Que sigui una nina no vol dir que -sempre- fos creada per l’ús d’una nena. De fet, l’ésser humà ha creat nines en totes les cultures i èpoques de la història. I els usos han estat lúdics, religiosos, simbòlics, objecte de luxe…
I també de transmissió de noves tendències. Així arrenca l’exposició “Nines i moda”, que s’inaugura demà al Museu Tèxtil de Terrassa. Serà a partir de les 12 hores, tot comptant amb la presència de la comissària Mercè López Garcia (alhora conservadora del museu). Una exposició que fa un recorregut cronològic a l’evolució de les nines des de mitjans del segle XIX fins l’actualitat.
1850: les “Parisiennes”
I que s’inicia, precisament, amb les anomenades “parisiennes”: nines de porcellana amb figura adulta. “El seu elevat cost les relegava a objectes de luxe, però eren un espectacle a les vitrines de les botigues de joguines i grans magatzems de Barcelona, tothom hi anava a veure-les”, explica Mercè López. Però més enllà de ser una joguina, també era també una eina de difusió de la moda francesa. “De fet, les modistes de Barcelona les adquirien per conèixer les darreres novetats en moda femenina procedent de París”, afegeix la comissària.
La comissària Mercè López Garcia / NEBRIDI ARÓZTEGU
Cal entendre que aquestes nines no eren de pa sucat amb oli. “Portaven tots tipus de vestits, així com tots els seus complements per dins del vestit”, contextualitza López Garcia. Ergo: No com avui dia, que a sota de la part visible, nio hi ha res.
1939: la “Mariquita Pérez”
Aquestes nines acabaran tenint la seva rèplica a l’Estat espanyol, quan l’any 1939, en plena postguerra, es comença a produir la nina “Mariquita Pérez”. “Tenia un preu tan elevat que era inaccessible per a moltes nenes. Però malgrat això, va influir en l’aprenentatge dels rols socials de les nenes de la època”, explica la comissària. I és que es van promocionar a tort i dret, per diaris, ràdio…
Algunes de les Nancy / NEBRIDI ARÓZTEGU
1968: la “Nancy”
La Mariquita Pérez estarà ja feta de cartró pedra,. em comptes de la porcellana de les Parisiennes. I la nina següent arribarà l’any 1968 amb una novetat: estarà feta de vinil, de forma que es podrà rentar (el cartró pedra es desfeia amb l’agua). I no és pas una altra que la Nancy. Fabricada per Famosa a Onil (Alacant), va democratitzar el fenomen de les nines maniquí al país (en l’època desenvolupista i de l’inici el consum de masses).També cal destacar que ja no representava una nena, sinó que semblava la germana major.
1978: la “Barbie”
Posteriorment arribarà la “Barbie”. Creada per Mattel a Estats Units l’any 1959, no es va comercialitzar a Espanya fins el 1978, gràcies a l’empresa barcelonina Congost. El seu llançament, amb el model Barbie SuperStar va ser un èxit rotund.
Algunes de les Fashion Dolls / NEBRIDI ARÓZTEGU
“Barbie tenia la figura d’una dona adulta i va saber connectar molt bé amb els canvis de la moda i amb els nous rols de les dones espanyoles de l’època, que amb la Transició guanyen el dret al divorci i la independència per comprar-se una casa i obrir un conte corrent sense l’autorització d’un home”.
1990: les “Fashion Dolls”
Finalment, a partir de la dècada de 1990 arriben les Fashion Dolls, de firmes com Madame Alexander, Ashton Drake, Robert Tonner o Integrity Toys, entre altres (i que estan destinades a un públic col·leccionista adult). Perquè son nines, però no sempre per nenes.
