“Si Terrassa avui en dia es pot fer dir Ciutat de la Dansa, és en part perquè ella la va portar a la ciutat. Ella? Parlem de Marta Mos, pionera de l’ensenyament de dansa clàssica en la llarga nit del franquisme.
Mos va obrir el seu estudi l’any 1950. “I clar, llavors tot era molt de catequesi. La dansa i el ballet es considerava d’ensenyar massa les cuixes; un pecat, vaja”, explica la seva neboda Anna Fuster. Encara més, quan Mos obre el seu estudi, és una jove de 27 anys soltera. “Obrir el seu negoci sense estar casada? Era encara més pionera”, afegeix Fuster.
Va obrir l’escola al carrer de Sant Joan. Però només es va estar un any, fins a canviar el 1951 al carrer de Sant Pere. Concretament, al número 25, en el qual s’hi va estar fins la seva jubilació l’any 1989. Gairebé quatre dècades de trajectòria de l’Acadèmia de dansa clàssica de Marta Mos, per la qual van passar gairebé 900 alumnes. Algunes d’elles, com l’Anna Fuster i Sílvia Castells, van mantenir viva l’amistat i el gust per la dansa.
Sílvia Castells (esquerra) i Anna Fuster / ALBERTO TALLÓN
“De fet, hem continuat quedant al llarg dels anys, per anar a veure ballet totes juntes”, explica Castells. “Va ser així que, un dia, vam veure que l’Ajuntament preveia enderrocar l’antic edifici de l’acadèmia”. Efectivament, la regidoria d’Urbanisme va dissenyar una nova obertura que connectés el carrer de Sant Pere amb el passatge de Tete Montoliu. O sigui, des de l’altura del carrer de la Palla fins a la boca de la Nova Jazz Cava.
“Ens va impactar la notícia. I vam pensar a fer alguna cosa d’homenatge a la Marta”, explica Castells. El primer pas va ser proposar a l’Ajuntament que bategés el nou tram com a passatge de Marta Mos. Tanmateix, la comissió del nomenclàtor ja l’havia assignat la denominació de passatge dels Artistes. “Finalment, han assignat el nom de Marta Mos a una placeta al barri del Segle XX”.
6 d’octubre
La segona proposta va ser organitzar-li un homenatge, que tindrà lloc el pròxim 6 d’octubre a l’escenari de LaFACT Cultural. I justament per preparar l’esdeveniment, han començat una recerca d’antigues alumnes de l’escola. Ja n’han localitzat gairebé 300 persones (per més informació contacteu scastells11@gmail.com). “L’exalumna més gran té 92 anys ara mateix, mentre que la més jove en té 38”, expliquen.
Homenatge per la jubilació, l’any 1989 / ARXIU FAMÍLIA MOS
De fet, aquesta ampla franja d’edat exemplifica com Marta Mos va arribar a ensenyar dansa a diferents generacions. “Hi ha famílies en les quals les nenes de tres generacions seguides van anar a la seva acadèmia”, diu al seu torn Anna Fuster.
Entre aquestes 900 alumnes es troba Fuster, que va néixer l’any 1965 i va entrar a l’acadèmia amb tres anys, el 1969. “Com que era de la família, estava a l’escola pràcticament des que vaig nàixer”, diu.
En el cas de Castells, va néixer el 1971 i va entrar a l’acadèmia el 1977. “Recordo la pissarreta en què escrivia, perquè en les seves classes també ens feia una mica de cultura musical”, diu.
També recorda Paco Hernández, el marit amb el qual Mos es va casar ja entrada la quarantena d’anys. Conegut com a “Hernan”, era el cantant de l’orquestra Hot Club. I també va entrar a participar de la vida de l’acadèmia.
Assaig al local del carrer Sant Joan, l’any 1950 / ARXIU FAMÍLIA MOS
Eren uns assajos amb piano, recorden. I els festivals, amb orquestra. De fet, cada any es tancava el curs amb un festival al Teatre Principal, amb escenografies del mosaïcista terrassenc Santiago Padrós i orquestres en directe. “Era el Principal d’abans de la reforma, quan encara tenia llotges petites”, recorda la neboda de la mestra. “Després vam anar al Teatre Alegria -a l’antic, quan estava al carrer de la Rasa- i al Teatre Recreo”, afegeix. I finalment, la gala es va traslladar a l’auditori del Centre Cultural (actual LaFACT Cultural). “De fet, vam actuar el mateix dia de la inauguració, davant del president Pujol”.
Castells, però, recorda que hi havia un segon dia de funció. “Li dèiem el festival dels avis. I estava adreçat a la gent gran que estava ingressada a la residència de Mossèn Homs”, sosté.
Records de fa un mínim de 35 anys. “Per mi, era la meva tieta. Per això, té més valor què la recordin les mateixes alumnes”.
Alumnes il·lustres
Per l’escola de dansa hi van passar unes 900 alumnes, algunes de les quals han estat reconegudes posteriorment. És el cas de l’actriu Àngels Poch, traspassada l’any 2015. També el d’Àngels Margarit. I també d’Àngels Segarra, qui també va començar a fer classes al Casino del Comerç i posteriorment va muntar la primera escola amb una sòcia i després va començar una nova etapa en solitari.
