Un any més, l’anunci del premi Nobel de Literatura va deixar en orris totes les apostes del món de les lletres. I és que la guanyadora ha estat la poetessa sud-coreana Han Kang, qui no entrava en les travesses de les cases d’apostes i mitjans de comunicació internacionals.
Cal reconèixer-ho: El seu nom tampoc no entrava en la “porra” que Diari de Terrassa va proposar a personalitats de les lletres terrassenques. Dels 18 participants de la porra, cap ni un va mencionar Han Kang.
Tot i així, sí que hi va haver algunes persones que van apostar per un perfil amb alguns trets similars (que fos dona i del sud-est asiàtic, que es remorejava que enguany “tocava”). És el cas de Can Xue, que van citar la llibretera de Synusia Maria Cardona: “Mereixeria un premi perquè és, a nivell formal, molt bona escriptora”.
També la van citar els escriptors Tessa Julià i Oriol Rubio; així com la influencer Marta Pontnou. “M’agrada Can Xue, perquè va començar escrivint contes i petites crítiques literàries i s’ha anat fent gran amb el temps”, enraona Pontnou.
A més a més, la “influencer” (que va promocionar el festival Moaré fa dues setmanes a les xarxes), alaba aquest petit experiment: “M’encanta que hi hagi porres en literatura, que estem fartes que els esports i el futbol ocupin sempre les porres, les juguesques, els divertimentos i la distracció!”.
Salman Rushdie, el més votat
Tanmateix, l’hipotètic guanyador més repetit va ser Salman Rushdie, citat per set dels 20 consultats.
“Creiem i ens agradaria que guanyés Salman Rushdie”, explicava Anna Martínez, responsable de la llibreria Abacus Terrassa. Jordi Torres, de l’Associació de Poetes terrassencs, ho justificava curt i ras: “Perquè ja toca”.
Han Kang
Igualment, David Millán recordava: “Quan jo era jove el van començar a perseguir pels versos satànics i fa poc van atemptar i gairebé el maten i jo crec que internacionalment te molta difusió i és un bon candidat”.
El contrapunt crític el posava l’advocat Joan Tamayo, qui creia que amb la victòria de Rushdie, “l’Occident hipòcrita” es pensa que repara les injustícies que ells mateixos provoquen”. I afegia: “Perquè els Nobel fa temps que son premis polititzats”.
Jamaica Kincaid
I en tercer lloc, Jamaica Kincaid (caribenya d’origen però nacionalitzada nord-americana) va ser citada espontàniament tres cops.
Laura Pinyol apuntava: “M’agradaria que guanyés per la seva mirada sobre el colonialisme i el racisme”.
I afegia el fet que sigui dona: “Els Nobel encara tenen molta feina a reconèixer en la transcendència de la literatura escrita per dones: l’han guanyat 17 dones en 119 anys”.
El dramaturg Xavi Buxeda també apostava per Kincaid: “té una la llarga trajectòria delatant el dolor dels descendents d’esclaus mitjançant vivències molt pròpies i personals”.
Mentre que el divulgador Santi Rius, de l’entitat El llibre de la Vida, feia dues apostes en clau geopolítica: “Crec que guanyarà Liudmila Ulitskaya per la seva critica a la politica del Kremlin, que a provocat el seu exili a Alemanya. I m’agradaria que guanyés la poeta iraní Jila Mossaed per la seva ferma oposició al régim de Iran.
Potser el millor resum d’aquesta porra és el comentari de la directora del festival TNT, Marion Betriu, quan es va saber el resultat: “Wow! Segur que ningú ha encertat! Jo soc fan d’ella, és brutal”.
Jaume Cabré, el més estimat pels consultats
La travessa, però, tenia una segona part. “I a qui t’agradaria a tu, personalment, que li donessin el Nobel?”. Doncs fins a quatre pregunta entrevistats van citar la mateixa persona: Jaume Cabré. Màrius Massallé, editor de la Fundació Torre del Palau, assegura: “Sempre he pensat que se’l mereix. Considero que ‘Jo confesso’ és una obra mestra”.
Jordi Torres, president de l’Associació de Poetes Terrassencs, també creu que se l’ha guanyat “sobretot per ‘Jo confesso’”. L’escriptora Tessa Julià i el periodista Salvador Sabrià (qui acaba de publicar “L’escriptori de la Seu”) també l’han proposat.
