Han passat cinc anys,d’ençà que Carmen Valverde va començar a dibuixar els 17 quadres que conformen la mostra. “Em resultava molt dolorós convertir una tela blanca en un retrat d’una dona, després colpejar-la i fes que plorés”, explica l’artista. Així que ha anat a poc a poc, d’ençà que comencés a dibuixar-los en els mesos posteriors al confinament de la covid-19. I és que durant els mesos reclosos a casa, els casos de violència masclista contra les dones es va disparar. “Va ser llavors quan vaig arrencar el procés creatiu”, recorda Valverde.
Són els seus llenços colpejats.
I han arribat a materialitzar-se 17 quadres. Tots ells conformen l’exposició “Que ni els petons ens callin la boca”, inaugurada en la tarda d’ahir a la Casa Alegre de Sagrera. De fet, el nom de la mostra és original de Marc Riera, vocalista de Doctor Prats, amb qui Valverde ja havia treballat l’any 2019 en el projecte “Expressions”. “Un cop li vaig escoltar la frase i li vaig demanar permís per fer-la servir. Sabia que un dia esdevindria una exposició”, recorda ara Valverde.
Efectivament, és una exposició en la que l’art pretén, sense dubte, exercir de denúncia social. “Ens interpel·la a totes. De fet, una de les 17 dones retratades als quadres és una amiga meva, qui va ser víctima de violència masclista en el passat”, revela la mateixa Valverde.
Òpera i cinema
L’exposició, però, va tenir ahir una arrencada multidisciplinària. De fet, el tenor Joan Martínez Colás va cantar una ària de l’obra “Tosca”, de Puccini. “Explica el dolor de Tosca quan el personatge de Scarpia abusa d’ella, tot cantant des del punt de vista del veritable amant Cavaradosi”, explica Martínez Colás.
També es va mostrar un curtmetratge, interpretat entre d’altres per l’actriu Rosa Aguado. “Quan vaig veure els quadre de Carmen, vaig quedar sense paraules ni respiració, em va submergir e que expressava”, sosté Aguado. I apunta que no descarta que les pintures acabin tenint una derivada teatral.
La melodia del curtmetratge, al piano, ha estat obra del cupletista terrassenc Marc Uroz. “Carmen em va demanar que fes la banda sonora, amb piano una mica aflamencat”, expressa. I exposa: “He volgut expressar la violència entre les etapes que descriu el curtmetratge: en l’adolescència, aquella mena d’innocència i mal·leabilitat, en l’edat adulta apareix més soroll i força, i de camí a l’envelliment, un sentiment feixuc a l’hora de demanar ajuda”.
A més, militants feministes de la Comissió 8 de Març van llegir versos, durant la inauguració, ahir a la Casa Alegre de Sagrera.
