No cal precipitar-se. Que Feliu Formosa hagi arribat als 90 anys no vol dir pas que estigui inactiu. Ni tan sols sembla jubilat, perquè treballa una mica cada dia. “Soc l’únic que treballa de la residència!”, ha dit en els darrers dies, en referència a la residència de gent gran de Sant Llàtzer. I és cert. O almenys que ell sí que faci feina: una mica cada dia, com ho simbolitzen els tres o quatre llibres que té empantanegats sobre la taula (especialment traduccions al català).
Però no només treballa als 90 anys, sinó que també fa trasllats de ciutat. Fa un mes i mig que va deixar Igualada i que ha tornat a Terrassa, concretament a l’esmentada residència de Sant Llàtzer. “De fet, l’homenatge no només és per l’aniversari, sinó per dir-li ‘ben tornat’ i per mostrar-li el nostre afecte”, explica Màrius Massallé, president de la Fundació Torre del Palau, impulsora de l’acte d’ahir.
I que va ser ahir? Una trobada de vells amics, antics companys de feina a l’Institut del Teatre entre el professorat, i també exalumnes (ara actors i actrius), gent del teatre amb els que va col·laborar professionalment, coneguts de l’ambient d’Amics de les Arts…
Formosa, amb l’exalcalde Manel Royes en segon pla / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Hi era el cineasta Antoni Verdaguer, els actors Pep Pla i Rosa Cadafalch, el pintor Octavi Intente, Ferran Pont, de l’Arxiu Tobella, l’historiador Josep Puy, Anna i Montse Prunés…
Tampoc va faltar l’alcalde Jordi Ballart i la regidora de Cultura Rosa Boladeras. Però també va fer aparició l’exalcalde Manuel Royes i l’exregidora de Cultura Rosa Maria Fernàndez.
“Benvinguts siau…”, Roger Orra, en la salutació de l’acte, tot explicant per l’elevada perspectiva d’aforament, havien hagut de traslladar l’homenatge de la sala Maria Plans al Teatre Alegria.
Igualment, es va llegir una carta del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, recordant que de petit havia actuat a l’obra “El casament dels petitburgesos”, obra de Bertolt Brecht precisament traduïda al català per Formosa.
Tot seguit, va intervenir Pau Monterde, qui va ser director de l’Institut del Teatre entre 1992 i 2002. “Has arribat als 90 anys amb una lucidesa envejable”, el va saludar des de l’escenari. Tanmateix, es va centrar més a recordar la figura de l’actriu Maria Plans, primera dona de Formosa i morta ara fa tot just 50 anys. El d’ahir també era un homenatge a “la Mari”. “A principis del 1974 estàvem assajant un espectacle de tres monòlegs. Un era ‘La tieta’, de Víctor Català, que interpretava Maria Plans. I justament en aquell moment li va venir un ictus”, recordava ahir Monterde. “Finalment, el 5 d’octubre traspassava”. En honor seu es va batejar la Sala Maria Plans de l’Institut del Teatre.
Cristina Sirvent, Òscar Muñoz, Teresa Sánchez i Miquel Mallafré / NEBRIDI ARÓZTEGUI
A l’acte d’ahir també hi van participar exalumnes com l’actriu Rosa Aguado i l’excompany a l’Institut del Teatre Guillem-Jordi Graells. Finalment, Cristina Sirvent, Òscar Muñoz, Teresa Sánchez i Miquel Mallafré van recitar poemes de “Cançoner” (1976) i d’“Albes breus a les mans” (1973).
Una ciutat i dues filles
El matrimoni format per Maria Plans i Feliu Formosa va residir algunes dècades a Terrassa, on també hi treballaven. En aquesta ciutat van néixer les seves filles Clara i Esther. Tanmateix, arran de la mort de Maria Plans, Formosa va marxar un temps a Barcelona, abans de situar la seva residència definitivament a Igualada.
“Però és que, a més a més, d’entre els 50.000 premis que li han donat, també es troba el títol de fill adoptiu de la ciutat, que l’Ajuntament de Terrassa li va atorgar l’any 1993”, explica Massallé. “Així que li diem ‘ben tornat’ a una persona molt planera, senzilla, amb bonhomia, humor i fàcil de tractar”, lloa amb tranquil entusiasme Massallé.
Paraules compartides per Jordi Vilà, excompany del professorat a l’Institut del Teatre. “Jo vaig arribar a l’Institut del teatre l’any 1984. Llavors només tenia 25 anys i era com caure de cul, perquè hi havia una generació remarcable, amb molt de coneixement i alhora passió pel teatre: no només Formosa, sinó Pau Monterde, Marisa Josa…”, sosté Vilà. Allà van forjar una amistat “que encara dura”, diu Vilà.
2014: amb l’ampolla de whisky
Formosa també rebre un homenatge a Terrassa, si bé aquest va ser l’any 2014. Aprofitaven el 80 aniversari del poeta, per fer un espectacle encarregat per Pep Pla, llavors director del CAET. Formosa, però, va viure la trobada des de l’escenari, on seia a una llotja muntada per a l’ocasió. La trobada no va comptar de parlaments, sinó que va ser escènica. Diferents artistes passaven per l’escenari per oferir alguna peça curta. I després seien amb Formosa, qui a la tauleta de davant tenia una ampolla de whisky. Un model diferent, per a un dels múltiples homenatge que Formosa ha rebut al llarg dels darrers anys.
