Ildefons Argemí va començar amb un tren Payá, en els anys 50. “M’el va portar els Rei i era bastant gros i rudimentari”. Una mica més tard, Joan Artigas s’estrenava ja directament amb un tren més sofisticat, de la marca Märklin. Ambdós eren infants amb una fascinació en comú: els trens. I la van canalitzar al llarg dels anys mitjançant un hobby com el modelisme.
Ja l’any 1981 es va fundar el Club Ferroviari de Terrassa, del qual Argemí va ser el president durant 17 anys. En l’actualitat ho és Artigas i compta amb 152 socis i un local social al carrer Salmerón (a les conegudes popularment com les “de l’Avecrem”).
I aquest cap de setmana és, per dir-ho d’alguna manera, la seva Festa Major: Són el club amfitrió de l’exposició “20 anys de mòduls”, d’abast català i que entre divendres i diumenges rebrà desenes de clubs del territori i fins i tot diverses federacions internacionals.
L’accés al Recinte Firal és gratuït per a tota la ciutadania, avui en horari de 10 a 14 i de 16 a 19.30 hores; i demà de 10 a 14 hores.
A banda de l’exhibició de construccions de trens, també hi ha una mostra de “Mòduls Júnior”. I no és pas un tema menor: simbolitza el (possible) futur d’aquest hobbie. Alfred Puig, responsable català d’aquesta iniciativa, explica: “Estem anant a les escoles per tal d’incorporar el tren i la tècnica ferroviària a les assignatures de tecnologia”.
Però l’objectiu no és enriquir el Currículum Escolar. “Està clar que necessitem relleu generacional. El més jove dels aficionats d’avui dia en té 60 anys”, enraona Puig. “De fet, incorporar joves al teixit social és una de les prioritats de la Federació”, remata.
De fet, de les visites a les escoles amb la iniciativa “Mòduls Júnior” han sorgit algunes construccions, que també es mostren al Recinte Firal.
Què puc veure?
En tot cas, els ciutadans que s’hi acostin podran veure infinitat de construccions que representen paisatges catalans, com l’espectacular costa del Garraf, Igualada, Caldes de Malavella… I ja al Vallès, les estacions de Montcada i Reixach i l’antiga estació de Torrebonica.
25.000 viatgers al trenet de Vallparadís cada any
El trenet del parc de Vallparadís és probablement l’activitat principal dels socis del Club Ferroviari de Terrassa. I és que el fan anar cada diumenge de l’any (excepte a l’agost). I cada jornada necessita un mínim 6-7 voluntaris per fer-lo anar (el venedor de bitllets, el que els pica, el cap d’estació, els maquinistes, el que fa moure les agulles…). “A més, abans de començar cal omplir els trens de benzina; o de carbó, si són màquines de vapor”, afegeix Joan Artigas. “És una feinada, vaja”, diu. Però també ho fan a gust i fins i tot queden abans de començar per fer un esmorzar de germanor. “I llavors les xifres són molt bones i demostren la seva utilitat: cada any movem entre 22.000 i 25.000 usuaris”, diu Artigas. “De fet, en un diumenge bo podem moure entre 500 i 600 persones”, com ara durant els dies de Festa Major.
Declivi de les botigues de maquetes i modelisme
Les botigues d’aeromodelisme viuen en un declivi inexorable a totes les ciutats. S’hi combinen dos factors. Per una banda, que l’afició ha minvat; i conseqüentment, el nombre de compradors potencials. Per una altra, la irrupció de la venda on-line. A Terrassa va tenir impacte en el tancament de la cèlebre botiga Edima (al carrer Gaudi). En l’actualitat, l’única que resisteix és “La boutique del hobby”, al carrer Arquimedes.
A Sabadell, fa tres anys que tancava la icònica botiga Trelec. I a Barcelona encara es conserven Palau (al carrer Balmes) i Rocafort (a la Gran Via).
