Solar” és el quart projecte de la Cia Mos Maiorum, fundada a Terrassa fa 10 anys i impulsada, entre d’altres, per Alba Valldaura (Terrassa, 1984). Una obra de reflexió ambiental.
Les plaques solars estan de moda i al camp hi ha molt d’espai. De ser difícil revertir aquesta senzilla idea… De fet, al principi de l’obra, l’Ireneu i jo (que som els dos membres de Mos Maiorum actualment) ens diem “És que no ho entenem”. Després, ja vas veient que no deixa de ser una altra bombolla immobiliària, en aquest cas l’energètica. Fa 50 anys que -com a societat- ens dediquem a gastar més combustibles fòssils per crear més energia i alhora inventar noves necessitats energètiques… Una cosa és anar a cap a les energies renovables i una altra és que alhora seguim en la idea de creixement infinit (que fa que torni a no ser sostenible).
Tan dolent és que en comptes de sembrar blat, hi posem plaques? Necessitem les dues… Perquè així, les empreses de l’oligopoli energètic intenten agafar aquest finançament europeu, per tornar a especular.
Potser tenim una mirada molt “urbanita”? Crec que sí. És una qüestió d’ignorància. Actualment, a Catalunya hi ha un 7% de la superfície urbanitzada. I es vol fer un 2% més. Però com que s’ha d’anar molt de pressa, no ho estem pensant bé. I com que la majoria de persones vivim a ciutats i no ens interpel·la directament, doncs passa desapercebut. I no ens adonem fins que no surt un film com “Alcarràs”, o “As Bestas”, perquè són problemes de llocs amb poca població. I se’n parla poc.
Tu ets terrassenca i vius a Terrassa. Pot una dramaturga parlar de temàtiques de les quals no està afectada i vinculada? És un debat que sempre va sorgint al col·lectiu Mos Maiorum. De fet, ens ha passat des del primer espectacle, “Mos Maiorum”, l’any 2015, que parlava de les migracions. Però és evident que no soc una persona subsahariana que ha travessat el desert i ara vol creuar el mar Mediterrani en pastera. Com puc fer d’ella? Doncs vam optar pel sistema de teatre documental, que li diem “Verbatim”, amb el que fem l’obra de teatre a partir de les entrevistes a les persones afectades. Així que primer fem una investigació, des del vessant antropològic i social, per així tenir el material.
Llavors sou una altra cosa que actors i actrius, en el sentit clàssic? Nosaltres diem que fem de mèdiums. Escoltem les entrevistes en directe. I les retransmetem, les diem. Ens posem en un punt postdramàtic: no estem fent un personatge, sinó que estem transmetem la seva veu. On col·loquem el fet artístic? No en el guió del personatge, sinó en la peça en sí mateix, en la posada en escena: quines llums, làsers, com posem el públic…
Aquest teatre amb compromís social, és una mica com la vostra militància? Jo crec que sí. També és cert que sempre tenim molt debat sobre quines obres fem, a quins equipaments, amb quin públic.. Estem en debat constant sobre com arribem als diferents públics.
Sou atípics. Us considereu una companyia assembleària? Sí. Ha estat una mica sense voler, però ha acabat sent la nostra idiosincràsia. Sempre decidim entre totes l’enfocament del que volem fer. I després, quan ja estem dins d’una obra, cadascú es posa al seu paper: A “Solar”, per exemple, l’Ireneu és el director d’escena i del projecte; jo duc la part de la dramatúrgia i intèrpret… I és lent. És un funcionament xulo, que té a veure amb les nostres conviccions, però és lent.
Amb algunes de les obres heu fet molts “bolos” i amb altres molt pocs. És difícil actuar? Amb “Gentry” en vam fer una mica menys… I amb “Turba” molt pocs. Un dels motius és la infraestructura que portàvem: tenia molta escenografia i així ho feia difícil i més car. De fet, “Turba” ens la van demanar a Dresden, a Girona, a Madrid… Però vam decidir que no, per aquest motiu. I després un altre factor és la programació: Com va dir Ramon Madaula fa uns mesos, “no hi cap tothom, pel pastís”. Clar: depèn què signifiqui per tu la cultura…
L’any passat lamentaves que a Terrassa no et programaven quasi mai… Però just aquest 2024 has fet “Iaia” al Teatre Principal. Perceps que estiguin canviant les coses? És molt difícil consolidar-se. Perquè depèn si l’obra funciona o no, si et programen o no… Si no tens una estructura o un coixí on agafar-te, és molt difícil. Per nosaltres, ha estat molt difícil l’entrada al circuit del teatre català.
Actueu diumenge, en paral·lel al TNT. Creus que aquest festival s’emporta un percentatge massa elevat del pressupost de cultura? A veure, jo estic molt contenta que es faci el TNT. Fa cultura. Té uns preus molt assequibles per la ciutadania… Però no acaba d’haver-hi molt públic de Terrassa que hi vagi. Clar: No sé si s’endú massa diners: el que crec és que molaria que la resta de companyies funcionessin durant la temporada estable. I que pugui haver-hi un acostament més gran entre el TNT i la gent de Terrassa. Potser hi és i no el sé veure. Però a nivell general, a la gent li costa. Ara bé: en l’àmbit de la programació general, a mi el que em preocupa és que hi hagi tres o quatre noms d’actors superconsolidats del teatre català que venen; i que si no se’ls contractés, hi hauria molt més pressupost. Però en fi: no sé com democratitzar-ho més.
És una anomalia que “Solar” no s’hagi fet encara a Terrassa, tot i que s’estrenés al Grec de 2023? Vam convidar els programadors de Terrassa a venir a veure “Solar”, vam insistir una mica per telèfon i correu, per saber si hi havia interès… I no hi ha hagut. La resposta ha sigut que hi ha moltes obres que volen ser programades a Terrassa i que no s’arriba a tot. Fins aquí, tot correcte. Però que passa amb Mos Maiorum: Que neixem aquí fa 10 anys. Que hem estat programats dos cops al TNT i que vam guanyar el vot popular en una ocasió. Estem vinculats històricament. I no hi ha hagut interès.
Per què el feu a Tub d’Assaig? És en el marc d’algun festival? El fem en el marc que tenim ganes. La gent de Tub d’Assaig és la nostra xarxa d’afectes. I és una entitat històrica de cultura de base. Ens van fer l’oferiment i l’agraïm.
