Probablement, ens escandalitzaríem si sentíssim dir a un amic: “Això mira-t’ho tu, si-us-plau, que jo ja no sé llegir”. El mandat social, almenys diu que hem de saber llegir. I tanmateix, sí que hem normalitzat la pèrdua d’altres capacitats, a mesura que ens fem adults. Com ara dibuixar, i per això és habitual escoltar “fes-lo tu, que jo ja no sé dibuixar”. Mmm…
Precisament per mantenir l’ànima adulta connectada amb la creativitat manual de la canalla, existeixen els d’Estudis Artístics de l’Escola Municipal d’Art i Disseny. Es tracta d’uns tallers d’art adreçats a totes les edats (i que no suposen uns estudis reglats en sí mateix). De fet, la setmana passada es va inaugurar l’exposició “Analogies”, que recull els treballs de l’alumnat del curs 2023-2024.
Sala d’escultura / ERIC SERRANO
Cal ser ràpid per visitar la mostra, ja que tan sols roman oberta fins aquest dimecres 19 de juny. L’horari d’obertura és de tardes (de 16 a 20.45 hores). L’escola (ubicada al Vapor Universitari, a la carretera Montcada) està atapeïda aquests dies amb la prolífica obra dels estudiants en els àmbits de la fotografia, ebenisteria i fusteria, instruments musicals…
Fang mediterrani
També de la ceràmica, taller que imparteix per la professora Susanna Ortega. Diversos centenars de petites peces exposades en perfecte ordre donen a la sala un aire de racó de les delícies. Però és l’olor que es percep -immediatament travesses la porta- la que fa et transporta a la classe de ceràmica de l’escola.
Sala de pintura / ERIC SERRANO
Les proves d’esmaltatge dels colors sobre el fang cuit cohabiten amb les peces finals. Algunes mantenen tons ocres de l’antiga Mediterrània, d’altres combinen el blanc i els rivets blaus com d’un poble costaner. I entre les moltes figures, destaca un rellotge de sol que ens recorda que estem en la vigília imminent del solstici d’estiu.
També destaca l’escultura, on una menor quantitat de peces mostren cossos humans en la nuesa. I la pintura, amb el terra de la sala ple de petites taques de coloraines, on un alumne ha recreat els cavalls del parc de Tibidabo amb estètica “chagaliana”. I el dibuix. Perquè més enllà de no tenir tècnica (la qual s’aprèn), la clau de volta és preservar (malgrat el pas dels anys) aquella mirada encuriosida d’un infant. I eradicar allò de “jo ja no sé dibuixar”.
Sala de ceràmica / ERIC SERRANO
