Avançar a les palpentes, enmig de la foscor, guiats per una intuïció primerenca. Així és com Paulo Cacais concep l’inici del procés creatiu. I aquest és el tema de l’exposició “Palos de Ciego (a les palpentes)”, que es podrà veure a l’Alberg Vallparadís des del 12 de setembre al 26 d’octubre.
“Davant la fulla en blanc cada artista segueix estratègies diferents que marquen inevitablement el resultat final de la peça. Per a mi, el procés creatiu té molt a veure amb la descoberta, l’encalç de les intuïcions”, explica l’artista portuguès.
En aquesta exposició, Paulo Cacais fa una proposta purament fotogràfica, allunyant-se d’anteriors exposicions més instal·latives i objectuals. La sala acull set tríptics en una clara evocació a les tires de contactes que, en la intimitat dels laboratoris, desvelaven als fotògrafs les imatges dels rodets analògics.
La tria del material i del format també està en sintonia amb la propia sala. “Es tracta d’un espai de treball, on s’hi organitzen reunions i formacions –explica Cacais– per això també els materials escollits havien de ser coherents amb aquesta naturalesa”. D’aquí el fet que hagi triat materials que habitualment s’utilitzen per esborranys com a suport per a l’obra.
Paulo Cacais s’hi troba còmode en la intimitat dels negres. Les seves fotografies, d’una obscuritat intensa, ens situen en un llindar on allò que ens és conegut es desdibuixa i es transforma en quelcom radicalment obert.
Són imatges d’escenes quotidianes que s’allunyen de l’espectacularitat. Senzilles i alhora ambigües, neguen la possibilitat d’ubicar-les en un espai i moment concret. Els personatges, esmunyedissos, s’entossudeixen a allunyar-se de l’espectador.
Com dia Stefan von Wiese “En el negre tant s’hi troba la festa com la tristesa. El negre ens fa penetrar en el que és desconegut i místic. El negre no és una aparença estètica, és el contingut en si mateix. […]Tot és negre”.
Festival Àlbum
Paulo Cacais (Portugal, 1982), torna amb força després d’un parèntesi de temps en el qual ha estat estretament vinculat a la ciutat de Terrassa, duent a terme projectes de gestió cultural i processos curatorials, com el recentment creat festival de la imatge Àlbum, que ha celebrat dues edicions.
La seva obra artística s’ha exposat a França, Andorra, Barcelona, Toledo, Matadepera i Terrassa.