No hi havia a Terrassa dos amants com nosaltres, perquè ja havien estat parits abans a València. Aquella és, potser, la ciutat estellesiana per excel·lència. I així serà recordada avui a Les Quadres de Cal Reig (el bar ubicat a la flamant nova seu de Minyons), en el Sopar Estellés que organitza dijous Òmnium Cultural a partir de les 20 hores. Tot i que els tiquets per sopar ja estan exhaurits, s’hi podrà anar en els moments de recital.
“És una activitat que cada setembre recorda la figura del poeta Vicent Andrés Estellés a través de la Festa Estellés, habitualment en format sopar, inspirats en els Burns supper (festa on els escocesos recorden el poeta Robert Burns)”, explica Montse Ruiz, de la comissió organitzadora d’Òmnium, juntament amb Teresa Rierola, Joan Borràs i Glòria Majó. “Després, durant el sopar, hi haurà una pausa per sentir els versos que recitaran Marcel Maronas i Susana Martin. I ja a les postres, hi haurà un micro obert per tal que els assistents puguin recitar els versos estellesians que desitgin”, explica Ruiz.
Ara bé, abans de començar, el cantautor terrassenc Miquel Pujadó interpretarà alguns temes, com ara “Soc de la mata de jonc”, en el qual esmenta diversos autors valencians, com el mateix Estellés. “Ens vam tractar en dues ocasions: la primera vegada, a una tertúlia organitzada aquí a Terrassa. I la segona, quan me’l va presentar el novel·lista Jaume Fuster”, avança el mateix Pujadó. Tanmateix, el cantautor va tenir més relació amb la seva dona Isabel i la seva filla Carmina. Precisament per la seva proximitat al cantautor Ovidi Montllor. “De fet, el meu primer contacte amb Estellés és per via de l’Ovidi, quan jo tenia 13 anys i vaig escoltar el seu disc ‘Crònica d’un temps’, en què recitava el vers estellesià ‘El vi’”, recorda Pujadó. “Llavors ja amb 14 anys, vaig llegir les ‘Horacianes’ i vaig quedar al·lucinat amb la seva forma de parlar tan directament. ‘Quin paio!’, em vaig dir”, prossegueix Pujadó.
I és que, efectivament, Estellés va treballar un llenguatge directe i planer. També ha estat considerat un poeta força eròtic, quasi el més porno dels nostres poetes. “Tirava pel dret, en una tradició molt valenciana”, sosté Pujadó, tot afegint que el sexe, la mort i la dignitat del poble eren els seus tres eixos.
La Temerària
No és l’únic homenatge a Estellés aquests dies, a Terrassa. El 30 de setembre, de fet, es presenta la darrera antologia de versos d’Estellés, publicada abans d’estiu. Serà a Amics de les Arts, amb la presència de la comissària de l’Any Estellés (enguany es celebra el centenari del seu naixement), Àngels Gregori.
La trobada, però, està organitzada per la llibreria La Temerària. “Trobem que aquesta antologia és completíssima”, sosté Àlvar Masllorens. “I tant l’editorial com la llibreria creiem que era molt important presentar-la a terrassa i reivindicar la figura d’Estellés”, afegeix. De fet, coincidint amb aquest Any Estellés, Masllorens ha notat un interès extra de la seva clientela en els llibres del valencià. “I mira que té una obra extensíssima. Però aquí el coneixem malament, parcialment: ‘Coral Romput’ i poc més”, afina el llibreter. Precisament, “Coral Romput” és l’obra que l’actor terrassenc Pere Arquillué recita aquest 2024, acompanyat del guitarrista Toti Soler.
Ateneu Terrassenc
I és que els homenatges se succeeixen des de gener. Al juny, per exemple, l’Ateneu Terrassenc també va reivindicar el llegat del valencià, amb una conferència d’Oriol Izquierdo.
Un dels organitzadors de l’acte, Jordi Torres -president de l‘Associació de Poetes de Terrassa- explica: “Jo l’he llegit poc, a l’Estellés. Però es veu perquè era molt estimat: Un poeta no pas intel·lectualista, sinó molt planer”. I aprofundeix: “Te’l pots fer teu, més fàcil que a un Carles Riba a un Josep Carner. I per això era tan popular”.
Tanmateix, l’Ateneu Terrassenc tornarà a fer un segon acte d’homenatge. I és que han convidat al poeta terrassenc Joan Rovira per parlar del valencià, en la conferència “Estellés: uns ulls com unes taronges”, la qual es farà el pròxim dia 19 d’octubre.
Quan Estellès va visitar Terrassa
El columnista de Diari de Terrassa Ramon Bosch recordava recentment la visita d’Estellés a Terrassa a principis dels anys vuitanta, a una tertúlia al CIC. “Estellés estava acostumat a incloure una gran profusió d’al·lusions de caràcter sexual a la seva parla quotidiana (…) i va generar en alguns dels presents una tènue incomoditat”. Bosch recorda les cares de circumstàncies d’alguns presents quan Estellés va explicar que “una de les coses millors que et poden passar en aquesta vida és que una xicona et faci una mamadeta a sota un taronger”. D’aquell dia, el cantautor Miquel Pujadó recorda “la força increïble de la seva poesia, en contrast amb una persona fràgil, físicament petita”. I tanmateix, afegeix Pujadó, “la persona no semblava representativa de la força poètica”. I és que, com va dir el cantautor Pau Alabajos, al juliol Terrassa: “No ens podem quedar en l’eslògan de la samarreta. Hem de llegir la seva poesia”.