[Mercè Boladeras i Domènec Ferran]
No sé sap mai què pot passar amb un element patrimonial del passat que, en un moment o altre, cau en desús perquè ha deixat de tenir valor i utilitat i es mou del seu lloc original. En el cas del tema triat, el dels finestrals gòtics de Terrassa, cal recordar la història de tres grans obertures d’aquest estil que estaven a la façana de l’antic Castell Palau de Terrassa, que contenia la Torre del Palau, i que, des de la primeria del segle XX, estan inserides al pati de l’esplèndid Palau de Maricel de Sitges d’estil noucentista.
Hem reconstruït el viatge d’aquests finestrals a partir de lectures (article de l’historiador Sebastià Sánchez Sauleda, publicat a la revista local Terme, entre d’altres) i de les consultes al Museu de Sitges. El punt de partida ens fa recular a finals del segle XIX, cap el 1886, l’any que el govern de la ciutat aprovà la demolició del castell. En aquell moment, la fortificació civil i la torre eren propietat del notari de Terrassa, Joan Carranca i Busquets, qui va acceptar la decisió de l’Ajuntament. El notari Carranca va salvaguarda la torre i va fer la restauració del cim que va encarregar a l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
Cinc anys més tard d’aquell acord municipal, el 15 de març de 1891, van començar les obres d’enderroc del castell supervisades per una comissió, impulsada per Josep Soler i Palet, que tenia com a objectiu preservar els elements arquitectònics i dipositar-los al museu de la ciutat de Terrassa. Tot i així, hi va haver elements (arcades i peces ornamentades de pedra) que es van dispersar i que va ser impossible recuperar. Del conjunt de finestres gòtiques del castell medieval, se’n van salvar quatre. Una es va quedar a casa nostra i està exposada al Museu de Terrassa, a la seu del Castell Cartoixa de Vallparadís, (veure les pàgines precedents). Les altres tres van anar una mica més lluny, fins a Sitges, al Palau de Maricel.
Com van arribar fins al poble marítim del Garraf? Doncs a través d’un procés de compravenda entre artistes i amics. En primera instància, el conjunt de finestrals va ser adquirit el 10 de febrer de 1915 per un pintor paisatgista de Barcelona, Joan Ossó (1880-1947), per un valor de 1.100 pessetes de l’època. El pintor Ossó, força desconegut els nostres dies, freqüentava Els 4 Gats de Barcelona i havia fet bona amistat amb artistes com Picasso, Joaquim Mir, Anglada-Camarasa i Isidre Nonell, entre altres.
Ossó va saber, a través d’aquests artistes, als que cal sumar per enllaç els destacats Ramon Casas i Santiago Rusiñol, que un arquitecte barceloní, Miquel Utrillo i Morlius (1862-1934), estava construint un complex a Sitges per un americà de pes. Es tractava de Charles Deering (1852-1927), enginyer i gran col·leccionista d’art. Deering, mecenes i molt amic de Ramon Casas, havia comprat l’antic Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, al carrer Fonollar, i unes cases de pescadors que miraven al mar al costat del Cau Ferrat, residència de Santiago Rusiñol.
En aquest indret, anomenat Racó de la Calma, Deering es va fer construir el conjunt de Maricel. A la banda de mar es va situar el Maricel de Mar (construït sobre l’antic hospital i actual Museu de Maricel), on hi va fer la seva residència que per un pont comunicava amb el Maricel de Terra (actual Palau de Maricel), lloc on va instal·lar i exposar les seves col·leccions d’art.
El col·leccionista americà va demanar al seu arquitecte, a Miquel Utrillo, que en el projecte constructiu recuperes i incorporés elements arquitectònics de diferents indrets de l’Estat. El pintor Ossó i l’arquitecte Utrillo van entrar en contacte i, finalment, les tres finestres gòtiques procedents de l’antic Castell Palau de Terrassa van emprendre el seu destí final cap a Sitges i van ser incorporades a la façana del pati d’accés del Palau de Maricel.
Afegir que Deering va residir a Sitges uns deu anys, entre 1910 i 1921, i desprès va retornar cap a Estats Units. S’ha publicat que el motiu fou la pèrdua de confiança amb el seu arquitecte Utrillo. Sigui com sigui, Deering va tornar cap a Amèrica i amb ell es va endur totes les obres d’art que posseïa. Part del seu llegat immobiliari (la residència particular a l’antic Hospital Sant Joan Baptista reformat) va passar a la família de Ramon Casas.
Anys després, tot el complex Maricel (la residència particular i el museu d’art) van ser adquirits per les administracions, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges. I un apunt més. L’amant americà de l’art i de Sitges també va comprar el Castell de Tamarit, a Altafulla, d’ estil romànic, que amb el temps va ser adquirit per privats.
Les tres finestres gòtiques de l’antic Castell Palau de Terrassa estan encastades a la façana del pati del Palau Maricel i tenen formes i motius diferents. D’esquerra a dreta, la primera més estilitzada, té un arc conopial d’una sola punxa que es remata amb dos capitells de representació d’animals. La segona conté també un arc conopial de dues punxes més pronunciat, el qual finalitza també amb dos capitells inspirats en figures d’animals i escuts heràldics. La tercera està coronada per un arc rebaixat que finalitza amb dos capitells personificats, un rostre de dona, a l’esquerra, i un d’home a la dreta.
