El compositor Dani Trujillo (Terrassa, 1981) és potser el nostre Banksy local: tothom coneix la seva obra, però ningú li posava cara, fins ara. Si diem “Carglass canvia, Carglass repara”, segurament el llegireu amb la melodia que ell va crear. Un expert en la música publicitaria que s’està obrint camí a través de la música de ficció amb grans projectes audiovisuals que s’estrenaran aviat a grans plataformes. El compositor, tècnic de so i docent s’obre camí en un món que defineix com a “difícil” i porta Terrassa per bandera, ciutat on ha estudiat, crescut i on treballa actualment
Has rebut el premi a la Millor Música de Publicitat per la música de l’anunci de Sanex, que s’emet mundialment. Què significa per a tu aquest reconeixement? És el tercer cop que rebo aquest premi, i em fa molta il·lusió perquè ve de la mà de companys i companyes de professió de l’Associació de Compositors de Música Audiovisual (Musimagen). Els treballs els voten professionals que entenen l’esforç que hi ha darrere de crear música. A Espanya, la nostra feina sovint implica múltiples funcions: els compositors fem de tècnics de gravació, productors, gestors i comercials. La indústria és menys poderosa que la d’altres països com França o Alemanya.
Has compost música per a anuncis i campanyes de marques molt reconegudes: Burger King, Saudi Airlines, Estrella Damm, Toyota, Danone, entre d’altres. Com has arribat fins aquí? Crec que he tingut molta sort, però també hi ha molt esforç al darrere. Vaig estudiar al Conservatori de Terrassa, en una època en què es treballava sobretot la interpretació de música clàssica i poc la composició o la creació d’altres estils. Vaig tenir grans professors com Joan Aloy, Jordi Figueras i Guim Garcia-Balasch, que em van transmetre l’amor per la música. A més, vaig formar part de grups com Mutis, liderat per Litus. Vaig començar a compondre música amb ordinadors quan poca gent ho feia, i això em va obrir diverses oportunitats, com treballar en els primers projectes d’amics com l’Albert Pinto i el Caye Casas, que són directors que actualment gaudeixen de molt reconeixement. Si aconsegueixes generar la confiança necessària i entres en un circuit professional, una feina porta a una altra.
Tens altres projectes de ficció que veuran la llum el mes de setembre i que s’estrenaran a grans plataformes. D’una banda, “A Muerte” de Dani de la Orden a A3Player i “Ayla y los Mirror” a Disney. Com és treballar i crear projectes amb gegants de l’audiovisual? Són projectes on es posa en marxa una maquinària molt potent, amb sèries que potencialment arribaran a un públic d’arreu del món. He tingut la sort de treballar amb un equip excel·lent, i espero que el projecte agradi tant al públic com a nosaltres ens ha agradat fer-lo. Hem treballat amb departaments com el de supervisió musical, coreografia o guió, i com que tothom és molt professional, el producte es veu molt beneficiat d’aquesta feina en equip.
Et sents més còmode fent música publicitària o de ficció? Potser la publicitat em dona molt de confort perquè tinc molta experiència acumulada. Vaig fer, per exemple, la melodia del “Carglass canvia, Carglass repara”. Crear músiques d’alt impacte i curtes és una especialització en si mateixa, aconseguir que un espectador recordi la melodia d’un eslògan no és senzill per a tothom. Però he de dir que la música narrativa m’agrada més, tot i que requereixi més temps i planificació per desenvolupar-la. He pogut treballar en projectes com “Litus” (2019) de Dani de la Orden i “Tercer grado” (2015) de Geoffrey Cowper, i fer músiques addicionals per a altres projectes, i he gaudit molt d’aquest tipus de treball.
Parla’ns del projecte Sonaos. Sonaos neix de la necessitat de créixer fent equip amb altres professionals. Oferim un paraigua que va creixent i que garanteix que puguem donar serveis a clients d’arreu del món sota la meva supervisió.
Sempre has tingut clar que et volies dedicar a la música? Crec que el secret per a mi ha estat no marcar-se una meta concreta. Aquesta és una professió molt dura, una setmana pots tenir molta feina i després pots estar un any sense treballar. En aquest sentit, penso que si creus que arribaràs a un punt i no hi arribes, és fàcil frustrar-se. Jo vull que la meva feina em faci feliç. Per això crec que gaudir del moment i no angoixar-se amb fites irrealitzables és clau. Jo he tractat de gaudir sempre de la meva feina: des que era monitor d’informàtica per a gent gran a la Baumann, quan treballava a la botiga de Rock and Classics venent discos i instruments, fins als projectes amb molta visibilitat com els spots d’Estrella Damm. Crec que és important desmitificar una mica les feines artístiques perquè al final és una feina com qualsevol altra si traiem la visibilitat que té.
La música completa una història? Té més impacte del que creiem? Hi ha vegades en què la gent diu que la música és un personatge més. Això passa poques vegades, i depèn molt de l’ús. Un exemple molt clar és “Tauró” de Steven Spielberg, on la música posa a l’animal que no veiem en escena. Però la música pot jugar molts rols i funcionar de maneres diferents; l’important és saber-los utilitzar. Si ajuntem un bon director i un bon compositor per crear una pel·lícula, segurament explicaran millor la història. La música ben utilitzada pot conduir l’espectador i generar una narrativa paral·lela a la del guió cinematogràfic; això és el que pot aportar un bon compositor capaç d’utilitzar-la en favor del conjunt de l’obra.
