Si “Cuéntame como pasó” hagués estat rodada a Terrassa, potser explicaria la història de Plomb. Quatre nois de 16 anys buscant menjar-se el món, quan la llarga nit del franquisme estava prop d’acabar, però encara feia que Terrassa fos una ciutat grisa.
“Ens coneixíem perquè jo estudiava a Can Colapi i Elies, Ton i Jordi a la Tecnos. A més, quasi tots érem veïns a Ca n’Aurell”, situa els inicis Vicenç Millo. “Llavors, quan acaba el colo, anàvem al ‘baretu’ del Centre Social Catòlic, que era el lloc de reunió social dels joves”, afegeix.
També a passar les hores a “la barana” de la Plaça Vella (ara desapareguda), on estava el Mesón. I després, a Amics de les Arts. “Clar, era un lloc més bohemi, amb molts pintors… I allà podíem fer una cerveseta, ens agradava”, explica Millo.
Ton Torné, Elies Utset, Jordi Vilaseca “Tete”, Jordi Figueres i Vicenç Millo / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Mentre aquest és el circuit de bars que freqüenten, van practicant amb la guitarra espanyola. “I perquè no fem un conjunt?”. La resposta va caure pel seu propi pes: som-hi! Ara bé, com que tots tocaven la guitarra, es van haver de repartir els instruments! El mateix Millo va acabar amb la bateria, després d’un patir accident al Social en el qual es va trencar el canell.
Eren temps en què feien versions dels Beatles. “I també cançonetes pròpies, que dedicàvem als nostres amors adolescents”, diu amb un deix de tendresa Millo. “Anàvem fent els nostres ‘pinitos’. I així van sortir els concerts: a l’escola Tecnos, al Socialet –que era el teatre al qual s’entrava pel carrer del Racó–, a pobles del voltant de Terrassa…”, enumera el bateria.
Ton Torné, Elies Utset, Jordi Vilaseca “Tete”, Jordi Figueres i Vicenç Millo / NEBRIDI ARÓZTEGUI
També son temps que freqüenten l’antiga Jazz Cava, del carrer Sant Quirze. “Nosaltres llavors érem més de pop, però anàvem allà i preníem la cerveseta, es podia fumar qualsevol cosa i escoltàvem en directe a genis com el Tete Montoliu”, recorda amb entusiasme. Però aquestes escletxes de color no eren suficients en una Terrassa encara molt grisa. “I llavors hi va haver la ‘desmadrada’: Tots teníem la idea de fotre el camp de la ciutat”.
Es van disgregar entre el Bages, Olot i Menorca. “Ens vam separar musicalment, però hem mantingut l’amistat des de llavors”.
Ton Torné, Elies Utset, Jordi Vilaseca “Tete”, Jordi Figueres i Vicenç Millo. Divendres vespre ho celebraran.
