“Tango forever”
Autor i direcció: Luis Bravo
Ballarins: Pablo Velez, Tamara Bisceglia, Fernando Oliver, María Laura Sosa, Roberto Reinoso, Florencia Blanco, Sebastian Arce, María Marinova, César Peral i Soledad Buss
La factoria cultural. 26/10/2024
La temporada BBVA de dansa a La Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT), sempre oberta a nous llenguatges, va presentar aquest dissabte “Tango forever”, una producció creada pel prestigiós violoncel·lista Luis Bravo, que fa un passeig per la història d’aquest ball. Un ball que, en el seu moment, es va considerar llicenciós i fins i tot indecent per les classes altes, pel fet de com s’entrellaçaven els cossos. L’espectacle va ser un èxit de cap a peus i el públic (en la segona sessió de les vuit de la tarda) va aclamar el conjunt de ballarins i la formació instrumental. Tots ells, cadascun en la seva faceta, van demostrar una qualitat artística excel·lent.
L’espectacle s’ho va merèixer perquè eleva el ball popular argentí al nivell d’una dansa coreogràfica emotiva, passional i distingida. Diu Bravo, a propòsit de la seva obra, que “el tango és un sentiment que es balla”. I afegeix que és un sentiment que s’expandeix i que a voltes, comunica passió, tendresa, melancolia (molt lligat a l’amor) i d’altres, rebuig i hostilitat.
El conjunt de ballarins, amb l’acompanyament dels músics, o els músics sols, va aconseguir que el seu ball comuniqués aquesta amalgama d’estats d’ànim. L’obra va brillar des de l’inici fins a la cloenda i el bis de regal. Els intèrprets van fer una immersió pel tango, des dels seus orígens, quan va néixer, a la dècada dels vuitanta, i es ballava als carrers, al port, en cafès i bordells de barris pobres d’Argentina i Uruguai. En aquells moments, aquests països van ser receptors de molts immigrants i, per tant, de mescla de cultures. El tango, per la forma d’adjuntar els cossos de la parella, va marcar una revolució, una provocació, un atreviment. Amb el temps, però, es va esdevenir un gènere de dansa i música reconegut arreu pel seu interès social, cultural i artístic.
/ Lluís Clotet
L’exhibició, elegant i delicada, va ser impressionant. Els ballarins van demostrar que són de primera línia i movien el cos, les cames i els peus amb una habilitat extrema. Compenetrats del tot, cada gest i cada pas dels homes i de les dones, enllaçats i abraçats, construïen una sèrie de moviments coreogràfics que tallaven la respiració de tots aquells que els observaven des de la butaca estant. Hi havia l’aproximació, el camí, i després uns girs i unes composicions, a vegades de tonalitat dramàtica, del tot inesperades.
Els ballarins van defensar el tango amb tot el seu saber artístic. I els músics van respondre de la mateixa manera. La formació instrumental en directe van constatar la seva professionalitat com acompanyants i també quan van tocar sols. Totes les melodies van navegar amb molt de ritme i harmonia, des del bandoneó (instrument destacat del tango) fins als instruments de corda. Destacar que va haver-hi solos d’aquest acordió especial i també del piano (Emilio Messiez) que van ser admirables. I a tot cal sumar el vestuari, elegant i apropiat a cada ambient, i el joc de llums per reforçar l’escena a representar.
“Tango forever” es va acomiadar del públic de Terrassa deixant una sensació d’una vetllada gratificant, com ho fa en totes les ciutats del món que visita. És una producció que es va estrenar el 1997 a Broadway. Estava programada per vuit setmanes i es va perllongar durant 14 mesos i ha repetit escenari allí tres vegades més, l’última el 2013.
Des del seu debut, l’obra està girant per tot el planeta batent rècord d’espectadors (deu milions fins ara) i un munt de crítiques molt favorables. Tant és així que ja té la targeta de millor espectacle llatí de la història del teatre. Doncs, sigui benvingut aquest homenatge de Luis Bravo, argentí resident als Estats Units, al ball popular del seu país. El títol de l’espectacle és una clara reivindicació del llegat de la seva terra: “Tango forever”, “Tango per sempre”.
