El film “Haikyu!! Batalla als contenidors” està basat en la sèrie d’anime japonès que s’emet per al públic juvenil al canal SX3 de 3CAT.
Dobles el personatge de Sugawara. Com fas per donar-li una personalitat pròpia? Cada actor li dona una miqueta de la nostra ànima, al personatge. És inevitable. De totes maneres, la nostra feina és ser el més fidel possible al personatge original. O sigui, el personatge ja està fet.
I quina seria la teva ànima, el teu patró que t’acostuma a sortir? Quan ets actor, pots fer qualsevol tipus de paper. Però en el cas de la veu, hi ha veus que semblen més assignades a un perfil. Les veus gruixudes són com d’un general militar! I la meva veu sona jove. I normalment faig personatges que són jovenets. Puc fer un personatge més rebel, o un altre més innocent que encara no entén la vida. Crec que tinc aquesta dualitat. Potser és que ja ho porto una miqueta a dins!
Fer anime i manga és el que més t’agrada? Sí, de fet el doblatge no era la meva primera opció. Sí que volia fer alguna cosa d’interpretació, però em va canviar el xip amb una sèrie de la qual era molt fan, “One Piece”. De fet, la feien al 3XL, perquè soc de la “Generació Super 3”. I em comença a sorgir el dubte sobre qui hi havia darrere aquests personatges que jo m’estimava tant. De fet, el meu gran somni és doblar “One Piece” en català. I així vaig entrar al sector.
Què s’ha de fer per començar? Hi ha estudis de doblatge? Hi ha diferents camins. Va canviant molt, amb els anys. En el meu cas, jo vaig anar a l’Escola de Doblatge de Barcelona, que són dos anys de curs d’iniciació: per provar-ho, veure si ets vàlid… I després és qüestió que els directors que estan per allà et cridin. I com que havia poc jovenet, doncs jo amb els meus 19 anys donava un perfil que era molt necessari. Així que els directors em van començar a trucar.
I has participat de grans films com la saga “Spiderman”! La gent et reconeix la veu? Ha, ha, ha! No, això els que porten molts anys. Alguna persona sí que m’ha dit que tinc que projecto bé la veu! Però no, jo soc nou… Tampoc és qüestió que la veu sigui supercaracterística: el doblatge no és pas tenir una veu maca, sinó saber actuar i utilitzar la teva veu per fer-ho. No cal que sigui no molt maca ni molt reconeixible.
Si nosaltres et miréssim per una càmera mentre estàs doblant a l’estudi… Et veuríem gestualitzant i movent-te molt, per ser més natural? O quiet com un estaquirot? Habitualment doblem mentre veiem en una pantalla les cares de l’actor, mirant-li als ulls, veient com gesticula. El que no fem és com Hugh Jackman, quan doblava “Lobezno”, que anava corrent per l’estudi! Això no es fa: si no, se sentiria el soroll de la roba, de les articulacions… El cos, per norma general, no el movem. I la gesticulació de cara sí que és fonamental. Si has de fer una frase somriguda, si no somrius et sortirà seriosa.
Respiracions, pauses? Fem servir una respiració diafragmàtica, però clar, si estàs fent una escena estressant d’algú que s’està morint… Llavors has de respirar amb ofec. Cuidar-te molt la veu també és i molt important, és la nostra eina.
De vegades, sentim una sèrie de TV3 doblada i se’ns fa estrany… Amb el castellà això no passa. Amb el català sí, de fet, li diem el “català de TV3”, més neutre. Però la llengua evoluciona i va bé adaptar-se. Ara empram anglicismes cada dia. Després tenim els insults: tastaolletes, figaflor… que gairebé no ho diu ningú, al carrer. Però és que si es fes d’una altra manera, sonaria estrany! Ens hem acostumat a un català molt ben construït. I d’accent neutre, per no tenir baralles. Si ara posem accents de Terrassa, de Barcelona, de Girona… Diríem “uf!”.
Existeix un català de Terrassa? Hi ha gent que sí que sap reconèixer algunes fonètiques pròpies del Vallès Occidental! Tota manera, a mi, quan vaig començar, em van dir que no podria treballar doblant en català, perquè soc de família castellanoparlant i quasi sempre parlo en castellà amb els meus amics al carrer. Però veia totes les sèries de TV3 en català.
Ets la generació que ha connectat amb el català per “Bola de Drac”? Sí! Me les veia totes, al canal 3XL! Cada tarda, com la gran majoria d’amics meus. De fet, m’ha ajudat moltíssim a tenir un català com poder treballar-hi. I ara soc jo el que dobla les sèries que veuen els nens a les tardes, estic a l’altra banda.
