”.
Recupero l’anècdota per il·lustrar la composició d’aquesta obra colossal del teatre contemporani. I concorda amb les paraules del director del muntatge que ha fet el Grup de Teatre d’Amics de les Arts, Toni Garrich, assegurant que no ha volgut arriscar massa ni fer experiments. “He fet un muntatge conservador”, deia. I així és: el muntatge és accessible. Una mena d’“Incendis for dummies”, com la famosa col·lecció de llibres? Més aviat un muntatge que permet a l’espectador encaixar el puzle. I fruir del procés. Ho deia un altre novel·lista, com el barceloní Miqui Otero: “No es tracta que en la darrera seqüència hi hagi un gir de guió i diguem ‘ostres, era això’; sinó que les miques de pa que has deixat durant la trama et facin dir ‘ahhhh’, assentint amb el cap”.
I així és aquest muntatge d’“Incendis”, extremadament àgil, que no demana llums a negre ni baixades del teló (que literalment no existeix), més enllà de la pròpia divisió en “incendis” (capítols) en els quals el mateix dramaturg Wajdi Mouawad va dividir la història.
Representació d'”Incendis” / JOSEP GUINDO
I és que les entrades i sortides dels actors s’encadenen a la perfecció, fins i tot solapant-se dues escenes diferents alhora a l’escenari.
Un elenc entre el qual es pot mencionar un immens Ernest Castañé en el paper del notari Lebel (paper que per cert ja va ocupar l’actor terrassenc Carles Martínez en el muntatge d’Oriol Broggi de l’any 2015).
I és que els textos de Wajdi Mouawad es van adaptant pel territori. Ara també s’ha fet el “Tots ocells”, d’Oriol Broggi amb La Perla 29, i que recalarà al febrer a Terrassa. Per cert, hi actua la terrassenca Miriam Moukhles, qui aquesta setmana va quedar finalment sense guanyar el Premi Butaca per “Nodi: de gossos i malditos”.
Són obres que també es poden llegir. A la llibreria La Temerària hi trobareu “Incendis”, dins la recopilació “La sang de les promeses”. El llibreter Àlvar Masllorens explica que “tots ocells” la té ara exhaurida, però ja arribaran més exemplars. No és mala idea: Llegir el text d’“Incendis” pot ser un complement ideal per qui hagi anat a veure l’obra a la sala d’actes d’Amics de les Arts. I no seran pocs, els espectadors. La funció de diumenge sempre fa “sold out”, mentre que per divendres i dissabte acostumen a quedar entrades a la venda a la guixeta. Veure-la és un “must”.