I ara, trens controlats des del telèfon mòbil
També s’ha viscut una evolució en la tecnologia i electrònica emprada en cada època. Joan Artigas explica: “Abans era tot analògic. Si encenies el botó, donava corrent a tots els trens i vagons que tinguessis en el circuit en aquell moment”. Però amb la digitalització, es pot activar per separat cada peça ubicada a les mateixes vies, ja que cada tren té una matrícula diferent. A més a més, el circuit s’activa ara a través d’una tablet o del propi telèfon mòbil. “També permet encendre i apagar llums, que tinguin so, que treguin fum, que el pantògraf pugi i baixi…”, explica entusiasmat Artigas.
Quan la casa es fa petita
L’existència de locals de trobada pels socis dels clubs té un motiu molt senzill: la necessitat d’espai per poder muntar les maquetes del tren de forma permanent. “Sempre es comença muntant els circuits de tren a casa, però quan es tenen criatures els acabes desmuntant per manca d’espai”, explica Ildefons Argemí. Així que el local de cada club funciona com a espai on fer unes maquetes i que després cada soci empri les vies per fer anar els seus propis trens i locomotores. A Terrassa també tenen llibreria, mediateca… I tot tipus de materials relacionats amb el món ferroviari.
Locomotora de la Rambla no tornarà a circular
La locomotora de la Rambla és una petita icona del món ferroviari terrassenc. De fet, és una rèplica per posar en una rotonda. “És una locomotora de maniobra original, destinada a l’estació de Terrassa Nord, que servia per fer classificacions de vagons i fer la composició”, explica Joan Artigas. “Tota manera, no tornarà a córrer mai més, en part perquè fa uns anys la van vandalitzar”, sosté, “però també perquè es van treure algunes peces originals de l’engranatge intern i es van enviar al Museu de Móra d’Ebre”. I és que allà roman una locomotora “bessona”, que gràcies a les peces ara funciona.
Un museu a Torrebonica?
Una de les maquetes que es poden veure al recinte Firal és l’estació de Torrebonica, que porta el club egarenc. “Caldria pensar què fer amb aquella estació: potser es pot condicionar un altre cop, per donar accés a l’Hospital de Terrassa?”, es demana Ildefons Argemí. Igualment, Joan Artigas pensa en la possibilitat d’habilitar-hi un Centre d’Interpretació del Tren. “Sabem que és un estació moderna que no té un interès arquitectònic especial que demani la seva conservació. Però cal mantenir el patrimoni ferroviari de la ciutat”, defensa.
Història del ferrocarril
Maqueta del MNACTEC
El Club Ferroviari de Terrassa també s’encarrega del manteniment de la maqueta ferroviària del MNACTEC. Un dels vehicles que s’hi fa anar és un tren carboner, que serveix als monitors de tallers escolars per explicar l’origen del tren a Terrassa. I és que els primers vehicles eren carboners, que precisament importaven aquest material fòssil per poder fer anar els vapors tèxtils.
1856: Arribada a Terrassa
El primer tren va arribar el 16 de març de 1856, Diumenge de Rams, més de dos anys després que s’hagués començant a construir la línia que partia de Barcelona passant per Montcada, Cerdanyola i Sabadell. El 1860, els rails arribaren a Manresa i un any després a Lleida, i continuarien fins la connexió amb Saragossa.
Soterrament de Renfe
L’any 1994 acaben les obres de soterrament parcial de les vies de Renfe a Terrassa. Malgrat el plantejament inicial del Ministeri, l’edifici històric de l’estació no s’enderroca, sinó que s’incorpora en la reforma.
1919: Arriba Ferrocarrils
Alhora, en 1919 el Ferrocarril de Catalunya arriba a Terrassa. Tanmateix, no serà fin a l’any 1986 que es faci el soterrament tant de les vies com l’estació del conegut popularment com “tren d’abaix”).
2023: Tren granota
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va decidir rehabilitar els antics vagons de mitjans del segle XX, els anomenats “tren granota”. I fer-los circular en dies excepcionals.