Sovint, les fotografies dels anys 60 i 70 als barris perifèrics de Terrassa es limitava a fotografies de conjunt en on s’observa l’estat de les edificacions d’autoconstrucció. Són icòniques algunes fotos de la Maurina i tenen un gran valor memorial.
Tanmateix, ara s’ha donat a conèixer unes fotografies que retraten la quotidianitat (i intimitat) al barri de la Maurina, especialment des de la mirada de nens i nenes. “Abans els nens es deixaven fotografiar tranquil·lament”, sosté Edmon Aymamí, fotògraf amateur i autor de la mostra “Edmon Aymamí, la Maurina era Terrassa“, que es va inaugurar ahir vespre al Centre Excursionista.
Certament, moltes de les imatges retraten la canalla jugant als carrers d’aquest barri d’autoconstrucció que va ser la Maurina. No és ben bé de cases barates, enteses com les rengleres de cases obreres vinculades a propers vapors tèxtils. Tampoc és ben bé un barri de barraques, enteses com a construccions profundament precàries amb materials poc sòlids. La Maurina era, potser, una mica tot: cases edificades pels seus propis habitants, caòtiques, amb esforç, símbol de l’anomenat “alubión” i la necessitat urgent d’habitatge per a desenes de milers de persones migrades a Catalunya.
“Són fotografies d’un gran valor informatiu. Perquè és més comú trobar fotos d’aquella època que retraten la vida al centre de Terrassa i altres espais… Però de com era la vida del dia a dia a un barri així, està molt menys vist. N’hi ha, segur, però no ha estat tan comú veure-les”, explica Nebridi Aróztegui, cap de Fotografia de Diari de Terrassa.
Un valor que destaca el fotoperiodista i comissari de la mostra, Cristóbal Castro. “Són imatges fabuloses. Cadascuna explica una història diferent, amb un gran valor sociològic”, sosté. “Perquè Edmon Aymami és un gran fotògraf, tot i que ell no s’ho cregui”, diu amb un somriure.
De fet, són fotografies inèdites recuperades també gràcies a la tasca de Jordi Albareda, que ha fet la tasca de recuperació dels negatius. “És cert que abans no es conservaven tan bé com avui; hi havia negatius ratllats, oxidats, amb restes de plata…”, explica. De fet, Albareda recorda com treballar amb carret és “una aventura”. “Mai sabies que trobaries, fins que no veies el resultat, un cop ja revelat”, explica. Castro ho corrobora: “Això són fotografies de com érem sense filtres ni retocs”, diu, en relació amb la fotografia digital i les tècniques de retoc associades a les xarxes socials.
Les fotos estan centrades a la Maurina, però també a altres barris perifèrics com Can Boada, Poble Nou, Can Jofresa…
A més, pel que fa a fotografies més globals de la ciutat, es pot veure la construcció de l‘hospital Mútua, la de l’estadi Olímpic, el pont de la C-58 al seu pas per la carretera de Rubí…
“No s’ha d’oblidar la història dels que van venir a aquesta Terrassa que ens va acollir amb un cert recel i on es varen crear aquests nous barris. Aquestes imatges ens ajuden a entendre què està passant actualment amb els nouvinguts”, afegeix Cristóbal Castro.