Hedwig Fijen està fascinada amb la Seu d’Ègara. “Us puc assegurar que és una de les meves subseus preferides”, diu l’holandesa, directora de la 15a edició de biennal Manifesta. Caiem en la temptació de pensar que això és el que li diu a tothom. “No, no… Venint cap a Terrassa, en l’autocar, també ho ha dit”, ens “xiva” un altre periodista català, incrustat el bus itinerant que ahir recorria algunes de les 12 ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona que entre totes conformen Manifesta.
Hedwig Fijen s’arrenca: “A Itàlia, unes esglésies com la Seu d’Ègara sortiren a totes les guies”. I aprofundeix: “Jo espero que vingui molt de públic de fora a visitar-vos”. I s’atura un segon, com per autoesmenar-se: “Bé, a no tanta gent, que després es gentrifica”.
Sona curiós. Gentrificar Terrassa? Una ciutat que es jactava de tenir els lloguers més barats de la comarca gràcies a les 3 zones tarifàries de Renfe i FGC: Un greuge per baixar a Barcelona, però alhora un fre a què la ciutat es posés de moda i augmentessin els preus. Gentrifcar Terrassa? Sona més un debat de Barcelona que no pas vallesà. O no?
Intervenció a l’interior de la Seu / LLUÍS CLOTET
“De totes maneres, ahir parlava amb uns periodistes d’‘El Periódico’ i els deia que avui visitàvem la Seu d’Ègara. Us podeu pensar que no sabien què era?”, diu una sorpresa Hedwig Fijen.
Ergo: Arribaran molt de turistes a la Seu d’Ègara, atrets per Manifesta? Ho veurem a partir de demà diumenge, quan arrenca oficialment Manifesta, que s’allarga fins el 24 de novembre.
Ara per ara, el terrassenc comú ja pot intuir alguns senyals. Potser se n’ha adonat de la intervenció artística a la xemeneia de l’antic vapor Guardiola (integrada en l’edifici residencial de Mútua). A la part superior de la xemeneia s’hi ha penjat un gran llenç de llana, amb el lema “Valoreu-nos”. Ha estat realitzat per la Xarxa de dones cosidores de Catalunya i se n’han penjat una a cadascuna de les 12 ciutats de la biennal. Però l’epicentre de la biennal es troba a la Seu d’Ègara. I per què aquest conjunt i no un altre? “Ens interessa perquè, des d’una perspectiva cristiana, era un lloc en què la gent tenia cura dels altres i es construïa comunitat”, explica Fijen.
A més, els artistes “s’hi han acostat més des del fet espiritual, que no pas del religiós”, matisa Hedwig Fijen. “I per descomptat, el fet arqueològic, la perspectiva d’anar construint sobre les capes” també molt suggerent.
Post-Covid
Un espai en el qual han intervingut un grup d’artistes amb un tret comú. “És gent que va fer obra interessant després de la pandèmia”. Encaixa així amb la idea de les cures, que és l’eix temàtic en el que s’enquadren les ciutats participants dels vallesos (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Granollers).
Pati interior / LLUÍS CLOTET
Allà es troben les intervencions dels artistes internacionals Ana Mendieta, Tanja Smeets, Marcus Kueh, Buhlebezwe Siwani i Seyni Awa Camara.
Antoni Miralda
També del terrassenc, però de renom internacional, Antoni Miralda. De fet, Miralda participa a l’edifici Rectoria amb una projecció audiovisual en el segon pis. Es tracta d’un projecte per reflexionar sobre la dimensió religiosa dels rituals alimentaris.
Concretament, l’artista va viatjar a una ciutat anomenada Barcelona, però a Filipines. Allà va gravar una Crucifixió, durant Setmana Santa, en un país com el filipí eminentment catòlic. En les imatges, veiem una nena recuperant-se del ritual. Li donen Coca-Cola, llet i un ou de ganso fecundat i prèviament incubat durant 11 dies. A més, juxtaposa aquestes imatges amb unes altres que el mateix Miralda va rodar l’any 1984 a la Barcelona de Catalunya. Entremig s’escolta l’antropòleg social David Barradas explicant com els occidentals tendeixen a mirar per damunt de l’espatlla als “altres”, que miren amb estranyesa i consideren “exòtics”.
Intervenció a l’interior de la Rectoria / LLUÍS CLOTET
La intervenció de Miralda és tota una fita a terrassa, on feia temps que un fill pròdig de la ciutat com ell mateix no hi exposava des de feia anys.
Què puc fer fora de Terrassa?
La biennal Manifesta aporta algunes novetats al circuit cultural català. Destaca especialment l’obertura de l’edifici de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs. Serà la primera vegada en la història que aquesta antiga central tèrmica es pot visitar per dins. També s’obre al públic, per primera vegada, la seu de l’antiga editorial Gustavo Gili, a Barcelona.
Manifesta 15 tindrà una entrada amb un preu únic de 15€, que serà vàlida durant tota la biennal per a les tres seus principals: Casa Gomis, el Monestir de Sant Cugat i les Tres Xemeneies. La resta de seus serà d’entrada lliure, inclosa la subseu terrassenca.
