La vam tenir cantant literalment a 20 metres de distància!”, diu per telèfon Núria Arissó (29 anys), encara des de Madrid. I és que ella i la seva amiga Alba González (25) van aconseguir un lloc en primera filera, a la tanca de separació amb l’escenari.
I, tanmateix, potser aquest no és el més emocionant del que van viure al concert de Taylor Swift a l’estadi Santiago Bernabeu. “Jo és que soc fan de ser fan de Taylor Swift”, explica. Lloa, de fet, l’essència del moviment “swiftie”: “No hi ha hagut conflictes entre la gent, hem compartit el menjar mentre fèiem cua, hem estat tota l’estona del concert parlant amb una noia que anava sola… Hi ha harmonia”.
Ailen Mendoza, Iratxe Rodríguez i Alba Polonio
Una opinió compartida per la desena de terrassenques consultades pel Diari de Terrassa. “Això és una altra història, no sembla com el futbol. Estem molt unides, no insultem ni res”, diu Emma Ginesta, de 16 anys, qui ha viatjat amb la seva germana Lídia (18). “És al·lucinant. Hi ha gent que porta aquí des de dissabte en tendes de campanya”, explica al seu torn Lidia Ginesta.
Un any d’espera
De fet, les expectatives eren altíssimes. Ailen Mendoza (32) explica que fa un any que té les entrades. “Fa setmanes que pensem sobre com ens vestiríem, com aniria… I clar, m’he despertat supernerviosa pel concert”, diu amb eufòria desfermada. I a més, se sent a gust en la bogeria del moment. “El ‘fandom’ de la Taylor Swift és diferent: som dones, amb companyonia i no ens jutgem, tots ens valorem”, sosté. “Perquè al futbol hi pot haver passió… Però si les noies també la sentim, llavors és bogeria?”, es demana.
La cua en la que estaven Lídia i Emma Ginesta
Hi coincideix Núria Arissó. “Quan tens tanta emoció, la societat et castiga, però aquí és guai perquè totes estem al mateix nivell de fanatisme”.
Certament, hi ha hagut passió tots els “bolos” de la gira europea. “Dins d’un món tan individualista, les seves lletres i tot l’espectacle t’ajuden a connectar”, diu Iratxe Rodríguez, germana d’Ailen i amiga d’Alba Polonio, qui afegeix: “Durant la pandèmia, va publicar dos discos. I en mig de tanta incertesa, em va acompanyar molt”.
Intercanviar-se polseres
Anna Martí, qui volava a Madrid ahir al migdia, també rememora com li va “marcar” en aquell moment. Un sentiment de comunitat que també comparteix Soraya Martin, de 29 anys, qui va viatjar des de Terrassa a Lisboa pel concert del passat dissabte. “Estàvem fent cua a l’estadi del Benfica i hi havia tan bon rotllo, tothom parlant amb tothom… Era increïble!”.
Núria Arissó
De fet, el moment de la cua és aprofitat per intercanviar-se les “Friendship Bracelet”. Núria Arissó explica: “Són braçalets de l’amistat, en els quals escrius frases, títols de cançons… Les portes fetes de casa i les vas canviant amb la gent”.
I un darrer apunt, sobre la previsió de coses a portar de casa: “Els bolquers no eren necessaris! I mira que jo aguanto poquet”, diu rient Arissó. “Anàvem al lavabo per torns”.
