Francina Gorina baixa dels escenaris. A punt de fer 27 anys, ha decidit posar punt final al seu projecte musical, La Queency. Ho ha anunciat aquesta setmana a les xarxes socials amb fotos d’alguns dels concerts que ha fet els últims cinc anys i una imatge del que podria ser un estudi improvisat, amb un micròfon, un filtre i un ordinador. I un llarg missatge en què detalla que no ha estat una decisió fàcil, però que amb el temps havia sentit que “el projecte de La Queency ja no em representa ni em motiva com abans, ara ho fan altres coses”.
“M’ha canviat moltíssim la vida en moltíssims aspectes i ja no estic en aquell moment. No tinc la motivació de posar-me a escriure perquè el meu dia a dia ha canviat, ja no visc segons quines coses i posar-me a fer alguna cosa que no senti, no ho faré”, explica a Diari de Terrassa.
El mes de maig, la jove va llançar el seu últim tema, “Cor trencat”. “Feia temps que jo mateixa em deia que havia de treure música, que em feia aquesta autopressió. El vaig treure perquè el tenia escrit ja feia bastant temps, però a partir d’aquí vaig fer la reflexió de dir, estic fent música perquè toca o perquè realment ho sento? Allò va ser el detonant”, diu.
Amb un llegat de més d’una desena de senzills (alguns d’ells, col·laboracions amb altres artistes) i un “mixtape” amb cinc cançons, Gorina s’acomiada d’una etapa que va començar el 2019, amb “Bajalo”. “Molts amics meus feien música i jo sempre havia escrit temes a la llibreta del col·le. No m’havia plantejat publicar res, però un dia vaig pensar que ho podia provar. Volia demostrar-me que jo també podia”, recorda.
Reggaeton amb consciència
Gorina es va inspirar en l’estil d’artistes com Bad Gyal o La Zowi, però tenia clar que hi volia incloure “una mirada amb més consciència política”. “Tenia influències del rap més polític i m’agradava molt el reggaeton. Volia ajuntar les parts que més m’agradaven de cada gènere. Del rap, aquesta consciència de barri o de classe i del reggaeton, l’estil musical, la sonoritat”, assenyala. Així, amb aquesta amalgama, La Queency ha cantat per la llibertat de Pablo Hasél, contra l’empresonament dels presos polítics o a favor del dret a l’habitatge, però també d’amor i desamor i ho ha fet també en català i amb el seu argot.
Respecte de l’escena actual, Gorina celebra que “el component lingüístic està súper en auge; han sortit un munt d’artistes que fan música en català i això és súper guai”. Ara bé, “ni en català ni en castellà, ni en l’escena urbana, no veig que hi hagi consciència política real. Hi ha elements, però se’n parla des de la superficialitat”, lamenta.
El projecte de La Queency ha estat sempre independent, sense discogràfiques al darrere. “És una cosa que he tingut clara des del minut u. Per a mi, fer música urbana en un estudi milionari, no té sentit. A més, jo estic bastant en contra de capitalitzar la música”, exposa la jove. “El que més m’ha aportat la música és el fet de reforçar amistats, conèixer persones i poder fer tot això acompanyada de gent amb la qual convisc i a la que estimo i no amb un cap d’una multinacional”, comenta.
Així, amb què es queda Gorina de tota aquesta etapa? “La Queency m’ha empoderat. M’ha fet estar molt més segura de mi”, diu la terrassenca. “Haver-ho fet de forma totalment independent és el triomf més gran”, afegeix.